Nomenclator i construcció de la memòria: carrers i places

Entre els carrers i places de la vila de Juneda, alguns mai han estat canviats d’ençà la seva col·locació abans de la Guerra Civil – com és el cas del Carrer de Prat de la Riba, el Carrer d’Estanislau Figueres i el Carrer de Pi i Maragall – però d’altres, com en tants municipis de les postres contrades, es modificaren segons les tendències polítiques governants. Entre aquests segons hi localitzem l’actual Carrer de la Font, que a principis del segle passat tingué el nom de Carrer de Domènec Cardenal, en temps de la II República Carrer de Joaquim Maurín i, en acabar-se la guerra, Calle del Generalísimo. L’actual Carrer Major era dit Calle de José Antonio durant el franquisme, l’actual Carrer Fondo fou desprès de la guerra Calle del General Mola, el Carrer Tambor del Bruc abans de l’enfrontament bèl·lic s’anomenava Carrer Llibertat, el Carrer de la Sardana estava dedicat, durant la II República, als màrtirs republicans de Jaca Fermín Galán i Miguel García Hernández; el Carrer Anselm Clavé s’anomenà Carrer de Castelldans desprès de la guerra però retornà al nom original als vuitanta, la Plaça Catalunya republicana tornà a dir-se així arran un referèndum de 1979 rebatejant la Plaza España franquista i l’actual Placeta de la Sal al inicis del segle XX s’anomenava Plaça Democràcia, més endavant Travessia Anselm Clavé, en la postguerra Calvo Sotelo i actualment torna a coneixes com Plaça Democràcia.

Informació: Isidre Piñol

Text: Isidre Piñol, Aida Garrós i Cristina Mongay

1.-Aquest passatge és el resultat de l’obertura de la plaça Mercadal a la carretera de Tamarit, que passava pel carrer Barrinou, el 1920. Antigament sota la casa que s’enderrocà hi havia un petit pas per entrar a la plaça que hom anomenava “el portalet”[1].

L’any 1931, tot just proclamada la II República, aquest carrer passà a anomenar-se Passatge de la Generalitat de Catalunya. El 1940 l’ajuntament franquista li tornà a canviar el nom pel definitiu Passatge de Gaspar de Portolá, ja que la casa que s’enderrocà havia pertangut fins a finals del s.XIX a la família Portolà . Actualment encara conserva el nom.

2.-Abans de la II República el camí que abordava, vora del riu, des del Portalet fins a l’escorxador era conegut com el “camí del portalet”. L’any 1931, amb la República instaurada, s’acabà el tercer mur de contenció del riu que protegia aquest camí, tot urbanitzant-lo. Al nou carrer l’ajuntament l’anomenà Avinguda de la República. No va durar gaire aquesta denominació ja que el 1933, en el 500è aniversari de la mort del darrer comte d’Urgell Jaume el Dissortat, l’ajuntament va decidir donar-li el nom de Carrer del Comte d’Urgell. Aquesta decisió va motivar les protestes de la minoria radical per la inconveniència de dedicar un carrer a la noblesa.

Passada la guerra, l’ajuntament franquista decidí eliminar aquest símbol català i passà a batejar el carrer com a Paseo del Padre Profitós, eminent pedagog escolapi nascut a Balaguer. Malgrat tot, el nom de “Carrer del Portalet” seguí sent el preferit per la població balaguerina, i així seguí anomenant-lo. El primer ajuntament de la democràcia acceptà canviar-li el nom per Carrer del Portalet[2], reemplaçant el nom de Pare Profitós a un altre carrer del barri del Secà.

3.- Aquest carrer històric, tocant a la placa Mercadal, va ser canviat de nom per l’ajuntament republicà el 1931, passant a anomenar-se Carrer de Pi i Margall. L’ajuntament franquista li restituí el seu nom original i així s’ha conservat fins avui en dia[3].

[1. 2. 3.] En la sessió ordinària municipal de l’11 d’Agost de 1931 /(ACN, Reg. 81), s’acorda el canvi de nom d’aquests carrers, alhora que també s’estableix la retolació de tots els carrers en llengua catalana. El canvi de noms també es reflexa en el nº 162 de la revista Pla i Muntanya del 17 d’Agost de 1931 on es fa ressò de l’esmentada sessió municipal, fent incís en el debat enfront la proposició presentada per la minoria catalanista-republicana de canviar el nom del C/ d’Avall pel de C/ Pi i Maragall i el de la Plaça Mercadal pel de la Plaça de la República (no s’accepta per considerar el nom de Mercadal com a “tradicional y típico”).

4.-Amb l’adveniment de la II República es restableix el nom popular de C/ de la Banqueta tot suprimint el de General Vives (general del cos d’enginyers de l’exèrcit, enginyer en cap de les obres dels murs de la Banqueta i del Portalet).

5.-El nom d’aquesta plaça (del Pou) fou canviat el 1924 per passar a anomenar-se Ignasi Girona, en honor de l’industrial, banquer i polític de la Lliga Regionalista posseïdor de grans propietats (Muller, Castell del Remei) prop de Balaguer. En un ple de 1931, un cop establerta la República, la minoria radical proposà canviar el nom de la plaça i fou aprovat donar-li el nom primitiu de Plaça del Pou[4].

6.- El 1931 es vulgué donar el nom de Francesc Macià al carrer del Pont, però la proposta no tirà endavant. Duant la democràcia se li donà aquest nom al nou carrer, resultat d'obrir la zona de la Miranda, que seria la continuació del carrer del Portalet.

[4. 5. 6.]  En la sessió ordinària municipal de l’21 d’Abril de 1931 /(ACN, Reg. 81), es proposa donar noms als carrers nous (s’està construint l’Eixample) de personatges que contribuïren a l’adveniment de la República així com canviar el nom d’alguns. Es debat: canviar el nom d’Avinguda del General Vives pel d’Avinguda de Galán y Hernández (afusellat el 1930 a la sublevació de Jaca); Pça. del Pou per Pça. de la República; Carrer del Pont per Avgda. Francesc Macià. GrupEscolar Primo de Rivera per Escoles del Poble.

7.-El 1926 es canvia el nom popular de C/ de la Reguereta pel de Duquesa Victòria (esposa d’Alfons XIII). Amb l’adveniment de la República es restableix el nom de la Reguereta[5].

8.- A mig recorregut del que ara és el Passeig de l’Estació es va incloure el 1955 una plaça anomenada Pio XII. El motiu d’aquesta denominació es degué al reconeixement que va tenir l’ajuntament de Balaguer al papa Pius XII per la coronació de la Verge del Miracle copatrona de la ciutat[6].

El 1983 el primer ajuntament democràtic, presidit pel PSUC, acordà la substitució del nom per el de Plaça de la Sardana, aprofitant que aquell any Balaguer va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana[7].

9.-Aquesta plaça va lligada a la construcció del Puente de la Victoria. El general Joaquín Lallave, que pertanyia al Cuerpo de Ingenieros del Servicio de Puentes y Caminos,s’interessà i fou l’encarregat de gestionar la sol·licitud municipal per construir el nou pont que s’inaugurà l’any 1940[8]. L’ajuntament franquista li dedicà una plaça que es troba al cap d’aquest pont anomenant-la Plaza del General Lallave[9] [10] [11].

El primer ajuntament democràcitc li canvià el nom per Plaça Pau Casals.

10.- Carrer de nova creació en època democràtica .................. .

11.- Carrer de nova creació en època democràtica. Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre, va destacar per ser partidari de la politització de la lluita obrera sindical i el seu sentiment catalanista. Va morir assassinat a Barcelona.

12.-  El Gregori Marañón fou un metge que participà durant la República en les trobades  d’intel·lectuals espanyols i catalans.

13.- En 1939, s’acorda designar la zona del “davant Balaguer” (entre C/ Urgell i el C/ de l’Estació) com a Barri del Cap de Pont[12],tot ubicant-hi una placa commemorativa (“Barrio de la Cabeza de Puente”) que fou colocada el dia de l’aniversari de l’establiment dels nacionals al Cap de Pont de Balaguer[13]. Posteriorment, al urbanitzar-se tota aquesta zona a partir dels anys 60, va deixar d’anomenar-se així agafant el nom popular de "davant Balaguer".

14.- El 1941 l’ajuntament franquista arranjà el camí que anava des de l’estació del ferrocarril fins al recentment construït Puente de la Victoria, que travessava el riu Segre per enllaçar amb la plaça Mercadal. Al carrer resultant se l’anomenà Paseo de la Victoria[14]. Més tard, el 1966, s’urbanitzà el passeig i se li canvià el nom per Avenida del Caudillo[15]. El primer ajuntament democràtic li canvià el nom per l’actual Passeig de l’Estació[16].

15.- El carrer, avui desaparegut, era una travessera que anava del carrer Fleming al carrer Sant Crist. Es va traçar el 1954 al mateix temps que la construcció de les vivendes del Grup Sant Crist, conegudes popularment com “els pisets”, a través de l’Obra Sindical del Hogar. Per honorar al cap de les tropes franquistes del Cuerpo de Ejército de Aragón que entraren a Balaguer el 1938, al carreró que hi havia entre les vivendes se li dona el nom de Passatge del General Moscardó i va conservar el seu nom fins l’any 1996 en que els edificis van tenir que ser enderrocats a causa de l’aluminosi[17]. Amb la construcció d’uns nous edificis el carrer es va anular i va quedar com a pati interior.

16.-  Carrer de nova creació en època democràtica .  ... . Francesc Layret i Foix era un polític i advocat laboralista. Va participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, fundà el Centre Nacionalista Republicà. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català. L'òrgan d'expressió del partit era el diari La Lucha, fundat per Layret el 1916. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme. Va morir assassinat a Barcelona.

17.- Carrer de nova creació en època democràtica .  ... .  (veure cens de persones considerades referents de la tradició democràtica i de la lluita) ..hhhhhhhhh..

18.- Carrer de nova creació en època democràtica .  ... .  Antoni Rovira i Virgili fou un periodista i polític militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

19.- Carrer de nova creació en època democràtica .  ... .  Victoria Kent Siano fou la primera advocada en exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina. Va ser diputada del congrés espanyol, en una època en què això era del tot inusual per una dona. Durant la dictadura franquista, es va haver d'exiliar, primer a Mèxic, i després als Estats Units, on va morir.

20.- Carrer de nova creació en època democràtica  . .. Frederica Montseny i Mañé va ser una líder política i anarquista espanyola. Va ser ministra durant la Segona República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa Occidental.

21.- Carrer de nova creació en època democràtica. Jaume Carner i Romeu va ser jurisconsult  i polític. Diputat per Solidaritat Catalana i va dirigir el diari “El Poble Català”. L’any 1931 va ocupar el càrrec de ministre d’Hisenda del primer govern de la II República.   .  Jas    Jaume Carner i Romeu. Polític i jurisconsult. Va ser diputat per Solidaritat Catalana i va dirigir el diari “El Poble Català”. L’any 1931 va ocupar el càrrec de ministre d’Hisenda del primer govern de la II República. .  Jas    Jaume Carner i Romeu. Polític i jurisconsult. Va ser diputat per Solidaritat Catalana i va dirigir el diari “El Poble Català”. L’any 1931 va ocupar el càrrec de ministre d’Hisenda del primer govern de la II República.     

 . 22.- Plaça de nova creació en època democràtica .  ...   .            (veure cens de persones considerades referents de la tradició democràtica i de la lluita)  ........

23.- Plaça de nova creació en època democràtica .  ... .          (veure cens de persones considerades referents de la tradició democràtica i de laLluís Companys i Jover  va ser un advocat i polític d'ideologia catalanista i republicana. Primer President del Parlament de Catalunya, Ministre de la Marina al govern espanyol  i President de la Generalitat de Catalunya  durant la Segona República Espanyola i President d'ERC.   .

.  .... . 

Cal destacar que trobem un carrer certament interessant. És tracta de l'Avinguda  de Castellosts, que és on abans es situava l'antic poble de la Floresta, i que va ser destruit en la Guerra del Francés.

La plaça de la Mancomunitat en l'època franquista es passa a anomenar plaça major, i és entre els anys 1976/1977 quan aquesta, degut a un decret de l'ajuntament torna a anomenar-se com en temps republicans.

El mateix passa amb el carrer Prat de la Riba, que durant la dictadura pren el nom de calle Nueva.

La resta de carrers del municipi no els podem relacionar amb cap moviment democràtic, civil o franquista.

Informació i text: Aida Garrós

Informació: Laura López