Simbologia franquista

Es comenta que a l’arcada de més a l’esquerra de la façana de l’Ajuntament hi havia algun tipus de creu recordatoria dels difunts caiguts del bàndol franquista durant la Guerra.

Durant el franquisme al poble no s’hi va aixecar cap tipus de monument o placa, a excepció de l’existent a l’arcada de més a l’esquerra de l’Ajuntament que seria retirada amb la Transició.

Informació: Josep M. Coll

L’any 1936, a la carretera de Solsona a Berga, a l’alçada de Torrecanuda, lesforces revolucionàries van matar un novici claretià de Solsona nascut a Santa Coloma de Queralt l'any 1908, en Josep Vidal Balcells, que es refugiava a la casa Grifé i treballava al forn d’obra del Pla de Clarà. Durant el franquisme s’hi va erigir una creu de record.

Informació i text: Esther Miralles

Per més informació consultar: Cens de simbologia franquista de Catalunya.

Informació i imatge:i Aida Garrós.

El 30-06-1963, amb motiu d'un viatge que el General Franco va fer a les terres de Lleida, l’Ajuntament va prendre la decisió de fer-li inaugurar un grup escultòric fos en bronze, en record de les víctimes del Cap de Pont de Balaguer que estava ultimant l'escultor Genaro Iglesias. Es va tenir la preocupació de que la cosa fos més símbol de reconciliació que de triomf d'un dels bàndols contendents en la Guerra Civil. Per això es varen tenir nombroses reunions amb l'escultor Iglesias (que curiosament havia estar combatent amb l'Exèrcit Republicà) per a trobar un símbol escaient. A la fi es va acceptar la idea de l'escultor: Un pagès, que ha deixat rera seu la guerra (per això portvaa el casc i el fusell abandonat), en un moment de repòs (per això portava l'aixada) estima una bandera sense colors que s'entén és la bandera de tots[1]. A la placa  que hi havia posava el següent: "El dia 30 del mes de Junio del año 1963 el Caudillo de España Francisco Franco Bahamonde inaguró este monumento dedicado por esta Muy Noble y Muy Leal Ciudad a los que lucharon y murieron por dios y por España en la Cabeza de Puente de Balaguer" .
L’escultura va ser retirada el 1982[2] pel primer ajuntament democràtic. Actualment es troba guardada al magatzem municipal.

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

[2]Joan ARJONA, i altres, Balaguer Educa, Departament d’Educació Generalitat de Catalunya; Servei Educatiu de la Noguera; Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, Balaguer, 2008, pàg. 180.

1) Pedra commemorativa de l'afussellament de Joan Solé Massana en el context de la guerra.

El primer  alcalde franquista, de cognom Montsonís, el 1938 va fer col.locar al picapedrer de Les Ventoses una pedra amb una inscripció al lloc on el van matar i on hi va restar enterrat fins que,després de la guerra, concretament el març de 1939, el traslladaren al cementiri de Montgai. La inscripció de la pedra commemorativa diu així:

“Aquí fue asesinado Francisco Solé Masana por los marxistas que dio la vida por Diós y España”.

(Afegim foto de la pedra,  la inscripció gairebé és il·legible).

Això va succeir quan la familia de Joan Solé Massana estava refugiada en la cabana del seu tros (al camí de Montgai a "la Vaqueria", a uns tres km. del poble), excepte el fill -amb qui parlem i que anomenem "Pulinario", que era  al front, i una germana d'aquest, que era monja i estava a Barcelona. Els primers es van amagar perquè eren una família molt religiosa i la gent d'esquerres de Montgai, entre ells el president d'ERC, va aconsellar al cap de família que ho fes. Va arribar el Comité, acompanyat per un del poble (ens creuem amb el fill d’aquest pel camí, quan ens dirigim al lloc dels fets), a buscar a Joan Solé Massana. Aquest es va resistir i el van matar. Un fill seu, que s’havia amagat, ho va veure tot.  Posteriorment, durant l'època franquista, el fill de Joan Solé Massana, el Pulinario, va ser nomenat alcalde, però, segons ens explica, no va voler venjar la mort del seu pare.

2) Placa commemorativa als caiguts que vàren ser batejats a l'Església del poble (la placa està situada dins aquesta) -un d'ells és Joan Solé Massana, mencionat anteriorment en dedicar-li una pedra commemorativa al lloc on va ser afusellat-.
La placa diu així:

"Piadoso recuerdo a los hijos de Montgay bautizados en esta iglesia. Entregaron sus cuerpos a la muerte, antes que servir a los ídolos; por esto, coronados, poseen la palma (del oficio de máritires)

Rdo D. Pablo Segalá Solé, Cura Párroco de Montroig, 24 de agosto de 1936

Rdo. P. Francisco de la Asunción Segalá Solé, de la Orden de Carmelitas Descalzos, 24 agosto de 1936

Rdo. D. Pedro Massana Solé Pbro. Cura Párroco de Vilamitjana del Cantó, 22 de sep. 1936

D. Francisco Solé Massana 8 abril 1938

Presentes".

Segons ens expliquen, dos d'ells eren germans (com podem comprovar si ens fixem en els cognoms), un altre era cosí dels anteriors, i tots elles eren familiars del quart (l'únic que no era capellà). Els tres capellans foren assassinats. El que va afusellar a Pedro Massana Solé va ser posteriorment capturat pels franquistes i portat davant la mare del primer, que va dir que no volia que el matessin perquè el perdonava.

 Informació i text: Llibertat Blanes