Fosses comunes

Fossa militar i civil a Cervera

Dins del cementiri de Cervera hi ha localitzat el que fou una fossa comuna on s’hi troben ubicades les restes mortals dels combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes, especialment refugiats. Documentada per l’historiador de la Segarra Jordi Oliva Llorens, hi ha previst un projecte d’actuació per part de l’Ajuntament de Cervera amb el que es pretén senyalitzar-la a partir de les restes del monòlit franquista que fou desmantellat del centre de la ciutat. El mateix historiador compta amb un cens provisional de les víctimes que hi foren enterrades. Aquesta informació es troba present a l’apartat destinat a les polítiques de la memòria.

Creu que recorda el tinent republicà Joan Mencelles i Ferrer, mort el 21 de juliol

de 1938 a l’Hospital base del XVIII C. d’E. i enterrat a la fossa comuna del cementiri.

 

 

 

Font: Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

 

Informació i text:  Jordi Creus

Imatges: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Fossa militar "Tomba del soldat" a Camarasa

A la partida del Camí d’Alós (camí d’accés a Sant Jordi) entre el primer i el segon quilòmetre a mà esquerra es troba l’anomenada tomba del soldat. En aquesta tomba cada any s’hi dipositen flors de forma espontània (familiars i d’altres) i en certa manera s’ha convertit en un símbol dels que perderen la vida d’una forma anònima durant la guerra. Malgrat anomenar-se tomba del soldat, es sap que s’hi troba enterrada més gent d’identificació desconeguda. A la creu es llegeix: Aquí descansan los restos de Joan Montserrat, falleció el dia 28 de diciembre de 1938.

Informació i Text: Montse Manchó

Imatge; Gabriel Ramon i Molins

fossa civil; panteó dels 19 de Balaguer

El 5 d’Agost de 1936, foren afusellats passat Bellcaire en direcció a Tàrrega en una cuneta (veure dossier de Bellcaire) 19 balaguerins per ser de “dretes”. Inicialment foren enterrats a Bellmunt per ser traslladats després de la guerra al cementiri de Balaguer on l’ajuntament, el 22 de febrer de 1939, per petició del regidor Francesc Galiano Castelló, acordà erigir un Panteó al cementiri per a les restes d’aquests caiguts[1].

La data dels afusellaments s'escaié amb la vigília de Sant Salvador, per la qual cosa l'ajuntament franquista, en honor d'aquests caiguts prohibí durant tota la dictadura la celebració de la revetlla de la plaça S. Salvador.

Els seus noms i oficis són:

Joaquim Torreguitart (sacerdot)
P. Josep Badia Gabarró (escolapi)
Albert Galiano Castellà (escolapi)
Josep Galiano Castellà (escolapi)
Josep Portella Castellà (franciscà)
Francesc Mariné Salomó (franciscà)
Joan Vidal Capità (recaptador)
Daniel Escribà Miró (advocat)
Albert Fuentes Valcarell Rius (batxiller)
Lluís Coma Pi (“empleado”)
Gaspar Lluch Partegàs (propietari)
Ramir Sellart Novell (constructor)
Juan Tarrés Traserra (contractista)
Navidad Puig Bellera (sacerdot)
Josep Roigé Garrofé (sacerdot)
Pau Vidal Borràs (recaptador)
Manel Sabaté Gardenyes (capellà)
Josep Baró Aldomà (recaptador)
Antoni Galiano Sauret (franciscà)

Documentació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Imatge: Gabriel Ramon i Molins

[1]Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN), Fons Ajuntament de Balaguer, Sessió ordinària municipal del 22 de febrer de 1939, ( Reg. 90/ Top. 22)

Fossa militar a Balaguer

Al cementiri de Balaguer, entrant a mà esquerra hi ha una fossa comuna de combatents nacionals anònims que moriren a la batalla del Cap de Pont de Balaguer. Uns anys després de la victòria del bàndol nacional, moltes restes foren traslladades al Valle de los Caídos. Amb la transició la inscripció de la placa es fa vàlida, tal com consta textualment " per tots els morts de la guerra civil espanyola 1936-39".


 

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni (UdL)

Imatge: Aida Garrós

Fossa civil a el Soleràs

Fossa comuna on es troben enterrats els anomenats " màrtirs" de la guerra civil en el municipi. Aquests, simpatitzants del bandol nacional van ser afusellats en el mateix poble.

Aquests són els noms de les víctimes que figuren en el monument del cementiri: Sebastián Tamarit, Teresa Tamarit, Maria Tost, Dolores Flox i Francisco Tost.

Sota els noms es troba la inscripció: "Caídos por Diós y por España de Soleras en los días 5 y 6 de abril de 1938 R.I.P"

 

La fossa que es pot veure en la fotografia està localitzada en el cementiri de El Soleràs.

Als afores del poble, al lloc on varen ser morts els cinc simpatitzants del bàndol nacional, és va aixecar aquest monòlit en homenatge a les víctimes.

Imatges: Aida Garrós i Pol Galitó

Fossa civil a Montardit (Sort)

Creu al cementiri de Montardit de Baix en record de 19 persones d'Escaló i Rialb assassinades per les tropes franquistes el 14-5-1938. A iniciativa de Joaquim Barbal, familiar d'una de les víctimes allí afusellades, es col·locà una creu al cementiri als anys 80. El 28 d'octubre de 2012, a iniciativa del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb col·laboració de l'Ajuntament de Sort i el memorial Democràtic es va fer un acte d'homenatge i s'hi instal·là una placa.

informació; Josep Calvet

 

Fotografies antigues del cementiri (gentilesa de Manel Gimeno)

 

Fotografia: Josep Calvet


fotografia; Noemí Riudor

Fotografia; Noemí Riudor

Notícia publicada al diari Segre el dia 29 d'octubre 2012:

 

Cartellera cementiri Montardit de Baix. Inaugurada a l'octubre de 2012.

Fossa militar a l'Albi

En el cementiri del poble de l’Albi hi trobem una fossa comuna on se sap el nom i la data de la mort de sis soldats enterrats. Aquests soldats són els seguents: Cabo Justo Francisco Rivero, 10 de gener del 1939,Soldat Juan Jiménez, 9 de gener del 1939, Soldat Juan Valeares , 9 de gener de 1939, Soldat Rodriguez Paiutimo, 9 de gener de 1939, Cabo Doroteo Toledo,9de gener de 1939 i finalment Soldat Gregorio Ferrando, 10 de gener de 1939. 

 

                                               Imatge de la fossa dels sis soldats

 

Informació i imatge: Aida Garrós

Creu als caiguts al cementiri de les Borges Blanques

Al cementiri hi ha dues grans creus de pedra que s'erigiren en record dels caiguts nacionals. Tot sembla indicar, però, que més endavant es convertí en un homenatge a totes les víctimes de la vila hagudes durant la Guerra Civil, ja que hi ha indicis que en el cementiri hi podrien estar enterrades algunes persones víctimes de la repressió franquista, la qual cosa no ens ha de fer perdre de vista que la majoria de les víctimes provinents de les Borges Blanques es troben al cementiri de Lleida.

 

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals.

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals. 

 

 

Informació i imatges: Paco Rivas

Fossa militar a La Pobla de Cérvoles

Al nou cementiri s’hi instal·là una placa commemorativa als caiguts a la guerra, en el que era una fossa comú on hi havia enterrats quatre soldats, segurament nacionals, morts al terme en plena lluita i que no vam ser identificats. Posteriorment aquesta placa, com la fossa, retirada.

 

Informació i text; Josep Rubió

Fossa militar a el Cogul

els italians foren enterrats en una fossa comú al cementiri
Els soldats de l'exèrcit reublicà van ser enterrats per la gent del poble, però allí mateix on els trobaven. Els soldats nacionals morts foren duts a Torrebesses.

 

 

Creu franquista al cementiri de El Cogul.

 

Informació i imatge: Pau Palau