Fosses comunes

Fossa militar a Camarasa

Imatge: Gabriel Ramon i Molins

imatge: Conxita Mir

Fossa bombardejos a Preixens

Fossa comuna confirmada situada al cementiri de Preixens.

Segons els veïns, en aquesta fossa hi hauria víctimes civils mortes a causa dels bombardejos sobre el terme municipal.

Zona del cementiri on es trobaria ubicada la fossa.

 

També hi trobariem dues  fosses confirmades més; una a la zona de a la zona del Clot, i una altra a la zona de Pradell.

 

Informació i imatge: Aida Garrós i Mapa de fosses de Catalunya.
 

Altres vestigis de la guerra a Oliola

Veïns del poble ens han fet saber que als voltants del terme s'hi troba alguna fossa comuna a la zona "del Claret"de la qual en desconeixien l'ubicació exacta.

D'altra banda, cal destacar que al voltant del terme hi ha diverses trinxeres molt desgastades pel pas del temps i difícils d'identificar i també alguns refugis,  sobretot per la serra anomenada, dels Solans.

 

 

Informació i imatges: Aida Garrós

 

 

Fossa bombardejos Lleida

Es calcula que hi ha enterrades 254 persones víctimes dels bombardejos a la ciutat de Lleida.

Relació de noms de persones presumptament inhumades: En breu es trobarà penjada la relació a la pàgina web, Víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a les  terres de Lleida.

 

 

Fossa bombardejos i monument memorial inaugurat el 28 d'octubre de 2010.

 

Informació, imatge i text: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

 

 

Fossa militar Lleida

Se’n desconeix el nombre exacte, però segons Queralt Solé, 502 varen ser traslladats al Valle de los Caídos. La dignificació de la fossa es va dur a terme el 28 d'octubre de 2010.

Per més informació consultar la pàgina web, Víctimes de la guerra civil a les terres de Lleida: morts represaliats i deportats.

Fossa comuna

 

Monument en record als civils i combatents inaugurat el 28 d'octubre de 2010.

 

Imatges, informació i text: Xavier Aguayo i Aida Garrós

fossa civil a Lleida (franquista)

Es calcula que hi ha enterrades unes 550  persones víctimes de la violència revolucionària. La dignificació de la fossa esva fer el 28 d¡octubre de 2010.

Relació de noms de persones presumptament inhumades: Es pot consultar a la pàgina web:  Víctimes de la guerra civil i la repressió franquista a les terres de Lleida: morts, represaliats i deportats.

 

Fossa nacional.

 

Informació, imatge i text: Servei d'Història i Documentació

Fossa bombardejos a les Borges Blanques

Pel que fa més elements de rècord i de dol, cal fer una esmena de les creus civils del cementiri que foren col·locades entre el primer i el segon trimestres de l'any 1938 en homenatge a les víctimes del bombardeig que sofrí la vila. Es tracta d'elements fets també amb pedra, de dimensions més petites però no per això menys colpidors i útils en consonància a la seva funció. Val a dir que des de l'ajuntament de les Borges Blanques es promogué, l'any 2007, un acte d'homenatge a aquestes víctimes, el qual tingué lloc al indret on, malauradament, s'hi produïren més morts: a les antigues escoles de la II República. En el mapa de fosses de Catalunya es considera com probable que en aquesta fossa hi hagi enterrats soldats republicans.

 

Creus civils en homenatge a les víctimes dels bombardejos.

Creus civils en homenatge a les víctimes dels bombardejos.

 

Informació, imatges i text: Paco Rivas, Cristina Mongay i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Fossa civil a Lleida (republicana)

Es calcula que en aquesta fossa, situada a l'antic departament de Sant Josep del cementiri de Lleid hi ha enterrades unes 547 persones víctimes de la repressió franquista.

La fossa ocupa una extensió aproximada de vint metres de llargada i tres d’ample.

 

Vista de la fossa republicana i del monument a les víctimes republicanes de l'Albagès.

 

Monument a les víctimes de l'Albagès.

Memorial fossa republicana, inaugurat el 28 d'octubre de 2010. Dut a terme pel Memorial Democràtic, l'Ajuntament de Lleida i  el Servei d'Història, Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida.

 

Informació i imatges: Servei d'Història i documentació (2010)

probable fossa civil a Riner

El santuari del Mircle , durant la guerra, hospital de refugiats. Hi havia dos metges, un d'ells ja és mort, l'altre és gran, viu a Manresa (Dr. Simeó Selga). Té algun manuscrit on explica l'experiència quan era el Santuari del Miracle era un hospital de tuberculosos, i també esmenta algun passatge de la guerra. Així mateix en el seu escrit denuncia l'afusellament en consell de guerra d'un dels guardies destinats a custodiar el santuari, que també havia sigut un dels acompanyants del bisbe Comelles quan aquest va escapar de Solsona.

Es creu que es van enterrar alguns morts al voltant del santuari, en fosses individuals. La majoria d'aquests espais no van ser senyalitzats i tan sols ho recorden els veïns més grans que encara viuen. D'altres van ser marcats només amb algunes pedres que amb el temps han anat desapareixent.

 

Informació: Esther Miralles.

Text: Esther Miralles i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Fosses militars a Bovera

hi ha fosses a;

A la carretera que baixa per la vall d'en Cana en direcció a Flix, al lloc dit de "la casilla".
Molt a prop de "la casilla", al mas del Vidal.
Entrant al cementiri, a mà dreta, hi ha una fossa comú de soldats republicans consistent en dues rases al costat de la paret.
Senyalant el lloc, només hi ha la làpida que la família d'un noi de Mollerussa, mort a Bovera durant la batalla que hi tingué lloc, va col.locar-hi.
"La casilla": a la banda de dalt de la carretera encara es pot reconèixer a terra la planta d'una caseta, part del paviment d'aquesta i les restes d'una cisterna on, hi havia 12 soldats i una dona (no sé si miliciana, infermera, "querida"...) que foren assassinats pels soldats nacionals.
Els seus cossos van ser enterrats a l'altra banda de la carretera, en una fossa comú, entre dos oliveres.
El mas d'en Vidal: aquest mas era un "puesto de socorro" de l'exèrcit republicà (lloc on els ferits rebien les primers cures abans de ser duts a l'hospital). Allí hi ha enterrat un metge de l'exèrcit repubilcà. En senyal d'això, en Josep Maria Vidal va esculpir una petita creu en una pedra.

Informació: Pau Palau