Guerra i revolució

Entitats socials, culturals i polítiques a La Granja d'Escarp

Centres d'acollida:
A la Granja d’Escarp, a principis de la Guerra, acudien refugiats de diferents racons d’Espanya, que es van anar instal.lant a diverses cases del poble. El local del Foment Granjenc, va servir de lloc de repartiment d’ajuda per als refugiats, se’ls donava roba i menjar. Era una comisió formada per voluntaris del poble.
Actualment però, aquest centre va passar a ser la sala de ball del poble, i fa uns quatre anys la van tirar a terra per construïr un Centre Cívic a la localitat.
En sabem de la seua existència pels testimonis de l’època, actes de l’Ajuntament del dia 15 de març de 1936 (on surt com a Cooperativa Obrera), els Estauts i carnet de soci que encara conserva un veí del poble y 1933.

Col.lectivitats:
Sabem de la col.lectivització del transport per l’acta de l’ajuntament del dia 25 d’octubre de 1936. En aquesta hi ha escrita la sol.licitud d’en Jaume Berenguer Estiarte, que diu que en nom del ram del transport es vol socialitzar per treballar en col.lectivitat i els demana que els cedeixi dos automòbils que estan a servei de la Casa de la Vila.

Cases, edificis i locals que van complir una funció política o social:

CNT:
A l’actual plaça de la Creu encara es troba la Casa que era seu de la CNT. Actualment és una vivenda particular Ca Lor Jové (Av. de Lleida,). Aquesta casa té uns quatre-cents anys segons la seua propietària, conserva els despatxos (ara són habitacions) i a les escales encara hi ha pintades d’aquell temps.
Sabem de l’existència de la CNT per l’acta del dia 19 d’octubre del 1936 i un document trobat a l’arxiu històric de Lleida que pertanyia al Govern Civil.


UGT:
Trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble i l’acta de l’ajuntament del dia 13 de maig de 1937 on un membre de la UGT deman formar part del “Consell Municipal de l’Ajuntament”.
POUM/Cooperativa Agrícola:
Actualment la casa del Carrer Mequinensa, núm. 32, era una antiga cooperativa amb un molí d’oli. I allí era on es reunia el partit del POUM a la població.
Sabem de la seua existència, pels documents trobats a l’acta de l’ajuntament del dia 19 d’octubre de 1936, un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” i testimonis de l’època. Però l’actual casa que ocupa el numero 32 en aquest carrer és relativament nova, no en queda res del que va ser seu del POUM ni del molí d’oli.

FAI:
Només trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble.
SOCIETAT CULTURAL AGRÍCOLA I RECREATIVA FOMENT GRANJENC:
Fundada l’any 1933 era el centre de l’activitat cultural i social del poble. A més de tenir “Café” i sala de ball per a les festes, era seu de la cooperativa agrícola i de les diverses entitats del poble que hi feien reunions.
També va actuar de centre de repartiment de menjar i roba per a refugiats quan explota el conflicte, a càrrec de voluntàris i a petició de l’ajuntament segons testimonis del poble.
S’han trobat els Estatuts de la Societat de l’any 1933 que adjuntem com a prova de la seua existència amb aquest document. I també els de 1968 on es veu el canvi d’activitat de l’entitat i que passà anomenar-se per tohom Lo Ball (perquè era l’únic que s’hi feia), actualment és el Centre Cívic “Lo Ball” que s’inaugurarà per les festes de Nadal d’aquest any.

 

Informació i text: Anna Sàez

Equipaments; hospital a Seròs

Hi havia un hospital al mateix lloc del post de comandament nacional de primera línia. Avui s'ha reformat  després de ser l'antiga central hidroelèctrica. Situada al copstat del pont, situació privilegiada perquè quedava ben reasguardada de la batalla.

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Búnquers a Seròs

Trobem quatre búnquers republicans, situats rodejant o delimitant el cap de pont nacional. Un controla la carretera, un altre situat en la vall que rodeja el cap de pont, situat sota el post comandament republicà. El tercer el trobariem al mitg d'aquests.

 El quart està en molt mal estat i també controlaria la carretera, paral·lel al primer, a una distància aproximada d'uns 800 m.

 

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Espais, centres i entitats destacats a Mollerussa

- Existeixen túnels soterranis a la Casa Canal i que serviren com a refugis contra els bombardejos franquistes. Continuen en molt bon estat i són un utilitzats com a espai turístic.

- El col·legi La Salle fou convertit en hospital militar i d'evacuació.

- Alguns afusellaments es dugueren a terme a la paret del cementiri.

- L'unic centre cívic fou el saló recreatiu L'Amistat tot i que només es representava obres de teatre i balls, mai de caire reivindicatiu.

 

Informació i text: Omar Serra

Camps de batalla a Mollerussa

Camps de batalla:
A Mollerussa es produeixen uns quants bombardejos en llocs com  la Forestal, la Casa Canal, la torre del Calsoné on es deia que hi havia un dipòsit de municions i explosius, a l'estació de tren i a la 3ª sèquia  del Canal d'Urgell, sobretot en els ponts que donaven accés al poble com els de Torregrossa i Belianes.
D'aquests llocs, la Forestal no existeix, la torre del Calsoné possiblement tampoc, la Casa Canal és l'edifici on es controla el reg de part del Canal d'Urgell i l'estació és l'actual.

 

Informació i text: Omar Serra

Equipaments i locals socials a Miralcamp

- Cal Portes, va esdevenir durant la II República el cafè on es reunien les persones d'ideologia d'esquerres. També va tenir una funció social durant la guerra. Fa 40 anys es va tancar.

 

 

Sindicat: Estava situat on avui és Cal Marcelí.  En direcció cap a Les Borges Blanques.

Cafè centro: en aquest es reunien els militants de dretes durant la II República i la guerra civil.

Tot i que avui ja no s'hi troba no sabem amb exactitut quan es va tancar.

 Bar " El Terrall":  Que més tard va esdevenir " cal Portes". Avui  es una casa particular.

Cooperativa de Miralcamp: En aquesta  es on es realitzava el ball durant la major part de la dictadura franquista. D'altres balls es situaven a les escoles de la localitat.

Informació, imatge i text; Laura Lopez i Aida Garrós

Pintades i grafits a a Ibars d'Urgell

Marques indicatives del pas dels exèrcits:
Al llarg dels anys de la Guerra Civil, l’escenari directe de guerra no anà a Ivars d’Urgell (no així la seva reraguarda, hospital militar, pas de tropes, visites dels comitès, etc.). Més aviat van ser alguns dels convilatans que van deixar llur aixovar i van ser cridats per anar al front.
Per aquesta raó, no es té constància dins el terme del municipi de camps de batalla, fabricació de trinxeres (...), ara bé, sí que podem resseguir el rastre del pas dels exèrcits.

Els gravats de Cal Ponses
També hem pogut trobar marques del pas de les tropes a una paret de quatre metres de llarg per dos i mig d’alt situada a les golfes de Cal Ponses, masia situada al carrer la Font. Lleida havia caigut a l’abril del 1938, i la primera referència de la presència de les tropes nacionals al poble ens el mostra un dels gravats que un batalló del requetè carlí hi va realitzar quan hi feia nit, el 6 de maig del 1938.
Varien en el seu contingut i es troben en molt mala conservació pel pas del temps. Únicament la sort ha permès que fos la única paret de les golfes d’aquesta casa que encara no s’hagués enguixat a diferència de les altres. A continuació apareixen una selecció dels gravats. Només una inscripció, la primera que reproduïm, ens dóna la data en què els gravats van ser fets.

a) 6-5-38 (noche) Font 2.1
Me parece que...
¿Marchamos?
¿Nos quedamos?

b) Versets polítics Font 2.2

... Ahí tenéis absurdos legisladores
caigan solo [il•legible la resta]

¡Oh, Reina de criminales!
Francisco Suncedo

c) Referències militars al batalló, soldats, etc.

Base 8ª CCA

Visc[a] el Cabo Roca

Aquí se durmió camarada Simarro

Raymon de Nagorete

Teresa Brescó de Balaguer (prov. Lerida)

d) Referents religiosos diversos: Font 2.3

¡¡Viva los católicos bascos!!

No robar

El Rvdo. [nom il•legible] de la Cima del Sagrado Corazón de Jesús os bendice. A. M. P. G.

e) Dibuix força mal aconseguit de l’emblema de la Falange, el jou i les fletxes. Font 2.4

 

Informació i text: Josep M. Coll

Entitats socials a Sidamon

- Cal Miqueló fou una estància de sanitat.

- Cal Bellet fou una espècie de magatzem d'estrategia militar (pontoners).

- Cal Sec era un café d'esquerres.

- Cal Barba era café de dretes.

 

Informació i text: Omar Serra

Arqueologia bèl·lica; búnquer a Sidamon

Búnquer del bàndol republicà. Fet amb obra i formigó data de 1938.

 

Informació: Omar Serra

Imatge: Pol Galitó

Text: Omar Serra i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Equipaments; parc mòbil a el Portell

A la sala de ball d'el Portell, d’ençà 1938 s’hi instal·là un Parc Mòbil. La localitat també acollí població refugiada.

 

informació i text: Jordi Creus