Nomenclator i construcció de la memòria: carrers i places

Canvis de nom de carrers i places de Torrelameu

Pel que fa als canvis en la nomenclatura dels carrers del municipi, només es pot destacar que durant la dictadura franquista, a la plaça de l'esglèsia - nom actual i de la segona República- se li va dir "plaza España", amb tot no hi havia cap cartell amb el nom, només era dita així de manera popular.

Informació i text: Aida Garrós

Canvis de nom de carrers i places de Puigverd de Lleida

I República

Franquisme

Democràcia/Actualitat

 Carrer del Forn

 

 

Calle José Antonio

Plaza José Antonio

Calle Caudillo

Calle Fernando

Travesia Pozo del hielo

Calle Cooperativa

Calle Cirumvalación

Carrer de Dalt

Plaça Catalunya

Carrer Lleida

Carrer Joan Oró Florensa

Carrer Paul Casals i Defillo

Carrer Mestra Carme Massot

Carrer Mestre Patricio Redondo

 

Història del nom dels carrers:

 

Els canvis produïts en els noms dels carrers provenen  del Acord de Ple de l'Ajuntament de Puigverd de Lleida, de data 3 de juny de 1980.

L'alcalde del moment era Josep Maria Batlle Farran.

Història dels carrers:

Carrer de Dalt:  Aquest és un dels carrers més antics del municipi. Després de 1939 s'havia dit  " Calle de José Antonio Primo de Rivera", però anteriorment, el seu nom era, "Carrer del Forn". Té l'entrada per la plaça Catalunya i la sortida al carrer Pou del Gel.

Carrer Joan Oró:  Carrer situat entre el carrer carretera i el camp, va rebre anteriorment el nom de  " Calle Fernando" , en honor a la Rambla Ferran de la ciutat de Lleida. Ja que l'aguazil de l'època en pretenia fer una rèpilca, o si més no, qulcom semblant. Es a partir de 1979,tot i que l'acta en si, no es va aprovar fins dos anys més tard, que rep el nom de Joan Oró, en homentatge al científic  i bioquímic català.

Carrer Lleida:  Situat entre el carrer La Bassa i la carretera va rebre desrpés de la Guerra Civil el nom de " Calle del Cudillo", fins que més tard,hja en la transició democràtica, va ser substituit per el nom de " Carrer de Lleida".

Carrer Mestra Carme Massot:  Data de 1866, ja que va sorgir en comprar la Cooperativa Sant Jordi, i es va establir la necessitat d'un nou carrer. D'aquí ve el seu nom anterior " Calle cooperativa", que es va canviar l'any 1979, quan rep el nom de la mestra Carme Massot. Professora de català en l'època franquista.

Carrer Patricio Redondo:  Entrada per la carretera i sortida pel camí del Cogul. L'obertura del carrer va ser l'any 1974, i va rebre el nom de " Calle Circumvalación",  tot i que més endenvant, al 1979 l'Ajuntament acordà de donar-li el nom de Mestre Patricio Redondo, en honor  al gran pedagog i secretari de Benestar Social de Federica Montseny en temps de la República, i exiliat durant el franquismne.

Carrer Pau Casals: Entrada per la Plaça Major i sortida pel Carrer Carretera. Al 1979 passà de " Travesia del Pou de gel" a " Carrer Pau Casala" , en honor al compositor català.

Plaça Catalunya:  Originàriament, un dels nuclis més antics dle municipi. Després de la Gyerra Civil adoptà el nom de "Plaça de José Antonio Primo de Rivera", però ja en els anys vuitanta va passar a rebre l'actual nom.

Plaça Major:   Té l'entrada pel carrer la Creu i sortida pel carrer Lleida.  En celebrar-se la constitució de Cadis al 1812 va rebre el nom de " Plaça de la Costitució". Posteriorment, l'any 1939 passà a nombrar-se Plaça d'Espanya, i no és fins a 1980 que se li otorga el nom de Plaça Major.

Font: Díez Quijano, Desideri: Història de Puigverd de Lleida, Ajuntament de Puigverd de Lleida, 1987.

 

Informació i text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Canvis de nom de carrers i places de Vila-sana

1936
Primers anys franquisme
Transició
Actualitat

Pl/ Ricard Palacín[1]

Av/ Generalísimo
Pl/ Major
Id.
?
Av/ General Mola
Av/ Catalunya
Id.
?
C/ José Antonio
C/ Antoni Gaudí
Id.

El fet que el municipi fos constituït al segon terç dels anys trenta ens ha fet impossible determinar els noms dels carrers amb anterioritat a la Guerra Civil. No obstant, resulta evident que mirant el carrerer actual de Vila-sana destaquen per la seva absència noms de carrer de qualsevol significat polític. Els únics carrers que duen el nom d’alguna personalitat es refereixen als locals Mossèn Armengol i Doctor Solsona d’una banda, i a Jacint Verdaguer i a Anatoni Gaudí per l’altra. La resta de denominacions dels carrers no són sinó referències geogràfiques més o menys concretes tals com Castellnou, Pla d’Urgell, Urgell Catalunya o els Pirineus.

Les referències als canvis de carrers no es troben als llibres d’actes pel que en el present treball ens hem hagut de referir a la informació oral i al llibre de Jaume Torres i Gros, Història de Vila-sana (baronia d’Utxafava), Ajuntament de Vila-sana, 1984.

Seria de recomanar algun canvi de nom de carrer al municipi vista la increïble abundància de noms geogràfics potser una mica incongruents o repetitius (Urgell, Pla d’Urgell, C/ Església, Pl/ Església) o qui sap si batejar el C/ Nou. En tot cas, resulta deplorable que en la Vila-sana actual no hi hagi en el nom de cap carrer una referència posterior als anys trenta.


[1] Diputat a Corts, principal artífex de la independència respecte de Castellnou, dels nuclis agregats d’Utxafava i les Novelles, donant lloc al municipi de Vila-Sana al 1933.

 

Informació i text: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de El Poal

abans II República
1937
Franquisme
1979
Pl/ Felip Rodés
Pl/ Lluís Companys
Pl/ Felip Rodés
Pl/ Felip Rodés
Rbl/ 8 de Maig
Rbl/ 1 de Maig
Rbl/ 8 de Mayo
Rbl/ 8 de Maig
C/ Prat de la Riba
C/ Prat de la Riba
C/ Prat de la Riba
C/ Prat de la Riba
C/ Diputació
C/ Galán i García Hernández
C/ Diputació
C/ Diputació
C/ Independència
C/ 16 de febrer
?
C/ Independència
Camí Tàrrega
Av/ 14 d'abril
Av/ Generalísimo
Av/ Catalunya
C/ Major          
C/ 19 de juliol
C/ Mayor         
C/ Major          
C/ Afores         
C/ d'en Durruti
?
?

 

Informació: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de Linyola

Abans de 1936

1936
Primers anys franquisme
1956
1975
1979-1980
Actualitat
C/ Major

C/ Bonaventura Durruti

Avenida del Caudillo

Id.
Id.
C/ Major
Id.
Pç/ Església

Pç/ Francesc Ascano

Pç/ Església
Id.
Id.
Id.
Id.

C/ Prat de la Riba

C/ Prat de la Riba

C/ 8 de Enero de 1939[1]

Id.
Id.

C/ Prat de la Riba

Id.
C/ La Llibertat
Id.
Id.
C/ Carlos Mas
Id.
C/ Llibertat
Id.
C/ de Ronda
Id.
Id.
Id.
C/ José Aparicio[2]
Ronda Sant Pau
Id.
Pç/ Planell
Id.
Pç/ Diputación
Id.
Id.
Pç/ Planell
Id.
 
 
 
 

-> Trv/ Pelayo

Trv/ Dr. Trueta
Id.
C/ Felip Rodés
Id.
Id.
Id.
Id.
Id.
C/ La Font

C/ Dr. Robert?->

 
 
 
 
 
Id.

[1] El 8 de gener de 1939 és el dia en que les tropes franquistes van fer la seva entrada a Linyola, data que es perpetuaria en el nom d’aquest carrer fins a la Transició.

[2] Nom d’un governador civil de Lleida retirat a qui l’Ajuntament de torn va voler retre homenatge dedicant-li el carrer. L’homenatge no va resistir en peu més de quatre anys.

 

Informació i text: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de Castellnou de Seana

Franquisme
Des del 12 – XII - 1979
C/ San Blas
C/ Sant Blai
C/ Mayor
C/ Major
P/ Mayor
P/ Major
C/ Calvario
C/ Calvari
C/ Jacinto Verdaguer
C/ Mossèn Cinto
C/ Ramón y Cajal
C/Mitjavil·la
C/ San Antonio
Raval de Sant Antoni
C/ Cuesta
C/ Costa i Bofarull
C/ de Ivars
C/ Abad Carrera
C/ Iglesia
P/ Església
Avd/ Antoni M. Claret
Av/ Pla d’Urgell
C/ Molino
C/ Molí de l’oli
C/ La Mina
C/Pou de la Mina
 
C/ Utxafava (nou)
 
C/ Màrius Torres (nou)

 

Informació: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de carrers a Bellvís

Anterioritat a 1937

1937
Franquisme

1979 cap als nostres dies

 
 
C/ Calvo Sotelo
C/ del Forn
 
 
C/General Sanjurjo
C/ d’en Josep Pané i Mercé
 
 
C/José Antonio
C/ de les Monges
 
 
C/Alfonso XIII
P/ de la Llibertat
 
 
P/ Caudillo
P/ de Catalunya
 
 
P/ General Goded
P/Antoni Gaudí
 
 
P/ General Mola
P/ Comerç
C/Domingo Cardenal
C/ Lina Odena
C/ Domingo Cardenal
C/ Domènec Cardenal
 
 
C/ Ramon Felip[1]
 
 
 
C/ Camarín
 
Pl/ Estació *
Pl/ Brigades Internacionals (3nov38)
 
 
Pl/ Major*
Pl/Bonaventura Durruti
 
 
Av. Moderna*
Av. Joaquim Maurín
 
 
 

* Els carrers amb asterisc no hem pogut relacionar-los amb tota seguretat amb cap de l’actualitat, per bé que és més que possible que passessin a adoptar un dels noms franquistes que són presents a la taula.

[1] Segurament deu fer referencia al President de la Junta Central de Regants de principis del segle XX.

 

Informació: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de Vilanova de Bellpuig

Anterior a 1939
Franquisme
1979
Pl/ Constitució
Pl/ Nacional
Pl/ Anjua
C/ Bellpuig
C/ Generalísimo
C/ Major
C/ “Magriñà”
C/ General Mola
C/ Arnau de Vilanova
C/ Major
C/ José Gasol Massot
C/ Dr. Gasol
C/ Vila closa

C/ D. Belduino de Sangenís Bertran

C/ Sangenís Bertrán
 

Pl/ José Antonio Primo de Rivera

Pl/ Pau Casals
 
C/ General Sanjurjo
C/ Roger de Flor
 

Durant la Guerra, hi van haver diferents canvis de carrers, malgrat que no hem pogut relacionar-los amb els de l’actualitat: C/ Joaquim Maurín (10-II-1937), C/ Jaume Compte i C/ Lina Odena (20-II-1937) i C/ 14 d’abril (27-IV-1937).

 

Informació i text: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de Barbens

Anterior a 1939

1939
1982
Raval d’Ivars
Av. José Antonio[1]
C/Urgell
Pl/ Font
Pl/ José Antonio
?
Camí de Castellnou
Trv/ José Antonio
C/ Ponent
Raval de Tàrrega
Pl/ Generalísimo
Pl/ Catalunya
C/ Afores
C/ General Mola
?
Raval de Bellpuig
C/ General Queipo de Llano

(Tram de Seana cap a Bellpuig de l’actual carrer Domènec Cardenal?)

C/ Nou
C/General Moscardó
C/ Nou?
Crtra. Tornabous
Crtra. Tornabous
C/ Dr. Alberti
 
C/ Médico
C/ Serreta

[1] Per bé que a l’acta del 27-5-1939 el nom que substitueix a Raval d’Ivars és C/ Calvo Sotelo.

 

Informació: Josep M. Coll

Canvis de nom de carrers i places de l'Albi

El que va esdevenir calle del Generalísimo durant la dictadura franquista, passa a ser el carrer Unió en temps de democràcia.

D'altra banda, el carrer d'Onésimo Redondo, durant la transició es va dir carrer de mosèn Anton i avui pren el nom d'Avinguda de Catalunya.

Informació: Aida Garrós