Memòria: Transició i Democràcia

Fossa civil a Montardit (Sort)

Creu al cementiri de Montardit de Baix en record de 19 persones d'Escaló i Rialb assassinades per les tropes franquistes el 14-5-1938. A iniciativa de Joaquim Barbal, familiar d'una de les víctimes allí afusellades, es col·locà una creu al cementiri als anys 80. El 28 d'octubre de 2012, a iniciativa del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb col·laboració de l'Ajuntament de Sort i el memorial Democràtic es va fer un acte d'homenatge i s'hi instal·là una placa.

informació; Josep Calvet

 

Fotografies antigues del cementiri (gentilesa de Manel Gimeno)

 

Fotografia: Josep Calvet


fotografia; Noemí Riudor

Fotografia; Noemí Riudor

Notícia publicada al diari Segre el dia 29 d'octubre 2012:

 

Cartellera cementiri Montardit de Baix. Inaugurada a l'octubre de 2012.

Vida quotidiana; records i memòria a les Borges Blanques

Un dels llocs més representatius de la vila de les Borges Blanques és el seu Passeig del Terrall, caracteritzat pels seus jardins i pels seus petits monuments – com ara, el Monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, el Monument a la Sardana, el Monument a les Víctimes de Mauthausen i un molí d'oli del segle XVII –. Aquest passeig, es deutor del batlle del consistori Sr. Josep Arrufat i Giné, qui feu assecar i ajardinar al febrer de l'any 1863 l'antiga Bassa del Portal amb la qual s'abastia d'aigua a la població.

En aquest passeig, com no podia ser d'una altra manera, també hi ha un petit record d'aquest personatge en forma de monòlit geomètric en una de les cares del qual hi ha una fulla de ceràmica i una placa també de ceràmica de tons verds i crema amb la inscripció següent: “Els Amics del Terrall en record del batlle Josep Arrufat i Ginés, que l'any 1863 signà l'acord municipal per arranjar la bassa i convertir-la en el Passeig del Terrall. Primer de Maig de 2006”.

 

Monument en homenatge al batlle Arrufat de la societat cultural, esportiva i gastronòmica Els Amics del Terrall

Monument en homenatge al batlle Arrufat de la societat cultural, esportiva i gastronòmica Els Amics del Terrall.

 

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Imatge: Aida Garrós

Creu als caiguts al cementiri de les Borges Blanques

Al cementiri hi ha dues grans creus de pedra que s'erigiren en record dels caiguts nacionals. Tot sembla indicar, però, que més endavant es convertí en un homenatge a totes les víctimes de la vila hagudes durant la Guerra Civil, ja que hi ha indicis que en el cementiri hi podrien estar enterrades algunes persones víctimes de la repressió franquista, la qual cosa no ens ha de fer perdre de vista que la majoria de les víctimes provinents de les Borges Blanques es troben al cementiri de Lleida.

 

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals.

Creu franquista en homenatge als caiguts del bàndol nacionals. 

 

 

Informació i imatges: Paco Rivas

Carrers i Places de les Borges Blanques

Tot i que no s’ha pogut esbrinar gaire informació al respecte, actualment la vila garriguenca de Les Borges Blanques acull a la seva via pública un seguit de noms de carrers prou significatius i en total consonància amb la seva història més recent. Per exemple, de l’època anterior a la II República s’hi localitza el Carrer de Pere Mias, qui fou polític, advocat i diputat provincial de Les Borges Blanques d'origen lleidatà que ha passat a la història per ser un dels fundadors de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana de Lleida.

 

Evidentment, també s’hi localitza el Carrer de Lluís Companys i l'Avinguda de Francesc Macià, tots dos presidents de la Generalitat de Catalunya de l’època republicana i fills o descendents de les terres de Lleida. A aquests dos personatges, a més a més, s'hi ha dedicat en els últims anys uns monuments commemoratius a les seves persones. Pel que fa al monument a Francesc Macià i Llussà, l'Avi de Catalunya, fill de pares borgencs i diputat de les Borges Blanques, el trobem al Passeig del Terrall, un dels indrets més bells de la vila. Fou inaugurat l'any 2006 i s'articula a partir d'una plataforma metàl·lica i una escultura dempeus amb el barret a la mà dreta del qui fou president de la Generalitat des de 1931 al 25 de desembre de 1933. En aquesta superfície horitzontal s'hi pot llegir la següent inscripció amb daurat: "El poble al President FRANCESC MACIÀ i als patriotes que anhelen una Catalunya sobirana. Abril, 2006". Aquest element és un dels grans referents de la vila arribant, fins i tot, a ser freqüentat en dates nadalenques rememorant la figura de Macià en l'aniversari de la seva mort amb una ofrena de flors.

 

Monument del prohom Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya i diputat de Les Borges Blanques.

Monument del prohom Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya i diputat de Les Borges Blanques.

 

La gran vinculació de Macià amb la vila de Les Borges Blanques, si bé fou fructífera en els seus dies, també ho ha continuat sent fins l'actualitat. Per la qual cosa, caldria destacar que, recentment, també és en aquesta vila de les Garrigues on s'ha inaugurat el dit Espai Macià, el centre d'interpretació del President inaugurat el dia 14 d'abril de 2011 i que es situa a la Plaça Ramon Arqués número 5. 

 

Pel que fa al monument en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya des de 1933 fins al 1940 Lluís Companys i Jover, aquest es configurat per un petit podi, una llosa amb una inscripció i una escultura al·legòrica de pedra. A l'escultura s'hi diferencien dues figures humanes separades per una roda de carro de pedra, la de sota recolzant-se d'esquena a aquesta i la de dalt amb la mà dreta enlaire. A la inscripció hi podem llegir una de les frases mítiques atribuïdes a Companys així com la data de la seva col·locació: "Tornem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer. Les Borges Blanques a Lluís Companys, abril - 1991".

 

Monument del prohom Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya natural del Tarròs.

 Monument del prohom Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya natural del Tarròs. 

 

 

Per a més informació sobre l'Espai Macià consultar: www.espaimacia.cat

Imatges i informació: Aida Garrós

Text: Aida Garrós i Cristina Mongay

 

Placa commemorativa a Cervià de les Garrigues

El 18 de juliol de 1964 s’inaugurà el dipòsit d’abastament d’aigua del poble (actualment dipòsit vell). Per aquest motiu s’hi instal-là una placa commemorativa amb la següent inscripció: “Inaugurado el 18 de julio de 1964. En memoria de los 25 años de paz ganada y mantenida por Francisco Franco Bahamonde”. Actualment encara es pot veure el lloc on fou ubicada la placa però aquesta ja no es conserva.

Posteriorment, l’any 2002 fou substituïda per una altra que volia recuperar la memòria de tots els morts en el conflicte i que conté el següent escrit: “En memòria de tots els qui perderen la vida a causa de la malaurada Guerra Civil”.

 

Informació: Josep Rubió

Monuments d'homenatge a totes les víctimes a Juneda

Monòlit a l'entrada del cementiri de Juneda en memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil, realitzat al 1986. Es troba aprop de la creu als caiguts  que es va traslladar desde la plaça de l'esglèsia (veure http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=node/747)

Monòlit del cementiri de Juneda en memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil

 

 

 

 

Imatges i informació: Aida Garrós

L'arxiu fotogràfic i documental de El Cogul

l'any 2006 l'ajuntament estava organitzant una exposició de fotografies antigues del Cogul. Aquella iniciativa pot aportar força documentació gràfica sobre l'època.  A més, aquesta documentació tindrà la particularitat de ser aquella que està en mans de privats i, per tant, normalment és la més difícil de recollir.

Informació: Pau Palau

Entitats socials i culturals a Juneda

Podem destacar, entre les institucions, centres, entitats històriques i referents democràtics de Juneda, l’existència del local La Campesina, la seu social dels membres del partir POUM així com també fou espai de l’entitat catalanista avui desapareguda La Palestra, que presentà la finalitat de difondre la cultura catalana – organitzaven cursos de català, programes de festes –. Tanmateix, es coneix que desprès de la guerra s’hi localitzava l’agrupació Acción Católica, amb la concepció de difondre els principis religiosos a la vila i les seves proximitats.

A més a més, cal recordar l’existència del grup Esclat, qui a mitjans del anys seixanta varen potenciar tot un seguit d’activitats creatives com el teatre i la música arreu del municipi, i la revista Fonoll, fundada a la dècada dels vuitanta, que significà l’accés de l’opinió pública i la llibertat d’expressió amb l’oberta participació de tots els ciutadans.

 

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Equipaments; Presó-Museu "Camí de la Llibertat"

Una mica d’història...                                                               

La frontera pirinenca, lluny de ser una barrera, ha estat històricament per a la gent de la zona un territori de connexió i intercanvi, travessat per un flux constant de persones, mercaderies i treballadors d'ambdues bandes de la carena. En efecte, els i les habitants dels territoris d’ambdós costats dels Pirineus han anat a una i altra banda en funció de les seves circumstàncies personals i de les diverses situacions econòmiques o polítiques. Així doncs, durant uns quants anys (1936-1945), el pas de la frontera esdevingué un objectiu vital obligat per a milers de víctimes de la guerra i la repressió. 

El setembre de 1939 esclatà la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia per part de tropes alemanyes. Posteriorment l’exèrcit de Hitler ocuparia Bèlgica, Holanda i part de França –que restà dividida en una zona ocupada i l’altra administrada pel mariscal Pétain. Davant d’aquesta situació, milers de persones fugiren de l’Europa dominada pels nazis.

Es calcula que, entre 1939 i 1944, unes 90.000 persones arribaren a l’Espanya franquista creuant els Pirineus. Es tractava sobretot de francesos/es, aviadors aliats o famílies jueves. Prop de 3.000 d’aquests fugitius van ser detinguts als passos fronterers del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran i, reclusos a la presó de Sort.  No obstant, altres van aconseguir el seu objectiu amb l’ajuda de xarxes d’evasió actives i compromeses.

La presó de Sort

Per la població de Sort passava una de les rutes que unia els departaments francesos de l'Arieja i l'Alta Garona amb el Pallars Sobirà i que és coneguda amb el nom de “El Camí de la Llibertat”, ja que arribar a Sort significava haver superat la part més difícil d’un llarg camí en la cerca d’aquesta. En aquesta localitat les persones evadides iniciaven un recorregut, a presons, camps de concentració i llocs d’internament diversos fins que eren autoritzades a abandonar Espanya.

A Sort eren retingudes a la plaça Sant Eloi, en una antiga capella gòtica de petites dimensions, amb l’advocació a Sant Cosme i Sant Damià i ampliada mínimament per una reixa exterior. Destinada, en els seus orígens, a funcions de petit hospital, s’hi acabà instal·lant la presó d’homes de la partida judicial de Sort d’ençà de la seva creació a mitjan del segle XIX fins a la desaparició d’aquesta instància l’any 1966.

Aquest espai, conegut com Casa Xorret, s’hi van recloure prop de 3.000 persones. Eren refugiats de diferent procedència i condició (homes, dones, militars, jueus, resistents...), que cercaven travessar els Pirineus per aconseguir la llibertat negada en una Europa en guerra.

El Museu

Així doncs, a la petita capella i després presó del partit judicial de Sort, l’any 2007 es va crear un petit museu dedicat al Camí de la Llibertat, que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. El projecte museològic i museogràfic va ser realitzat per l'equip del Servei d'Història, Documentació i Patrimoni del Depertament d'Història de la UdL coordinat per la professora Conxita Mir Curcó i integrat per Carme Agustí, Josep Calvet i Joan Sagués, presentat el març de 2006 a l'Ajuntament de Sort, entitat promotora del mateix.Aquest museu pretén donar a conèixer el que foren les evasions i rendir homenatge a tots aquells i aquelles que les protagonitzaren, a través d’una exposició permanent i un audiovisual.

La Presó-museu Camí de la Llibertatés una proposta de reconstrucció, d’interpretació i de rememoració, per informar d’aquells fets i alhora convidar a la reflexió sobre el valor de la pau, la democràcia i la llibertat al món d’avui. Els continguts d’aquest museu es complementen amb els de la Maison du Chemin de la Libertéde la vila de St-Girons (Arieja, França), territori des d’on van iniciar l’evasió bona part dels empresonats a Sort.

Per saber més

  • ARASA, Daniel, La guerra secreta del Pirineu (1939-1944), Barcelona, Llibres de l’Index, 1993.
  • BELOT, Robert, Aux frontières de la liberté, Paris, Fayard, 1998.
  • CALVET, Josep. “Fugida i presó. Testimonis de l’estada d’estrangers a centres penitenciaris espanyols durant la II Guerra Mundial” a Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, Barcelona, Crítica, 2003, pp. 545-559.
  • “Les muntanyes de la llibertat. El pas d’evadits pel Pallars Sobirà durant la Segona Guerra Mundial” a Àrnica, núm. 58, 2003, pp. 57-63.
  • “Les evasions à travers de les vallées du Garbet (Ariège) et de Cardós (Pallars Sobirà) pendant la 2ème Guerre Mondiale” a La Mémoire du Garbet, núm. 25, 2003, pp. 10-18.
  • “Des de l’Alt Empordà a la llibertat. El pas de refugiats estrangers durant la segona guerra mundial” a l’Anuari d’Estudis Empordanesos, volum 37, 2004, pp. 153-185.
  • CATALA BALANYA, Joan, El eterno descontento, 2007.
  • EISNER, Peter, La línea de la libertad, Madrid, Taurus, 2004.
  • EYCHENNE, Emilienne, Pyrénées de la liberté. Les évasions par l’Espagne 1939-1945, Toulouse, Privat, 1998, Les portes de la liberté. Le franchissement clandestin de la frontière espagnole dans les Pyrénées-Orientales de 1939 à 1945, Toulouse, Privat, 1985.
  • FERNÁNDEZ LÓPEZ, José A., Historia del campo de concentración de Miranda de Ebro (1937-1947), Miranda de Ebro, 2003.
  • GOODALL, Scott, The Freedom Trail, 2005.
  • NADOUCE, Suzel et Olivier, Les Passeurs. 1943: une épopée tragique, Nimes, Lacour, 2000.
  • PONS PRADES, Eduardo, Los senderos de la libertad, Barcelona, Ediciones Flor del Viento, 2002.
  • POVEDA LONGO, Alberto, Paso clandestino. Las otras listas, Madrid, edició de l’autor, 2004.
  • RISTORCELLI, Frank, Aulus-les-Bains – Auschwitz, Empreinte, 2004.
  • SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferran, Espías, contrabando, maquis y evasión. La II Guerra Mundial en los Pirineos, Lleida, Editorial Milenio, 2003.VIADIU, Francesc, Entre el Torb i la Gestapo, Barcelona, Nova Terra, 1974.
  • Yeager: an autobiography, New York, Bantam Books, 1985.

Fonts bibliogràfiques:

Per més interès...

Webs sobre les evasions durant la Segona Guerra Mundial:
Les evadés de France par l’Espagne
Chemins de Memoire

Blogs sobre xarxes d’evasió:
http://cadenesevasio.blogspot.com
http://xarxesevasio.blogspot.com
http://fronteradoc.blogspot.com

Webs sobre xarxes d’evasió:
Resseau Comete
Escape lines : http://www.escapelines.com | http://www.conscript-heroes.com/
Le Reseau d’evasion “Shelburn”
 
Museus sobre les evasions durant la Segona Guerra Mundial:
Associació le Chemin de la Liberté
Musée départemental de la résistance et de la déportation (Toulouse)

 


[1]Font: http://www.camidelallibertat.cat/cat/sabermes/logo_museu.jpg

 

Documentació i informació: Josep Calvet

Text: Josep Calvet i Georgina Prats

Creu als Caiguts de Cervera

Situada al bell mig de la població de Cervera, concretament a l’encreuament entre la Plaça Santa Anna i la Rambla Lluís Sempere, la creu als caiguts va ser inaugurada el 20 de novembre de 1944 en celebració de la mort de José Antonio Primo de Rivera[1], com a “Monument als caiguts”. Durant la dictadura, el monument esdevingué escenari de nombrosos esdeveniments organitzats per la Falange.

El símbol, de pedra, té unes mides aproximades de tres metres d’alçada i un metre d’amplada. El monument està precedit per una escalinata que dona lloc a un petit espai decorat amb plantes i amb dos urnes a banda i banda, situades sobre els seus respectius pedestals. La creu conté la inscripció següent: Cervera. A tots els seus fills morts per la pàtria MCMXXXVI-MCMXXXIX[2], sota d’un petit escut d’aquesta mateixa vila. Aquesta es troba envoltada per una sanefa amb diverses decoracions florals a la part inferior, el jou i les fletxes falangistes a la part superior dreta i una espècie de cordes a la part superior esquerra. El monument és coronat per l’escut espanyol amb l’àliga imperial.

Les actuacions posteriors a la caiguda del règim franquista que s’hi han dut a terme en els darrers anys són les següents. Un cop establerta la democràcia,es va substituir la inscripció que hi havia en record als caiguts del bàndol nacional per l’actual que la presideix, en memòria a tots els morts. No obstant, no es va treure l’àliga de Sant Joan ni l’escut espanyol que se situaven a la part superior del monument. Aquests elements van ser traslladats a l’Arxiu Comarcal el dia 4 d’octubre de 2005, amb la voluntat que fossin utilitzats en exposicions sobre l’Història contemporània. Mentre que la creu, amb la nova inscripció en homenatge als morts de la localitat, es va traslladar al cementiri[3] d’aquesta, on es troba actualment. L’objectiu era ubicar-la enla fossa comuna on van ser enterrats els combatents morts a l’Hospital Militar de Cervera i altres víctimes del conflicte.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge: Jordi Creus

El nou monument està situat darrere una capella en memòria dels Missioners Fills del Cor de Maria de Cervera, sacrificats per la seva fidelitat a Crist l’any 1936 i, al seu marge esquerre, s’hi pot observar la fossa[4] comuna dels morts a la Guerra Civil del poble cerverí. Malgrat tot, el fet que estigui ubicada darrere la capella i gairebé al final del cementiri, fa que sigui difícil la visualització de la creu.

 

 

 

Imatges: Aida Garrós

 

Informació i text: Jordi Creus i Georgina Prats

 

Fonts bibliogràfiques:

  • Arxiu Històric Comarcal de Cervera

[1]Font: Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

[2]Inscripció que es pot apreciar a la fotografia que precedeix aquest apartat. Font: http://simbologia.omatech.com/simbologia/normal/3341_3605_503.JPG

[3]El Cementiri de Cervera es va convertir durant la Guerra Civil en una immensa fossa comuna de centenars de soldats i civils que van trobar la mort en aquesta ciutat.

[4]Fossa senyalitzada pel Memorial Democràtic.