- Inici
Pàgina principal
- Vestigis, memòries i simbols a les comarques de Lleida
Un llibre i dos webs
- CD catàleg bibliogràfic
Bibliografia de Lleida i la Franja
- Locals de lluita clandestina
Llibre de Ventura Margó Vives
- Víctimes de la Guerra Civil i la Repressió
Morts, represaliats i deportats
- Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del S.XX
Llibre i aplicatiu per a mòbils
- llocs de memòria amb història
col·lecció de DVDs UdL
- Diccionari biogràfic
Diccionari biogràfic de les terres de Lleida
Fossa militar al cementiri de Tarrés
Del 12 de gener de 1939 hi ha una acta d’enterrament de vint-i-nou cadàvers trobats escampats pels boscos i feixes. A parer del secretari de l’Ajuntament, per la vestimenta quatre dels difunts semblaven italians, els altres vint-i-cinc eran rojos. Només un dels cadàvers duia al damunt una botelleta amb la documentació identificativa molt ben condicionada, però que no ens diu res de la persona a qui pertanyia. Dels altres diu que era impossible d’intentar identificar-los.
Molts anys després, el cònsol italià a Saragossa va fer gestions prop del nostre Ajuntament per recuperar les restes d’un capità italià de la legió Litorio. Segons deien els familiars, havia caigut a la zona de Tarrés. A falta de dades més concretes i com que les restes dels caiguts van anar totes a una fossa comuna del cementiri de Tarrés, no es va poder identificar (Tarrés. Tesel•la nacional pp. 166).
També tenim constància d’un document de la parròquia de Tarrés on un ciutadà italià demana informació al capellà del poble sobre l’enterrament d’aquest capità italià. Segurament són les mateixes persones que també es dirigiren a l’Ajuntament per tal de recuperar les restes del seu familiar mort a la guerra.
La fossa comuna és situada a l’interior del cementiri de Tarrés. El cementiri és molt petit, rectangular, la fossa és situada al mig del quadrant dret del cementiri, a la part est (entre el passadís central i el mur perimetral que tanca el cementiri). No hi ha cap element identificatiu ni senyalitzador. Però qualsevol persona major de setanta anys pot donar-ne testimoni.
Informació: Ramon Maria Arbós