Vida quotidiana, records i memòria Ivars d'Urgell

  L’antic Estany d’Ivars:
Des d’abans de la nostra era es té constància de l’existència de l’estany d’Ivars, si bé que no és fins a la implantació del Canal d’Urgell que esdevindria un estany amb aigua regular, i que durant la guerra va ser l’amagatall de molts “emboscats” i de refugiats, d’Ivars mateix o de gent que es trobava de pas.
A la primera meitat del segle XX, l’estany va esdevenir un dels centres de major sociabilitat del poble. Acostumava a ser escenari de les excursions, dels passejos dominicals i de les llunes de mel més modestes del poble.
Aviat, una sèrie de masies van ser construïdes al seu entorn per esdevenir fondes per acollir visitants, bàsicament caçadors.
Ara bé, l’estany d’Ivars va ser dessecat l’any 1951 en unes circumstàncies i amb uns motius no massa clars. Es va donar la raó de que les aigües de l’Estany atreien molts mosquits i eren causa de malalties. El fet és que en una època d’escassetat de terres i d’una forma unilateral (la iniciativa va ser de l’administració, el poble mai ho va demanar tal i com es veu en les entrevistes amb la gent de més edat) es va decidir llur dessecament i posterior conversió en terres de cultiu.
En l’actualitat s’ha aprovat la restauració de l’Estany d’Ivars i després d’un llarg procés d’expropiacions i treballs en el terreny, al llarg de 2006 es va tornar a omplir, cinquanta-cinc anys després del seu dessecament.

Informació i text: Josep M. Coll