Memòria: Transició i Democràcia

Monument d'homenatge als morts de la guerra civil a l'Ermita de Carrassumada

Trobem un monument en record i homenatge als morts de la guerra davant de l'Ermita de Carrassumada, als afores del municipi.  Es compon d'un gran pedra amb els noms de tots els caiguts a la comarca durant la guerra civil.

Com en molts dels altres pobles, la memòria, queda en bona part, ovlidada per les entitats públiques com l'Ajuntament. Es per això, que no s'ha realitzat cap política per a la recuperació de la memòria històrica recent del municipi.

Tot i això, cal destacar el paper de l'Associació religiosa de la Mare de Deu de Carrasumada , la qual, va publicar un llibre titulat Mai Més, escrit per un habitant del poble i on es repasava la biografia de cada un dels morts de la guerra civil en la comarca del Segrià.

 

Informació i text: Aida Garrós i Servei d'Història i Documentació

Monument d'homenatge als morts de la Guerra a la Granja d'Escarp

Pedra de màrmol de davant del cementiri amb el nom dels morts durant la guerra, en total van ser 19, del bàndol de la República i una dona suposadament del bàndol feixista, afussellada per milicians al conforndre’ls per feixistes i entregar-los una llista de gent relacionada amb l’Ajuntament, entitats existents al poble i fidel a la República. Aquesta fou impulsada per Teresa Coit Estiarte, Josep Masamunt familiars dels morts i l’ajut de l’ajuntament actual l’any 1998.

 

Informació i imatges: Anna Sàez

Monuments i creus als caiguts a Mollerussa

Creu als caiguts a l'entrada del cementiri d'on es va retirar fa pocs anys. Anteriorment estava ubicada a la Plaça Manuel Bertrand d'on es va treure perquè estorbava el trànsit. La creu passà de recordar els caiguts del bàndol franquista a ser un monument per la pau.

 

Informació i text: Omar Serra i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

Vida quotidiana, records i memòria Ivars d'Urgell

  L’antic Estany d’Ivars:
Des d’abans de la nostra era es té constància de l’existència de l’estany d’Ivars, si bé que no és fins a la implantació del Canal d’Urgell que esdevindria un estany amb aigua regular, i que durant la guerra va ser l’amagatall de molts “emboscats” i de refugiats, d’Ivars mateix o de gent que es trobava de pas.
A la primera meitat del segle XX, l’estany va esdevenir un dels centres de major sociabilitat del poble. Acostumava a ser escenari de les excursions, dels passejos dominicals i de les llunes de mel més modestes del poble.
Aviat, una sèrie de masies van ser construïdes al seu entorn per esdevenir fondes per acollir visitants, bàsicament caçadors.
Ara bé, l’estany d’Ivars va ser dessecat l’any 1951 en unes circumstàncies i amb uns motius no massa clars. Es va donar la raó de que les aigües de l’Estany atreien molts mosquits i eren causa de malalties. El fet és que en una època d’escassetat de terres i d’una forma unilateral (la iniciativa va ser de l’administració, el poble mai ho va demanar tal i com es veu en les entrevistes amb la gent de més edat) es va decidir llur dessecament i posterior conversió en terres de cultiu.
En l’actualitat s’ha aprovat la restauració de l’Estany d’Ivars i després d’un llarg procés d’expropiacions i treballs en el terreny, al llarg de 2006 es va tornar a omplir, cinquanta-cinc anys després del seu dessecament.

 

Informació i text: Josep M. Coll

Creu als caiguts a Ivars d'Urgell

“Caídos por la gracia de dios” placa que es trobava a l’Església, on hi figurava la llista de caiguts del bàndol nacional durant la guerra.
“Generalísimo”, a l’ajuntament.
Les dues van ser enderrocades durant la Transició. Una d’elles encara es pot trobar a sota del teatre de la Sala Recreativa d’Ivars.

Creu franquista en homenatge als caiguts. Fa alguns anys s'ha reconvertit en homenatge als dos bàndols.

A la transició democràtica es va retirar la creu que es trobava al cementiri recordatòria de les víctimes nacionals a la Guerra Civil, per una altra on hi figuraven la relació completa dels convilatans ivarsencs que van deixar la vida en el conflicte, amb independència del bàndol en que breguessin.
 

Informació i text: Josep M. Coll

Creu als caiguts a Golmés

 

En relació a la simbologia franquista existent al municipi, cal remarcar que hi ha una creu al mig del poble però no té connotacions polítiques, és un homenatge al poble de Golmés. Hi havia una placa franquista que fou retirada fa uns anys. Tot i això encara queden algunes plaques del Ministeri de la Vivenda en cases del poble.

 

Imatge de la creu, situada al carrer Carretera

 

 

Informació: Omar Serra

Imatge: Aida Garrós

Tombes i làpides a el Poal

El Poal comptava amb una làpida dedicada als caiguts que es trobava situada a l’Església. La placa va ser retirada durant la Transició tal i com consta a l’acta de l’u de gener de 1979: “Dadas las actuales circumstancias, se acordó sacar del lugar en que se ha encontrado colocada durante tantos años la lápida de los caídos en zona nacional, guardándola, después de desmembrada con el debido cuidado, en la caseta de autopsias del cementerio.” L’agutzil del municipi assegura que encara s’hi troba, malgrat que la caseta resulta de difícil accés.

Informació i text: Josep M. Coll

Placa commemorativa del "Alzamiento" a Linyola

L’any 1961 es va colocar una placa commemorativa dels 25 anys del Alzamiento al pantà de la Comunitat de Regants número 20 del Canal d’Urgell, coincidint amb l’arribada del regadiu a Linyola. Amb la Transició, la placa va ser retirada.

 

Informació i text: Josep M. Coll

Creu als caiguts a Castellnou de Seana

Es comenta que a l’arcada de més a l’esquerra de la façana de l’Ajuntament hi havia algun tipus de creu recordatoria dels difunts caiguts del bàndol franquista durant la Guerra.

Durant el franquisme al poble no s’hi va aixecar cap tipus de monument o placa, a excepció de l’existent a l’arcada de més a l’esquerra de l’Ajuntament que seria retirada amb la Transició.

 

Informació: Josep M. Coll

Creu als caiguts a Barbens

A Barbens només hi havia una Creu dels Caiguts. Es trobava a la façana de l’Església i va ser retirada l’any 1979, tal i com consta a l’acta de l’Ajuntament del dia 24 d’abril de l’any 1979:

“Seguidamente el señor Alcalde ruega de los miembros de la Corporación el acuerdo de solicitud del párroco permitiéndoles retirar de la fachada de la Iglesia Parroquial la lápida de piedras que en la misma existe, recordatoria de los muertos –por la causa del General Franco durante la pasada contienda civil, no por considerar que quienes allí figuran no merezcan todos sus respetos, sino por considerar que la lápida debería recordar a todos los que murieron sirviendo a la patria en las dos causas”.

 

Informació i text: Josep M. Coll