Memòria: Transició i Democràcia

Entitats socials i culturals; Centre d'Estudis Lacetans de Solsona

El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) és un centre d’estudis d’àmbit comarcal que promou i difon la recerca, difusió, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural del Solsonès.

En els seus 10 anys d’existència ha dut a terme una sèrie d’actuacions en els àmbit de:

-  l’arqueologia, estudiant i protegint jaciments arqueològics antic i medievals de primer ordre

-  la divulgació científica, amb la publicació de la revista Oppidum;

-  la conservació i l’estudi del patrimoni natural, a càrrec del Grup de Natura del Solsonès, integrat dins el CEL

              -  l’estudi i difusió de la història més recent de la comarca. En aquest sentit s’estan duent a              terme  diferents accions relacionades amb el rescat de la memòria històrica de la II República, la guerra civil, el franquisme i la transició al Solsonès.

Les activitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica van començar l’any 2005, amb la recopilació de dades generals i la confecció d’un cens sobre fets, llocs i persones des de  l’esclat de la guerra civil fins a l’establiment del primer ajuntament franquista, amb especial èmfasi en el recompte de les víctimes del conflicte. Per a aquesta acció es va obtenir un ajut del Departament de Presidència que va permetre el buidat dels registres civils dels quinze municipis de la comarca, a més de la recopilació de les dades aplegades per altres investigadors amb anterioritat, en especial l’enquesta duta a terme per mn. Antoni Bach, Maria Corominas i Ramon Segués durant els 80.

També es van buscar les famílies dels deportats solsonins als camps de concentració nazis com a conseqüència de l’exili i la guerra civil.

En l’àmbit de la difusió , durant el 2005 i 2006 s’han realitzar diverses activitats, totes amb molta afluència de públic: projecció de documentals com Las rejas de la memoria, Nit i boira, Entre el dictador i jo, La guerra civil a l’Alt Pirineu, Visca la República, Els mestres catalans, de la guerra a l’exili, i les pel·lícules Tierra y libertad y Todo está iluminado

També ha organitzat diverses exposicions, una entorn la vida de les dones als camps de concentració nazis, i una altra sobre l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona, frustrada per l’esclat de la guerra civil. Aquests actes han anat acompanyats de conferències i presentacions  a càrrec de reconeguts historiadors o personatges de l’època: Conxita Mir, Rosa Toran, Carles Quevedo, Ricard Vinyes, Carles Santacana, Agustí Corominas, Víctor Torres, etc. 

Una de les actuacions públiques més destacables és l’acte d’homenatge als solsonins deportats als camps de concentració nazis que va tenir lloc el 3 de febrer del 2006. Els familiars d’aquestes víctimes de la repressió i l’exili van recollir de mans dels alcaldes de llurs pobles i del conseller Saura plaques de commemoració.

Pàgina web: http://lacetans.solsonae.cat

Informació i text: Esther Miralles

Creu als caiguts a Preixens

Al mig del poble hi havia una creu als caiguts, aquesta però va ser enderrocada una nit per un grup de joves.

 

 

La creu, que segons els testimonis portava l'inscripció: " A los caídos por Dios y España. Año de la victoria 1939" estava situada enmig d'aquesta plaça.

 

Informació i imatge: Aida Garrós

Arqueologia bèl·lica; búnquer a "El Bombo" de Balaguer

A finals d'abril i principis de maig de 1938, l'exèrcit rebel construí, dins de les restes d'una antiga torre del s. XIV, un búnquer-observatori que es coneix amb el nom "El Bombo". Fou lloc de comandament i observatori de l'artilleria franquista i tingué un paper destacat, juntament amb els observatoris auxiliars, com el campanar de l'església de Santa Maria, durant els 9 mesos que el front quedà estabilitzat. Des d'aquí es dirigí el foc de l'artilleria, situada a la zona del cap de pont, i els obusos de 155 mm emplaçats a Torre Galiano, que bombardejaven les poblacions i les concentracions de tropes republicanes que intentaren avançar, sense èxit, però amb l'objectiu d'ocupar-lo i continuar cap a Aragó[1].
L'espai del Bombo és de propietat municipal i actualment (2011) ha estat objecte d'una restauració integral per part de l'Ajuntament amb l'assessorament del Memorial Democràtic. Està obert al públic en horari de visites.

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Imatge: Josep Antoni Oliva


[1]Text extret del cartell del Memorial Democràric a la zona del Bombo
 

Fossa militar a Balaguer

Al cementiri de Balaguer, entrant a mà esquerra hi ha una fossa comuna de combatents nacionals anònims que moriren a la batalla del Cap de Pont de Balaguer. Uns anys després de la victòria del bàndol nacional, moltes restes foren traslladades al Valle de los Caídos. Amb la transició la inscripció de la placa es fa vàlida, tal com consta textualment " per tots els morts de la guerra civil espanyola 1936-39".


 

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni (UdL)

Imatge: Aida Garrós