Fosses comunes |

Fossa militar a Castelló de Frafanya

Tot i no estar indicat, la gent del poble sap de l’existència d’una fossa a l’entrada del cementiri a mà esquerra on es troben enterrats soldats nacionals. No hi ha cap creu.

Informació: Montserrat Manchó.

probable fossa comuna a Lladurs

Fosses comunes:

Possiblement a Serraseca hi ha cossos enterrats.

Informació i text: Esther Miralles

Monument d'homenatge al cementiri d'Artesa de Segre

Al cementiri de la localitat hi ha una fossa militar sobre la que suposem que s'erigí aquest memorial en homenatge a tots els morts de la guerra civil, el qual es va inaugurar el 10 de novembre de 2008, amb el següent text inscrit:

"En memoria de tots els morts de la guerra civil ( 1936-1939). Reposin en pau. Ajuntament d'Artesa de Segre.

10 de novembre de 2008."

Imatge del monument

Informació i imatge: Aida Garrós

Fossa militar a la Seu d'Urgell

Durant la Guerra Civil, en establir-se el front ben a prop de La Seu, s’instal.là un Hospital Militar a l’edifici de les Monges. La “Morgue” era a l’actual església de la Immaculada. Per la matinada eren retirats els cadàvers del soldats que, nus i anònims, eren colgats en una fossa comú de l’actual cementiri de a Seu.

Aquesta fossa comú va servir també per “hostatjar” els cossos dels soldats que en un bon nombre van morir als anys quaranta i cinquanta, víctimes de les molt deficients condicions de les instal.lacions quartereres de La Seu ja descrites i del campament ubicat al Pla de les Forques.

El fossar comú, avui totalment ignorat per la ciutadania i sense cap senyal de la seva existència, s’ubicava, les restes mortals encara s’hi ubiquen, conforme s’entra al cementiri a la part més inferior de la dreta, just a la vora de l’accés als nínxols nous.

informació i text: Amadeu Gallart

Fossa civil a Tornabous

Es té constància d'un afusellament d'un noi al davant del cementiri per part de la violència revolucionària que va ser enterrat al costat del camí, però que després els familiars van traslladar-lo dins del cementiri.

Informació i text: Margarida Sabaté

Fossa militar a Sanaüja

En la zona est del cementiri. Es sap amb seguretat que hi són enterrades les persones mortes en l'hospital militar, dels quals se'n té contabilitzats uns 20 que s'han estudiat a partir de la reconstrucció del Registre Civil ja que els originals van desaparèixer a conseqüència de l'incendi de l'arxiu municipal de 1984.

Hi tingué lloc una dignificació d'aquesta per part de l'Ajuntament i de diverses associacions del poble. En ella hi ha un escrit honorífic per a les víctimes.

informació i text: Núria Vilella

Camp de batalla a les Pedres d'Aulo (sort)

S'hi desenvoluparen importants enfrontaments entre els dos exèrcits; aquest lloc ha passat a formar part de la memòria com "l'indret on van tenir lloc els més sagnants enfrontaments al Pallars Sobirà". Segons el Mapa de fosses de Catalunya, en aquest indret probeblement s'hi trobaria alguna fossa comuna.

text: Servei d'Història UdL
informació: Manuel Gimeno

Fossa civil a Rialp

Al cementiri hi ha una placa de record als 11 pallaresos, procedents de diversos pobles de la Vall dÀsua, assassinats per l'exèrcit franquista el 5 de novembre de 1938 a la Molina de Josepet. Els cossos foren exhumats i traslladats al cementiri on el juliol de 2004 a iniciativa de generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l'Ajuntamentd e Rialp es col·locà una placa d'homenatge.

informació: Manuel Gimeno

imatge: Josep Calvet

Fossa civil a Sorpe (Alt Àneu)

Hi han enterrades 10 persones assassinades per l'exèrcit nacional al prat del Fuster el 16/04/1938 vora el poble de Sorpe (Alt Àneu) veins de Isavarre, Borén i Areu. El 3 setembre de 2004 es senyalitzà a iniciativa de l'ajuntament d'Alt Àneu i el Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

Informació: Josep Calvet

imatge; Ignasi Ros

Fossa civil a Prat del coixet (Llavorsí)

La fossa comuna al prat del coixet d'Estarón (prop de Aidí, Llavorsí), s'hi van enterrar 7 veins morts de Cerbi, Escalarre, Llavorre i Gavàs el 25/05/1938. Fou exhumats a causa d'una riuada i enterrats en cementiris de la zona, preferentment Escaló. als anys 80 es colocà una placa de record a l'indret a iniciativa d'uns familiars.