Política, societat i cultura

Persona referent per la lluita antifranquista i la democràcia a Cubells

Antoni Pons i Farré, més conegut com "El Presumit" (nom de la casa) o l' "avi de Cubells". En les seves targetes de presentació, s'autodenominava com "el poeta Cubellés", ja que, a més a més d'incorporar-hi el seu nom , el de la  seva dona (Francesca Poch de Pons) i el del seu fill (Josep), hi incloia un poema seu (disposem de quatre targetes amb quatres poemes diferents).

Militant d'Esquerra Republicana, es va presentar com a alcaldable a les primeres eleccions democràtiques, tot i que no en sortí elegit. Formà part de l'oposició en el consistori, com a representant d'ERC.

Defensor del catalanisme, es recorria el territori lleidatà encapçalant una colla sardanista. Com a símbol distintiu, duia una barretina. Un dels seus poemes recull aquesta passió:

"Vaig veure la llum del món / a la terra catalana / i me'n sento català / quin bo em dóna d'escoltar / quan parlen de la sardana / 7 anys complerts / sense dents i els cabells blancs / i quan sento una sardana / em recordo de la joventut / i em sento de 18 anys./ Què formosa és la Sardana / per a mi és la dansa divina / però si em donen a escollir / la que més em plau a mi / fins ara és "La Santa Espina" / Va néixer "La Santa Espina" / i quasi cantàvem tothom / "Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol". / I deixaria al testament / si és cosa que ho vulguin fer / que em posin la barretina / el dia que em moriré, / i a l'enterrament de cos present / que em cantin "La Santa Espina" / quan sigui el darrer moment. (Del poeta Cubellés)."

 

Informació i text: Llibertat Blanes

Entitats socials i polítiques a Vallfogona de Balaguer

 
- ERC; en un pis damunt del bar Farré. actualment restaurant Cal Farré.
- CNT; a l’abadia.
- Joventuts Socialistes; baixos de la cooperativa agrària sindical (“cal Bergadà”) monopolitzada per CNT (Comité Revolucionari), davant Cal Farré. Actualment un magatzem.
 
Informació i text: Montserrat Manchó

Entitats socials i culturals Puigverd de Lleida

- La Sensata:  Va dur a terme una gran activitat d'acció cultural, en la que destacava l'activitat musical , de tipus popular, el ball i la lectura de comèdies. Fundada l'any 1914 per Andreu Rosera, Lluís Capell i Joan Solsona, va desaparèixer  l'any 1920. La seva seu estava situada a Cal Jaumet,  on avui hi ha la Caixa rural, a la plaça Major.

- El cafè de Cal Pons: Va suposar el nucli de l'activitat social i cultural  del poble, ja que des que es va fundar s'hi feia ball, cinema, teatre i tertúlies de tot tipus. Es va crear l'any 1911 i en aquest s'hi van fundar difetrents societats relacionades amb les activitats culturals del municipi com ara la Societat Cultural Recreativa al 1927 i la Joventut Recreativa uns anys més tard. Estava situat a la plaça Major de la vila, però va desaparèixer a mitjans dels seixanta.

- El cafè de Cal Jaumet: Aquest es va crear per a satisfer a un tipus de client diferent del que anava a Cal Pons. En aquest cas era un cafè de gent més senzilla i proletària. La seva fundació va ser a principis de segle  i d'aquest en van sorgir societats culturals i recreatives com la Sensata.Com s'ha comentat anteriorment, aquest  estava situada la Caixa rural.

- El Ball del clot: En aquest s'hi feien activitats sòcio- culturals com teatre, cinema, musica, també s'hi celebraven les festes majors...Va sorgir com a conseqüència d'una escissió d'un grup de joves que regentaven el cafè de Cal Pons i va fer presènia al municipi des del 1924, any de la seva fundació al 1936, quan va exlatar la guerra civil espanyola.

 

Informació: Díez Quijano, Desideri: Història de Puigverd de Lleida, Ajuntament de Puigverd de Lleida, 1987.

Text. Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

representants de la cultura a Puigverd de Lleida

La mestra Carme Massot: Va ser una mestra que es va dedicar  generosament a la formació del jovent del poble; impartia classes de català en una època dde forta repressió. El seu mestratge ha deixat uan forta empremta en una generació que ara està donant el seu fruit en diferents aspectes de la vida cívica del poble.

Patricio Redondo:   Gran pedagog i polític, secretari de Benestar Social de Federica Montseny que durant el franquisme va tenir que exiliar-se a llatinoamèrica per la dura repressió.

 

Informacio: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Entitats socials i culturals; revista "Les Boqueres" a Sudanell

Podem destacar la revista "Les boqueres", fundada als anys noranta, amb la difussió any rere any dtant de les activitats culturals que s'han realitzat al municipi com de petits fragments de la seva història.

Informació: Aida Garrós

personatges rellevants de Sudanell en temps de guerra

 

Com a persona destacada vers la lluita antifranquista podem destacar l'alcalde de la vila al 1936, Josep Palau, va tenir una relativa importancia en la defensa de la República. Josep Palau presidia l'any 1936 el Comité de Defensa Popular, el qual estava compost per deu sudanellencs més, dels quals desconeixem el nom.

Informació: Aida Garrós

Entitats socials i culturalsa Montoliu de Lleida

Podem destacar en aquest sentit  el grup cultural Arrels, creat un cop acabada al dictadura pels joves del poble.

També molts dels habitants de Montoliu de Lleida destaquen l'Associació cultural del Municipi, com a impulsora de la cultura i la festa.D'entre les activitats del grup de joves Arrels, destacarem la de la publicació de revistes anuals, amb el mateix nom de l'entitat, amb l'objectiu de recopilar les diferents activitats culturals i la història del municipi.

 

Informació i text; Aida Garrós

Agrupació Cultural "La Femosa" d'Artesa de Lleida

L'Agrupació Cultural La Femosa, que s'encarrega de plasmar mensualment la cultura del poble en una revista amb el mateix nom.Es va crear a mitjans dels anys seixanta com un instrument de difusó de la cultura i la història artesenca.

Informació: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Entitats socials destacades a Artesa de Lleida

- Llar del poble: Aquesta va ser creada per satisfer les necesitats culturals i lúdiques dels habitants del municipi. Es va contriuir entre 1950 i 1960.  Va ser portada, durant els primers anys per la Hermandad Sindical de Labradores. En aquest local s'han realitzat la major part de les festes i activitats lúdiques. Avui es situa en el mateix lloc on va ser construida, a l'encreuament entre el carrer carretera i el major.

 

- Cal Tomàs: A finals dels anys vint - principis dels trenta  es començen a projectar pel·licules cinematogràfiques en el local regentat per Josep Oró Garrós. Des de l'acavament de la guerra, és en aquesta casa on es realitzen la majoria de les activitats lúdiques.Tot i que avui es conserva la seu de la entitat al carrer Nou del municipi, la casa està deshabitada.

Font: Gallart Fernández, Felip: Artesa de Lleida: Aspectes Culturals, Pagès editors, 1993.

Alguns representants de la vida cultural i social d'Artesa de Lleida

Isidor Iglesias: Artesa de Lleida ( 1986-1948)Després d'estudiar al seminari de Lleida va esdevenir sacerdot. Va exercir molts anys a Puiggros i a Aspa.  D'aquest últim en va ser rector un cop acabada la guerra, així com als pobles de Llardecans i del Cogul. Aquest era un gran interesar per la cultura catalana i artesenca, fins i tot va publicar algún treball en la revista Ilerda relacionat amb cançons populars.

Ramon Costafreda Batlle:  Artesa de Lleida ( 1907-1990).  Va ser un important activista cultural amb gran prestigi en els camps pedagògic i cívic. Mestre de diferents escoles de la comarca, en acabar la guerra civil va haver de fugir a França. Al tornar, va formar part del Centre Comarcal Lleidatà, del que n'esdevindrá president al 1969.

Josep Iglesias del Marquet: Artesa de Lleida ( 1932-....). Va estudiar lletres, dret i periodisme,  així com també realitzà estudis de  de sociologia i relacions humanes a la universitat de Columbia ( Nova York). Va ser també director del Col·legi Major Universitari Hispanoamerica Fra Juníper Serra.i va exercir com a professor de les universitats de Glasgow i Vancouver. Més envevant serà el cap de redacció del Diario de Barcelona, així com també col·laborà amb diaris de tirada nacional.

Font: Gallart Fernández, Felip: Artesa de Lleida: Aspectes Culturals, Pagès editors, 1993.