Guerra i revolució

col·lectivitzacions a la Pobla de Cérvoles

Formació i funcionament d’una col-lectivitat agrícola dirigida per la CNT-FAI creada, estatutàriament, a mitjans del mes de setembre de 1936 però que el Comitè Antifeixista Local ja havia començat a expropiar algunes finques locals de gent de dreta que posteriorment cedí a la col-lectivitat (entre juliol i agost de 1936). Durant la col-lectivitat cenatista es realitzaren diferents obres, entre elles desferen un cementiri “empotrat” que hi havia al darrere de l’església i eixamplaren la plaça. Llavors l’església fou utilitzada com a magatzem de la col-lectivitat i on s’hi guardava la collita, els adobs i la maquinària. Es construí un nou dipòsit d’aigua de formigó armat que tenia 80 metres de llarg, 6’60 d’ample i 2’40 d’alt i rebé el nom de 19 de juliol. Aquest dipòsit es construí a partir d’un pressupost de guerra fet per la mateixa col-lectivitat, que a més a més, també facilità gent i material per a l’hospital de sang. El dipòsit es començà però no s’acabà ja que unes escletxes a les parets laterals i un moviment lleuger en la fonamentació, foren la causa que no pogués emplenar-se .

Avui encara es conserven les restes d’aquella obra que suposà una gran decepció, desengany i desil-lusió, ja que els veïns hi havia posat totes les esperances per solucionar el problema de l’aigua. De fet, fou construït d’una manera força primitiva barrejant als murs i fonaments el formigó i tot el ferro d’eines pròpies de la pagesia com pales, pues, xaupes, aixades i ferralla de tota mena.

 

Informació i text: Josep Rubió

Col·lectivitzacions a Granyena de les Garrigues

A Granyena tota la Vall Majó fou col.lectivitzada pel comité antifeixista, que tenia la seva seu en una casa a peu de carretera ma l'entrada del poble on els joves, durant els anys del conflicte, feien guàrdi.

 

Informació: Pau Palau

Equipaments; refugis a Granyena de les Garrigues

Hi ha dos refugis excavats sota una balma de pedra a l'era de cal parent, situada a poc més d'un km de Granyena, prop de la carretera que uneix la població amb el Cogul.

 

informació i text: Pau Palau

Vestigis de bombardejos a Granyena de les Garrigues

Dins el nucli urbà de Granyena  encara hi ha un solar on els bombardeigs que sofri la població quan el front de l'Ebre passà per aquelles contrades destruiren dues cases.

informació: Pau Palau

Búnquers a Granyena de les Garrigues

N'hi ha un al pati de "casa Quintana", sembla ser que desfet i per arreglar.
Aquesta casa era d'una  de les quatre "cases fortes" del poble, propietaris de gran quantitat de terres i d'un molí. El fet que hi hagi aquest búnker al seu interior potser indica que la casa va ser utilitzada amb algun fi militar (hospedar comandaments, albergar aparell de ràdio,...)

 

Informació: Pau Palau

Trinxeres a Granyena de les Garrigues

N'hi ha a la serra que delimita la vall de l'Auliver pel nord, des del coll del Toll fins a la camí del Soleràs.

 

informació: Pau Palau

Camp de batalla a Granyena de les Garrigues

Pels volts de Nadal hi hageueren enfrontaments entre els exèrcits dels dos bàndols que duraren un parell de dies.
No he pogut confirmar amb certesa on tingué lloc la batalla, però per la situació de les restes de trinxeres i "parapetos", m'atreviria a dir que els enfrontaments es van produir a la vall de l'Auliver i a les serres que la delimiten, al sud del terme municipal de Granyena, al límit amb el de la Granadella

 

Informació: Pau Palau

Equipaments; escola de comissaris a la Granadella

A Cal Pep de Martí, situada al carrer de la Pobla, hi hagué l’Escola dels Comissaris.

 

Informació: Pau Palau

Col·lectivitzacions a la Granadella

A part de nombroses finques, es va col.lectivitzar el molí d'oli del poble i alguns edificis.

 

Informació; Pau Palau

Equipaments; hospital a la Granadella

Al carrer Emili Pujol, a la casa dita Cal Vilá, hi va haver un Hospital.

 

Informació: Pau Palau