Simbologia franquista

Fossa civil a el Soleràs

Fossa comuna on es troben enterrats els anomenats " màrtirs" de la guerra civil en el municipi. Aquests, simpatitzants del bandol nacional van ser afusellats en el mateix poble.

Aquests són els noms de les víctimes que figuren en el monument del cementiri: Sebastián Tamarit, Teresa Tamarit, Maria Tost, Dolores Flox i Francisco Tost.

Sota els noms es troba la inscripció: "Caídos por Diós y por España de Soleras en los días 5 y 6 de abril de 1938 R.I.P"

 

La fossa que es pot veure en la fotografia està localitzada en el cementiri de El Soleràs.

Als afores del poble, al lloc on varen ser morts els cinc simpatitzants del bàndol nacional, és va aixecar aquest monòlit en homenatge a les víctimes.

Imatges: Aida Garrós i Pol Galitó

Creu als caiguts a l'Albagès

Aquesta creu, avui en el cementiri, es trobava abans dels anys 90 al passeig de les Garrigues(al centre del poble).

 

creu als caiguts de l'Albagès

              Imatges de la creu als Caiguts situada al cementiri de l’Albagés. 

 

Imatges i informació: Aida Garrós

Creu als caiguts al cementiri de les Borges Blanques

Al cementiri hi ha dues grans creus de pedra que s'erigiren en record dels caiguts nacionals. Tot sembla indicar, però, que més endavant es convertí en un homenatge a totes les víctimes de la vila hagudes durant la Guerra Civil, ja que hi ha indicis que en el cementiri hi podrien estar enterrades algunes persones víctimes de la repressió franquista, la qual cosa no ens ha de fer perdre de vista que la majoria de les víctimes provinents de les Borges Blanques es troben al cementiri de Lleida.

 

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals.

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals. 

 

 

Informació i imatges: Paco Rivas

Placa commemorativa a Cervià de les Garrigues

El 18 de juliol de 1964 s’inaugurà el dipòsit d’abastament d’aigua del poble (actualment dipòsit vell). Per aquest motiu s’hi instal-là una placa commemorativa amb la següent inscripció: “Inaugurado el 18 de julio de 1964. En memoria de los 25 años de paz ganada y mantenida por Francisco Franco Bahamonde”. Actualment encara es pot veure el lloc on fou ubicada la placa però aquesta ja no es conserva.

Posteriorment, l’any 2002 fou substituïda per una altra que volia recuperar la memòria de tots els morts en el conflicte i que conté el següent escrit: “En memòria de tots els qui perderen la vida a causa de la malaurada Guerra Civil”.

 

Informació: Josep Rubió

Monument als Caiguts a l'Espluga Calba

Entre els diversos espais de dol localitzats a la vila de l’Espluga Calba hi destaca un monument funerari en record a  l’accident que sofriren tres nens del poble als quals, tot jugant, els hi va explotar armament abandonat per l’exèrcit republicà en retirada, accident que provocà la mort d’un i deixà greument ferits els altres dos.

Destaca també un monument als "caiguts", aquest es trobava a la Plaça de l’Església i actualment al cementiri municipal; durant la primera legislatura democràtica municipal es va plantejar un referèndum a la ciutadania en el que es podia escollir entre tres opcions, dues que apostaven per la retirada i una tercera que defensava la seva continuitat. En aquesta consulta cap de les opcions va obtenir un resultat prou contundent i durant la segona legislatura es va optar per a traslladar-lo al seu actual emplaçament.

Caldria ressaltar també l’existència d’una pintura a la façana de l’Església on s’hi llegeix la frase “A. PRIMO RIVERA” justament amb una creu, actuació que seria en gran part esborrada durant la Transició Democràtica però que encara hi aflora.

monument als caiguts situat a la plaça de l'esglèsia (actualment al cementiri);

imatge; Rubió, J.; La Guerra Civil a les Garrigues, Pagès Editors, Lleida, 2001, pàgina 15.

monument als caiguts al cementiri municipal;

imatges; Gabriel Ramon i Molins

Informació: Pau Palau

Fossa militar a La Pobla de Cérvoles

Al nou cementiri s’hi instal·là una placa commemorativa als caiguts a la guerra, en el que era una fossa comú on hi havia enterrats quatre soldats, segurament nacionals, morts al terme en plena lluita i que no vam ser identificats. Posteriorment aquesta placa, com la fossa, retirada.

 

Informació i text; Josep Rubió

Fossa civil a Almenar

Aquesta fossa es troba situada a la part antiga del cementiri d'Almenar.

Tal com figura a la làpida s'hi troben enterrades quatre víctimes civils: Jaume Casas Finestres, Celestí, Paris Bernaus, Josep Paris Minobres, Jaume Salse, junt amb la inscripció "Caídos por España". Els 4 van ser morts el 31 de març de 1938 a un indret anomenat Els Fondos d'Almenar i exhumats i traslladats posteriorment al cementiri des d'aquest indret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

imatges: Aida Garrós

làpides memorials als fondos d'almenar imatge; Lídia Ballarín

informació; Ballarín Vidal, Lídia; La guerra civil a la població d'Almenar, treball final de màster, Universitat de Lleida, 2005.

Fossa militar a Maials

Avui en aquest nínxol situat al cementiri de Maials, es troben les restes d'algunes de les víctimes que varen ser enterrades en la fossa de l'antic cementiri del poble. Es parla d'aproximadament quaranta soldats nacionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les mides del nínxol són: Alçada: 85.5 cm; amplada: 79 cm; profunditat: aproximadament 2m.

El nínxol està cobert per un marbre on hi figura escrit: “ Caídos por Diós y por España: ¡Presentes!”.

 

La fossa original es trobava a l’antic cementiri de Maials,  aproximadament en aquestes coordenades: 41.36067º- 0.50697º. Imatges de la qual es poden veure en els fitxers adjunts al present document.

El dia 8 d’abril de 1961, es varen traslladar les restes de la fossa del cementiri vell al nínxol 65 de la fila 2 del cementiri nou. Posteriorment, el 13 de maig de 2003, les van traslladar en un nou nínxol, on estan actualment, situat al bloc 2001, 4rt pis,  nº76.

http://www.espaisdememoria.udl.cat/sites/default/files/Cementiri%20vell%205.JPG

Cementiri vell.

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts:

Fonts orals:

Conxita Otto Pardell i Sebastià Maré.

 

Fonts bibliogràfiques:

SALES PIÑEIRO, Francesc: Maials, història de la vila i del seu terme; Ajuntament deMaials, DL 1994.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

 

Creu als Caiguts de Cervera

Situada al bell mig de la població de Cervera, concretament a l’encreuament entre la Plaça Santa Anna i la Rambla Lluís Sempere, la creu als caiguts va ser inaugurada el 20 de novembre de 1944 en celebració de la mort de José Antonio Primo de Rivera[1], com a “Monument als caiguts”. Durant la dictadura, el monument esdevingué escenari de nombrosos esdeveniments organitzats per la Falange.

El símbol, de pedra, té unes mides aproximades de tres metres d’alçada i un metre d’amplada. El monument està precedit per una escalinata que dona lloc a un petit espai decorat amb plantes i amb dos urnes a banda i banda, situades sobre els seus respectius pedestals. La creu conté la inscripció següent: Cervera. A tots els seus fills morts per la pàtria MCMXXXVI-MCMXXXIX[2], sota d’un petit escut d’aquesta mateixa vila. Aquesta es troba envoltada per una sanefa amb diverses decoracions florals a la part inferior, el jou i les fletxes falangistes a la part superior dreta i una espècie de cordes a la part superior esquerra. El monument és coronat per l’escut espanyol amb l’àliga imperial.

Les actuacions posteriors a la caiguda del règim franquista que s’hi han dut a terme en els darrers anys són les següents. Un cop establerta la democràcia,es va substituir la inscripció que hi havia en record als caiguts del bàndol nacional per l’actual que la presideix, en memòria a tots els morts. No obstant, no es va treure l’àliga de Sant Joan ni l’escut espanyol que se situaven a la part superior del monument. Aquests elements van ser traslladats a l’Arxiu Comarcal el dia 4 d’octubre de 2005, amb la voluntat que fossin utilitzats en exposicions sobre l’Història contemporània. Mentre que la creu, amb la nova inscripció en homenatge als morts de la localitat, es va traslladar al cementiri[3] d’aquesta, on es troba actualment. L’objectiu era ubicar-la enla fossa comuna on van ser enterrats els combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes del conflicte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge: Jordi Creus

El nou monument està situat darrere una capella en memòria dels Missioners Fills del Cor de Maria de Cervera, sacrificats per la seva fidelitat a Crist l’any 1936 i, al seu marge esquerre, s’hi pot observar la fossa[4] comuna dels morts a la Guerra Civil del poble cerverí. Malgrat tot, el fet que estigui ubicada darrere la capella i gairebé al final del cementiri, fa que sigui difícil la visualització de la creu.

 

 

 

Imatges: Aida Garrós

 

Informació i text: Jordi Creus i Georgina Prats

 

Fonts bibliogràfiques:

  • Arxiu Històric Comarcal de Cervera

[1]Font: Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

[2]Inscripció que es pot apreciar a la fotografia que precedeix aquest apartat. Font: http://simbologia.omatech.com/simbologia/normal/3341_3605_503.JPG

[3]El Cementiri de Cervera es va convertir durant la Guerra Civil en una immensa fossa comuna de centenars de soldats i civils que van trobar la mort en aquesta ciutat.

[4]Fossa senyalitzada pel Memorial Democràtic.

Placa d'habitatge a Alcarràs

TIPOLOGIA DE LA PLACA

TOTAL DE PLAQUES TROBADES

LOCALITZACIÓ

IMATGE

O1

1

C/ Mossèn Cinto Verdaguer s/n

 

Per més informació consultar: Cens de simbologia franquista de Catalunya.

Informació i imatge: Aida Garrós