Guerra i revolució

Comité Popular d'Arfa

- José V. President del Comité per la CNT a Arfa
President del Comité d’Arfa afiliat la CNT va arribar a la comarca procedent d’Astúries amb tota la seva família, pares, germans...l’immigració minera. S’intal·len a Arfa. Durant el periode de guerra destaca pel control de la zona, la racionalitat en el funcionament (va amagar els Sants de l’església, les campanes...) i valor en la defensa de la gent del seu poble a tots nivells, es comenta a diferència d’Adrall on el comité va assassinar 3 terratinents, que a Arfa va defensar sempre tothom i que un cop acabada la guerra, amb la retirada va estar tres mesos al sud de França, segons fonts orals el van empresonar, segons la família va estar tres mesos a l’exili a França, el van cuidar i després va poder tornar, ja era casat i tenia fills. Per tornar, el van avalar i defensar, sempre va mantenir molt bona relació amb la gent d’Arfa i Adrall, es una persona amb una valua reconeguda, va morir de vell.

Text i informació: Cinta Pujal

Equipaments; quarter general a Adrall

Fou emprada com a quarter general durant la Guerra Civil

informació: Cinta Pujal

Col·lectivitzacions; edifici de la Sagrada Família de la Seu d'Urgell

Durant els anys de la Guerra Civil fou ocupat pel Comitè de Milícies Antifeixistes

text: Servei d'Història UdL
informació: Amadeu Gallart
 

Col·lectivitzacions; Palau Episcopal de la Seu d'Urgell

Fou utilitzat com ajuntament durant els Anys de la Guerra Civil.

text: Servei d'Història UdL
informació: Amadeu Gallart

Equipaments; refugis Antiaeris a la Seu d'Urgell

A La Seu d’Urgell es van construir diversos refugis antibombardejos:
-Un a La Casa Garxina-davant de l’Institut d’Ensenyament Mitjà o Cal Viader-.
-Dos a Casa Alvinyà –el xalet ubicat encara avui davant del Col.legi Pau Claris-Els refugis encara hi són.
-Altres refugis al llarg del carrer Major, a les Monges, al Seminari, aquests a base de sacs terrers.

informació i text: Amadeu Gallart

Camp de batalla a la Seu d'Urgell

El Front del Pallars-Alt Urgell (1938) es situà al lloc conegut com les “Pedres d’Oló” on hi hagueren enfrontaments militars de gran duresa.

A La Seu d’Urgell (1938) hi havia la base dels comandaments militars republicans. El Tinent Coronel Trueba estava instal.lat a la Casa Mallol –habitatge familiar en ple funcionament al dia d’avui- i altres comandaments a l´Institut de Segon Ensenyament –avui enderrocat- ubicat vora el pont del Valira a la Carretera de Lleida. Entre ambdós edificis existia una línia telefònica especial. A l’Institut s’exposaven els partes de guerra mitjançant la silueta d’un soldat, feta en fusta.

informació i text: Amadeu Gallart

Equipaments; hospital a la seu del Centre Republicà Català de Sort

Hospital durant la guerra civil a l'edifici del Centre Republica Catala (ERC). Aquest edifici ha tingut diversos usos durant el segle XX i XXI: Esglèsia, cinema, sala de ball, seu del parc de bombers...

Informació i text: Manuel Gimeno

Placa commemorativa a Sort

Placa a l'antic col·legi public de pujalt (ara reconvertit en museu de les papallones) amb la inscripció "en record de la revolució de 1936". el cartell indicatiu del museu tapa aquesta inscripció. l'edifici havia estat església i fou desfeta pedra a pedra i convertida en escola durant la revolució.


Informació i Text: Manuel Gimeno

Rectoria d'Ossó de Sió

La rectoria, coneguda com a Cal Capellà i situada al costat de l'ajuntament, va acollir refugiats republicans que van arribar des de Madrid.

Informació: Margarida Sabaté