Espais de memòria de la guerra civil: arqueologia bèl·lica

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Castellar de la Ribera

Podem trobar diversos punts amb trinxeres als voltants del municipi, com ara trinxeres individuals, situades  al voltant de masies com Casagolda, Ginestar i la Masia; i d'altres de “col·lectives”, que serien dues llargues línies paral·leles al bosc del Solà, enmig del bosc.

D'altra banda també cal destacar que en algunes cases del municipi encara s'hi pot observar clarament la marca de metralladores.

Informació:  Esther Miralles i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni (UdL)

Equipament antiaeri; centre de resistència: Tunel de Vielha

Instal·lació construïda pel regimiento de fortaleza nº1   de l'exercit espanyol entre 1945 i 1950, per tal de poder fer front a una possible invasió estrangera a través dels Pirineus.  Està situada als voltants del tunel de Vielha (Boca sud i Boca Nord) Port de Vielha i Riu Nere.

Es tracta d'un assentament de metralladores antiaeries, morters, canyons contra carro, canyons d'infanteria, observatoris de companyia i batalló.

 

Imatge i informació: Josep Calvet

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Arqueologia bèl·lica a Camarasa

1) Plànol general dels indrets amb presència de restes bèl·liques al terme de Camarasa.

 

2) Refugi de la central hidroelèctrica de Camarasa.

Aquest, ubicat als voltants de la presa de Camarasa,  es presenta excavat a la roca, i té uns 100 metres aproximadament de llargada.

Va ser construït a l' inici de la guerra pels republicans. Inicis d’abril de 1938, passa a mans dels nacionals.

 

 

3) Restes ubicades al tossal de Sant Jordi.

Es tracta d'un punt d’observació, un tram d’uns 400 metres de trinxera;  casamates; i dues boques d’un refugi. Des d`on es controlen els accessos a la presa i a la central hidroelèctrica de Camarasa.

 

 

4) Restes al pla del Mont-Roig.

Construïdes i pertanyents al bandol republicà. Es tracta de 3 Casamates. Un Tram de trinxeres més discret que al punt 1, ja que la mateixa muntanya fa de protecció i d'on es podia controlar Punt elevat des d’on es controlen els accessos a la presa i a la central hidroelèctrica de Camarasa, el municipi de Camarasa, part de Sant Llorenç i el pont del Pastor.

 

 

5) Restes a Sant Salvador.

Es tracta d'una línia de trinxeres i un refugi excavat a la roca en un punt des del qual es controla els accessos de les carreteres de Balaguer a Camarasa i de Sant llorenç a Camarasa, alhora que també es veu el municipi de Camarasa  i el riu. Varen ser construïts pels republicans.

 

6) Diverses restes bè·liques al Serrat del Lluís.

Parlem de 4 refugis, un niu d’ametralladores, línia de trinxeres, construits per l'exercit republicà i  situats en un punt estratègic des d’on es controla el poble de Camarasa i els accessos a Balaguer, Cubells, a la presa i la central i al mateix poble.

La línia de trinxeres (que envolta en forma de mitja lluna el serrat del Lluís, està força deteriorada degut a la vegetació i el pas del temps. El niu de metralladores està en força bon estat. Els refugis malgrat estar coberts de malesa són visitables.

 

7) Línia de trinxeres a "Monteró".

Construïda per l'exercit republicà i siituada a una altura de 150 m. sobre el riu, impedia el funcionament de la central eléctrica de Sant Llorenç. Es dominen els accessos a la carretera de Camarasa, així com també el Merengue i la  plana de Balaguer. Posició des d’on s’iniciaren els atacs artillers al Merengue.

 

 

8) Trinxeres a la Serra Negra.

Construïdes i pertanyents al bàndol republicà.

Els trams de trinxeres estan força deteriorats, no així alguns refugis. Gran quantitat de restes bèl·liques en un territori ampli (en comparació per exemple amb Sant Jordi). Tot això, juntament amb les dificultats d’accés fa que només en sigui restaurable (potencialment) alguna part.

Nota: en el llibre itineraris pel Front del Segre queden força ben plasmades les restes i la seva ubicació, accés, situació en l’entorn... Com també es diu al llibre hi ha més restes bèl·liques (si bé les més significatives i/o millor conservades es reflecteixen), com també passa en altres punts com és ara la partida de Pedrissa.  Només afegir, que dalt el tossal del Puig-Gros existien nius de metralladores.

 

9) Búnkers, refugi i trinxeres a prop del Club de Tenis.

Es tracta de 6 nius de metralladores, 1 refugi, trams de trinxera desdibuixats. construïts pel bandol republicà.

 

10) Refugis a la Serra Blanca. 

Són set refugis construïts pel bàndol republicà en el punt estratègic des d’on es controla la Pista de Cubells i el camí de la partida de la Vall cap a la Sentiu.

 

11) El Merengue ( Vegueu entrada: "El Merengue" Cap de Pont de Balaguer 1938).

 

12) Conjunt de refugis i trinxeres a les partides de Pedrissa i de la Vall.

Tots estan encarats al Merengue i molt a prop de la Sentiu de Sió.

Cal destacar que malgrat que les restes més rellevants s’han indicat, la partida de Pedrissa pel seu terreny propici (petits pujols, serretes que formen part de la mateixa serra de Pedrissa) presenta nombroses restes fins al punt que només donant-hi un volt per algun tram es poden trobar fins a tres o quatre refugis excavats a la roca i nius de metralladora entre d’altres.

D’altra banda seria molt interessant restaurar el búnker d’en Monon (anomenat així popularment) per les seves dimensions i espectacularitat. Els trams de trinxeres immediats al búnker estan força ben dibuixats malgrat l’erosió dels anys.

 

13) Trinxeres i refugi a La Garriga.

Trinxeres i un refugi, construits pel bàndol republicà, en el punt estratègic des d’on es controla el poble de Sant Llorenç, la central i Monteró.

 

14) El Tossal Redó.

Tot i que actualment segons hem pogut coneixer, no hi queden restes, havia estat un punt en el que hi havia algunes construccions bèl·liques.

 

 

Elaboració de la informació: Montserrat Manchó

Trinxera i galeria de mina als voltants de la Masia de Queralt

Galeria subterrània sota la Masia de Queralt, que comunicava diferents
equipaments militars i servia alhora de refugi antiaeri.

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Equipaments; refugi a la Pleta de Concabella

 

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Camp d'Aviació de l'Aranyó

Una de les primeres tasques en l’organització de l’aviació militar a Catalunya va ser planificar la construcció d’una xarxa de petits aeròdroms per tot el territori, classificats segons la seva importància en permanents, semipermanents i eventuals. Entre aquests darrers va figurar el camp d’aviació o aeròdrom de l’Aranyó, també conegut com de Cervera.
El camp d’aviació de l’Aranyó va adscriure’s al 3r Sector de la Regió Aèria catalana, que integrava el Principat i una part de l’Aragó. Les obres de construcció van iniciar-se el 1937 i van durar uns set o vuit mesos. En les tasques hi van participar gent de la comarca, però també molts refugiats de guerra que podien obtenir així uns petits guanys diaris. L’aeròdrom tenia planta irregular, tot bifurcant cap a l’oest, amb dues pistes que es creuaven, d’uns 1.100 m x 200 m la que anava de nord a sud, i de 900 m x 200 m, la que es trobava orientada d’est a oest. Al sud de les pistes hi havia 3 edificis, estació radiotelegràfica i, davant seu, un refugi amb capacitat per unes130 persones. Estava preparat tant per caces com per bombarders.
Els serveis d’espionatge franquista informaven del moviment que hi va haver a l’aeròdrom durant els mesos d’abril, maig i agost de 1938. L’1, 2 i 3 d’abril, coincidint amb l’ocupació de Lleida i Balaguer per part de l’exèrcit de Franco, part de les instal.lacions d’aquests camps va traslladar-se a l’Aranyó. A l’aeròdrom s’hi accedia des de la carretera de Cervera a Agramunt, a l’alçada del km 8, per un camí construït expressament.
A banda del camp d’aviació de l’Aranyó, dins la mateixa comarca va construir-se un segon camp a Sanaüja.

2ª Esquadreta de Xatos (Polikarpov I-15) Grup 26 al camp d’aviació d’Anglesola el maig de 1938. La
mateixa esquadreta, comandada aleshores pel Tinent d’aviació Francesc Viñals Guarro (dreta), va
estar al camp de l’Aranyó el 25 de desembre un cop iniciada l’ofensiva franquista sobre Catalunya. [Arxiu
ADAR Barcelona/Fons Francesc Viñals]

 

 

 

Informació i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i  Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.