Guerra i revolució

Segons l'alcalde de la població, Pere Magrí Latorre, durant la guerra hi van haver trinxeres a  l'anomenada Serra de l'Aubodera. Actualment no se'n conserva cap resta.

Informació i text: Aida Garrós

Als inicis de la guerra civil es va formar el comitè del poble, i aquest va instal·lar la seva seu a la carretera de Lleida. Aquest antic casal encara avui es conserva però està en desús.

Durant la guerra, un cop van entrar els nacionals a Torrelameu, van formar un campament a la zona del poble anomenada "la Pleta", on  avui hi trobem un descampat i el poliesportiu municipal.  En aquest molta gent gran del poble recorda que anaven a demanar menjar.

Informació i imatges: Aida Garrós

Mentre el comité revolucionari va ocupar la casa del capellà del poble, els nacionals, quan van entrar, van
ocupar Cal Emilio el Bep, casa situada a la plaça major, aprofitant que la familia estava dividida entre l'exili i la guerra.

Cal destacar que la plaça major del poble va ser un escenari important en l'últim període de guerra, ja que el cap de falange del poble, reunia a tota la gent a la plaça cada cop que els nacionals ocupaven un nou poble, els feia aixecar la ma i cantar el cara al sol. Diuen que qui no aixecava la ma era castigat i havia de comprar un tambor.

Informació i text: Aida Garrós

Al Tossal de la Nora hi ha una trinxera, cap a la dreta del vèrtex geodèsic. Al turó també hi ha unes tombes però son de l'època medieval. Com al Tossal dels Morts, s'hi ha instal·lat un panell informatiu de Turisme de Catalunya amb una breu expliació de l'ús del Tossal, però no està centrat amb la guerra civil. S'hi arriba pel camí del cementiri girant a l'esquerra i passant una fàbrica de pinsos.

Panell informatiu al tossal de la Nora

Trinxera en forma de zig zag al Tossal de la Nora

Trinxera del Tossal de la Nora

Informació i imatges:  Laura López

Centres d'acollida:
A la Granja d’Escarp, a principis de la Guerra, acudien refugiats de diferents racons d’Espanya, que es van anar instal.lant a diverses cases del poble. El local del Foment Granjenc, va servir de lloc de repartiment d’ajuda per als refugiats, se’ls donava roba i menjar. Era una comisió formada per voluntaris del poble.
Actualment però, aquest centre va passar a ser la sala de ball del poble, i fa uns quatre anys la van tirar a terra per construïr un Centre Cívic a la localitat.
En sabem de la seua existència pels testimonis de l’època, actes de l’Ajuntament del dia 15 de març de 1936 (on surt com a Cooperativa Obrera), els Estauts i carnet de soci que encara conserva un veí del poble y 1933.

Col.lectivitats:
Sabem de la col.lectivització del transport per l’acta de l’ajuntament del dia 25 d’octubre de 1936. En aquesta hi ha escrita la sol.licitud d’en Jaume Berenguer Estiarte, que diu que en nom del ram del transport es vol socialitzar per treballar en col.lectivitat i els demana que els cedeixi dos automòbils que estan a servei de la Casa de la Vila.

Cases, edificis i locals que van complir una funció política o social:

CNT:
A l’actual plaça de la Creu encara es troba la Casa que era seu de la CNT. Actualment és una vivenda particular Ca Lor Jové (Av. de Lleida,). Aquesta casa té uns quatre-cents anys segons la seua propietària, conserva els despatxos (ara són habitacions) i a les escales encara hi ha pintades d’aquell temps.
Sabem de l’existència de la CNT per l’acta del dia 19 d’octubre del 1936 i un document trobat a l’arxiu històric de Lleida que pertanyia al Govern Civil.

UGT:
Trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble i l’acta de l’ajuntament del dia 13 de maig de 1937 on un membre de la UGT deman formar part del “Consell Municipal de l’Ajuntament”.
POUM/Cooperativa Agrícola:
Actualment la casa del Carrer Mequinensa, núm. 32, era una antiga cooperativa amb un molí d’oli. I allí era on es reunia el partit del POUM a la població.
Sabem de la seua existència, pels documents trobats a l’acta de l’ajuntament del dia 19 d’octubre de 1936, un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” i testimonis de l’època. Però l’actual casa que ocupa el numero 32 en aquest carrer és relativament nova, no en queda res del que va ser seu del POUM ni del molí d’oli.

FAI:
Només trobem testimoni de la seua existència en un document de l’arxiu històric de Lleida “Auditoria del Ejecito de Ocupación” on relaciona les entitats anomenades en el mateix com a “organizaciones rojas” que hi havien al poble.
SOCIETAT CULTURAL AGRÍCOLA I RECREATIVA FOMENT GRANJENC:
Fundada l’any 1933 era el centre de l’activitat cultural i social del poble. A més de tenir “Café” i sala de ball per a les festes, era seu de la cooperativa agrícola i de les diverses entitats del poble que hi feien reunions.
També va actuar de centre de repartiment de menjar i roba per a refugiats quan explota el conflicte, a càrrec de voluntàris i a petició de l’ajuntament segons testimonis del poble.
S’han trobat els Estatuts de la Societat de l’any 1933 que adjuntem com a prova de la seua existència amb aquest document. I també els de 1968 on es veu el canvi d’activitat de l’entitat i que passà anomenar-se per tohom Lo Ball (perquè era l’únic que s’hi feia), actualment és el Centre Cívic “Lo Ball” que s’inaugurarà per les festes de Nadal d’aquest any.

Informació i text: Anna Sàez