Memòria: Transició i Democràcia

Actes d'homenatge a Bellver de Cerdanya

A iniciativa d'un grup de joves del poble, l'any 1977 es van dur a terme iniciatives per tal d'esborrar els símbols del franquisme que encara hi havia a Bellver. Una de les que van dur a terme, va ser per exemple, la de penjar un llençol amb la inscripció "TOTS O CAP" i un pòster de Lluís Companys tapant la placa commemorativa a "los Caídos por Dios y por la Patria" que hi havia al campanar. L' ajuntament va decidir retirar-la. També feien pintades de reivindicatives de la democràcia.

Cal remarcar algun treball individualitzat, com la publicació del llibre "Anarquia i república a la Cerdanya (1936-1939). El Cojo de Málaga i els fets de Bellver" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, març de 1988) els autors del qual foren Joan Pous i Porta i Josep Maria Solé i Sabaté. 

Bàsicament, la recuperació de la memòria històrica col·lectiva ha estat propiciada des de la Transició Democràtica per l'Ajuntament: posem d'exemple la neteja dels símbols franquistes i la denominació dels carrers l'any 1979 a proposta del seu regidor de Cultura, Joan Pous i Porta.

El 20 de juliol de 2006, coincidint amb el 70è aniversari de l'inici de la guerra civil, l'Ajuntament, a proposta de l'alcalde Joan Pous i Porta, va aprovar una moció en la qual es proposava honorar tots els veïns morts al municipi de Bellver de Cerdanya en els conflictes armats de l'època contemporània. Així, s'està construint un memorial al cementiri de Talló on es pretén relacionar-hi les víctimes. En el cas que ens ocupa, la guerra civil, i tal com estipula la resolució, la relació contindrà les víctimes d'un i altre bàndol, per ordre alfabètic i sense cap més catalogació.

Simultàniament, es publicarà un recull de textos que abarca totes les guerres contemporànies i que pretén donar a conèixer a tots els veïns com han afectat totes i cadascuna de les guerres a la població. Tal com recull el text de la moció, el que es pretén és "que fent justícia a tots els que perderen la vida, estimuli els bellverencs del present i del futur a recordar la seva memòria i a valorar intensament la pau".

 

Informació i text: Sol Gasch

Bust de Franco a Bellver de Cerdanya

Durant la dictadura franquista, la sala de Plens de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya era presidida per un bust del General Franco. Aquest símbol va ser retirat a linici de la transició democràtica.

Informació: Sol Gasch

Placa d'homenatge Sant Romà d'Abella

A Sant Romà d'Abella s'hi troba una placa commemorativa col·locada pels antics membres de la "Lleva del Biberó".

informació: Manuel Gimeno

Placa d'homenatge a Bastús

S'hi troba una placa commemorativa col·locada pels antics membres de la "Lleva del Biberó".

informació: Manuel Gimeno

Altres plaques i rètols a la Pobla de Segur

A l'església parroquial de la Pobla de Segur hi ha una placa en record a Josep Figuera, de la Congregació de les Escoles Cristianes mort a Barcelona durant la Revolució i considerat un "martir", motiu pel qual va ser beatificat per l'Església Católica l'any 2007.

informació, imatge i text; Gabriel Ramon i Molins

Relleu a la muntanya de l'AGB de Talarn

Fou essborrada de la muntanya, dins del seguit de polítiques sobre memòria històrica, la llegenda patriotica "a espanya servir hasta morir" relacionada amb l'academia general basica de sots-oficials (agbs), academia militar de formacio dels sots-oficials de l'exercit espanyol. Anteriorment la llegenda deia "Franco, Franco, Franco".

Imatge: Josep Calvet

Informació i text: Josep Calvet i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Arqueologia bèl·lica; búnquers a Soriguera

S'hi troben búnquers del bàndol nacional de la Guerra Civil al Tossà de Sant Mauri i a Vilamur.

 

Font: Tríptic "Pirineus, territori de memòria". Memorial Democràtic, Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Josep Calvet, Esther Miralles i Catpatrimoni.

Informació i text: Manuel Gimeno i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Monument d'homenatge a Lluís Companys a Alcoletge

A la plaça dels Països Catalans hi ha un monument a Lluis Companys instal·lat al Maig del 2002 i inagurat per Josep Lluís Carod Rovira al 2005.

 

 

Informació i imatge: Laura López

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Alcoletge

Al Tossal de la Nora hi ha una trinxera, cap a la dreta del vèrtex geodèsic. Al turó també hi ha unes tombes però son de l'època medieval. Com al Tossal dels Morts, s'hi ha instal·lat un panell informatiu de Turisme de Catalunya amb una breu expliació de l'ús del Tossal, però no està centrat amb la guerra civil. S'hi arriba pel camí del cementiri girant a l'esquerra i passant una fàbrica de pinsos.

 

Panell informatiu al tossal de la Nora

 

Trinxera en forma de zig zag al Tossal de la Nora

 

Trinxera del Tossal de la Nora

 

 

Informació i imatges:  Laura López

Monument d'homenatge als morts de la guerra civil a l'Ermita de Carrassumada

Trobem un monument en record i homenatge als morts de la guerra davant de l'Ermita de Carrassumada, als afores del municipi.  Es compon d'un gran pedra amb els noms de tots els caiguts a la comarca durant la guerra civil.

Com en molts dels altres pobles, la memòria, queda en bona part, ovlidada per les entitats públiques com l'Ajuntament. Es per això, que no s'ha realitzat cap política per a la recuperació de la memòria històrica recent del municipi.

Tot i això, cal destacar el paper de l'Associació religiosa de la Mare de Deu de Carrasumada , la qual, va publicar un llibre titulat Mai Més, escrit per un habitant del poble i on es repasava la biografia de cada un dels morts de la guerra civil en la comarca del Segrià.

 

Informació i text: Aida Garrós i Servei d'Història i Documentació