PARTITS POLÍTICS I ENTITATS DE LA VIDA CÍVICA DES DE LA II REPÚBLICA FINS LA TRANSICIÓ

 

1.- Durant la II República

 Acció Catalana Republicana

Nom que pren el Partit Catalanista Republicà a partir de 1932.  

 

Acció Popular

La seva seu social es trobava al carrer d’Avall, 34, baixos. Estava constituïda per socis que es definien pel seu catolicisme i antirepublicanisme. El Partit formava part de la Lliga, i els seus dirigents més destacats Camil Cava, Josep M. de Porcioles i Sebastià Armenter que també ho eren del Partit.

Dins d’Acció Social Popular hi hagué sempre divergències molt profundes pel fet de mantenir o no l’entitat al marge de la política. Aquestes divergències provenien de les simpaties que els socis tenien cap a les diferents formacions polítiques: els majoritaris a la de la Lliga, i els altres cap a Unió Democràtica o el carlisme. L’òrgan de l’entitat era la publicació “Acció”  i el seu director Camil Cava, amb Josep M. Santaeugènia  de secretari   [1].

 

 

Bloc Obrer i Camperol (BOC)

Fundat el 1931, era el resultat de la Federació Comunista Catalana-Balear i del Partit Comunista Català.

El B.O.C. va tenir una forta implantació a Balaguer i, encara que minoritària en el terreny electoral, va aconseguir jugar un paper molt important entre la pagesia a través de la Unió Agrària. La seva seu es trobava al carrer d’Avall. 

A les eleccions municipals de 1931 va presentar la següent candidatura: Josep Perles Fortuny, Antoni Marsinyach Mirada, Miquel Sauret Rodés, Domènech Viola Lafuerza, Tomàs Pàmies Pla, Josep Torremorell Caelles, Josep Fortuny Molins, Josep Cosialls Navalles i Francesc Perna Paniello.

El mes de setembre de 1931 aparegué el primer número de la publicació “Avant” òrgan del Partit a Balaguer. A partir de 1932 es publicarà a Lleida com a òrgan provincial del B.O.C.

El B.O.C. i la C.N.T. van celebrar, de manera unitària, el primer de maig de 1932 amb un míting al local de la C.N.T. i una manifestació per tota la població. El mes de juny del mateix any va sortir el primer número de la publicació humorística “Safareig”, impulsat pel grup de joves del B.O.C.

El 10 d’agost de 1932, assabentats de l’intent militar d’assalt a Madrid (Sanjurjada), la directiva local s’ofereix a l’alcalde Xavier Rúbies per defensar la República amb tots els mitjans dels que disposa. Tres dies després se celebra un míting al cinema Mundial. L’acte era una protesta contra el moviment sediciós i per a “salvaguardar les conquestes de la revolució”. La sala era plena de gom a gom.

La unificació del B.O.C. amb l’Esquerra Comunista va donar lloc a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)[2] .

 

Centre Català Republicà

Ocupava un habitatge de la casa on hi havia el cinema Balaguer. Més tard es traslladaren a unes dependències de la Fonda Nacional a la mateixa plaça Mercadal.

Successor del Centre Nacionalista Català. Arran dels fets de Jaca (desembre de 1930) el centre es clausurà per reobrir-se al febrer de 1931.

El 13 d’abril de 1931 es va crear un Comitè d’Enllaç per tal de coordinar l’acció política a tot el districte de Balaguer i va desplegar una intensa activitat. Aplegà a la gran majoria de catalanistes republicans i també més de quaranta entitats de la comarca del mateix caire. La primera junta de govern va estar formada per Domènech Carrové (president), Miquel Montardit (vicepresident), Salvador Bonet (secretari), Mateu Delsams (tresorer), Daniel Torruella (bibliotecari) i Francesc Porta i Artur Pujadas (vocals).

Aquell mateix any guanyaren les eleccions municipals fent un pacte amb el Centre Republicà Radical. Al mes de desembre també es constituí una secció femenina que tenia la seva seu a la plaça Mercadal núm. 42.

El 1932 s’adheriren a ERC i van tenir la revista “Pla i Muntanya” com a òrgan d’expressió[3] . 

 

Centre Excursionista de Balaguer

Estava domiciliat al núm. 9 del carrer d’Avall fins que el 1931         es va traslladar a la plaça Mercadal núm. 48, 2on.

Va ser fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí inicialment amb un caràcter catalanista, cultural i científic, similar a d'altres centres excursionistes significatius de l'època. Comptava amb un important arxiu fotogràfic, un museu, unes memòries anuals i un butlletí, col·laborava en la publicació de la revista local Pla i Muntanya, i realitzava activitats de caràcter cultural i científic relatives a prehistòria, història, història natural i art fotogràfic. La Guerra Civil, la mort i l'exili dels seus membres n'interrompen l'activitat.

Coincidint amb el retorn de l'exili de Domènech Carrové s'intenta refundar-lo. En pocs mesos s'aconsegueix incorporar multitud de socis, i reiniciar les activitats. Amb menys d'un any d'activitat, el Centre acaba sent prohibit pel Règim franquista.

El Centre, malgrat la prohibició franquista continuaria als anys 50, encara que canviant de nom i rellevant els seus dirigents. A partir d'ara es dirà Agrupació Excursionista de Balaguer i adoptarà un caire més esportiu. En aquesta època es va assolir un nivell molt remarcable en Escalada, Alta Muntanya i Espeleologia amb el GREB -grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer- que va arribar, segons diuen, a ser el més important de Catalunya desprès del de Badalona. Durant l'existència de l'Agrupació s'editava un fulletó de règim intern, que mantenia informats als socis. Problemes d'ordre intern, i no pas polítics, provoquen el 1.979 una refundació amb el nom de Centre Excursionista de Balaguer que encara manté avui en dia[4].

 

Centre Republicà Radical

Tenia la seu a la Plaça Mercadal, 32 (“la casa del poble”).

Es creà 4 de febrer de 1906. En un primer moment es deia Centro de Unión Republicana, però a partir de la fundació del Partido Republicano Radical (Lerroux), canvià el nom. El Centre, es disputarà l’espai d’esquerres primer amb Centre Nacionalista Català i després amb Centre Català Republicà. L’aparició de partits com Bloc Obrer i Camperol li restaren influència. La seva activitat política continuarà fins a 1936.

Entre els militants més destacats hi trobem Pere Lasala i August López Menchero. Aquest darrer, el gener de 1936, serà un dels 3 que formaràn part del Consell Regional del Partit en representació de Lleida.

El Centre Republicà Radical i el Centre Català Republicà els darrers anys de la República, formaran una coalició electoral sota la denominació de Unió Republicana[5].  

 

Centro Tradicionalista

Va ser creat el 18 d’octubre de 1890 i tenia la seu a la plaça del Pou núm. 7, 1er.  Era conegut també amb els noms de: "Hermandat Tradicionalista" i "Círculo Carlista"[6].

 

Estat Català

El 1936, quan el partit s'escindeix d'ERC i es reorganitza, s'instal.len a la Casa rectoral de la Parròquia incautada[7]. 

 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

La seu del partit estava instalada a la plaça Mercadal      núm. 6, 1er [8].

 

Joventut Nacionalista de Balaguer

Fundat l’agost de 1914. El 1921 es traslladaren al Cafè Catalunya de la plaça Mercadal fins que un any després s’adheriren a Acció Catalana i ocuparen els baixos del núm. 32 de la mateixa plaça[9]. 

Lliga Catalana

Es creà a Balaguer l'1 de setembre de 1933. Tenia la seu a la plaça Mercadal, 40, 1er.  Eren membres de la Junta directiva: Antoni Villalba (president), Sebastià Armenter i Pere Renart (vicepresidents), Jaume Pratdepàdua (tresorer) i Camil Cava (secretari).

A la Comissió Gestora de l'Ajuntament el 1935 hi prenen part els següents homes de la Lliga: Andreu Viola, Domènec Agustí, Enric Roma i Climent Puig[10].

 

Partit Catalanista Republicà

Aquest partit neix de la dissolució i posterior unificació d’Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. Els elements més esquerrans d’Acció Republicana no s’hi van integrar i van passar a formar part d’ERC. El 10 de maig de 1931, en una reunió celebrada a Pons es van elegir els representants regionals i els tres membres que havien de formar part del Consell General. El balaguerí Xavier Rúbies va ésser elegit membre d’aquests.

A partir del 12 de març de 1933 va passar a dir-se Acció Catalana Republicana[11]. 

 

Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)

Tots els membres del BOC passaren a formar part d'aquest partit. El seu local social es trobava en la plaça Mercadal núm. 36, 1er, 1a[12]. 

 

Sindicat de Treballadors de Balaguer

Fundat el 1931, estava situat al núm. 38 del carrer d’Avall. De les seves activitats sindicals només es coneix la negociació de les condicions de treball dels barbers de Balaguer i l’organització de conferències. No hi ha documentació a partir de 1934, any en que Felip Eroles n’era el seu secretari[13].  

 

UGT

A Balaguer només va tenir una presència testimonial. A inicis de la Guerra Civil se sap que es van instal·lar al pis del baró de Rocabruna que havia estat requisat[14].

 

Unió Democràtica de Catalunya

El partit, fundat el 1931, va tenir escassa influència a les terres de Ponent; a Balaguer es va constituir un petit nucli, els repesentsants del qual van assistir al seu IV Congrés [15]

 

 Unió Obrera d’Arts, Oficis i Indústries

Aquesta entitat es fundà el 1933 i tenia la seva seu al núm. 17 del carrer Sant Jaume. Estava integrada a la Federació d’Unions i Sindicats Obrers de Catalunya. De les seves activitats només es té notícia de l’organització de conferències sobre sindicació i de campanyes de defensa dels seus afiliats[16].

2.- Durant el franquisme

 L’Ateneu (el nom oficial era Centro Cultural y Artístico, Ateneo de Balaguer).

Primer es trobava damunt del Bar Solanes a la plaça llavors anomenada General Lallave. Quan va entrar la nova Junta, el 1967, es varen traslladar al local del carrer Miracle núm. 28, en un entresol damunt de la llibreria La Noguera propietat de Josep Espart.

Es va fundar al novembre de 1965 per gent de dretes (Pijoan, Canela) i no tenia gaire èxit. El seu primer president fou Antoni Sanuy Canela.

El 1967, els catalanistes (la majoria militants de Cristians Catalans) Josep Mª Monill, Jordi Vidal i Ramón Auberni es proposaren entrar a formar part de l’Ateneu i “copar” la Junta de gent catalanista. Aquests parlaren amb l’Antoni Bové, neutre ideològicament, per oferir-li el càrrec de president i així no despertar sospites davant del règim. Va acceptar i li van posar com a condició que tot s’havia de fer en català. Organitzaven conferències, cine-forum, debats, recitals, teatre, cursets de sardanes, classes de català, etc.

Les sessions de cine-fòrum, del que s’encarregava Josep Mª. Trepat, se celebraven al cinema Balaguer un cop al mes i varen tenir un gran èxit. Aquesta secció va anar adquirint una certa autonomia dins de l’Ateneu. El 1969 i per tal de federar-se, es va crear el “Cine Club Ateneu”, amb una Junta autònoma formada pel mateix Josep Mª. Trepat, Joan Marquilles i Andreu Clapés. En aquesta nova Junta va ser quan van entrar els comunistes a l’Ateneu.

L’Ateneu va muntar una Secció Jove formada per socis menors d’edat, el Jaume Casals n’era l’encarregat i el Josep Puy era el membre de la Junta que els representava. Les activitats que duien a terme eren de caràcter festiu i cultural. A més es tirà endavant la branca del Centre Excursionista Balaguerí amb diferents seccions. El 1970 es va llogar un nou local per als joves, davant del local de l’Ateneu, ja que no s’hi cabia.

Una mica més tard, l’Ateneu també creà una Secció Femenina que organitzava conferències i classes pràctiques de “coses de casa” destinades a les dones. En total, l’Ateneu va arribar a tenir al voltant de 400 socis fins que hi va haver una sèrie de divisions que els van portar a partir-se.

Les eleccions a Procuradors en Corts del Tercio Familiar de setembre de 1971, van suscitar una primera divisió en el si de l’Ateneu. Els dretans i alguns catalanistes van optar per fer campanya pel Simeó Miquel i els altres catalanistes per Joaquim Arana, mentre que els comunistes deien que no s’hi havia de participar. Les coses ja no van tornar a ser mai més com abans. Quan va ser l’hora de renovar la Junta, al gener de 1972, després d’aquestes divisions, s’hi afegí la prohibició de votar als menors d’edat (el Sector Jove en va quedar fora). El sector catalanista que havia recolzat l’Arana-Besa perd les eleccions a la Junta de l’Ateneu en favor dels que havien recolzat a Simeó Miquel i els comunistes. La crisi és tant important que bona part dels socis catalanistes marxen de l’Ateneu, juntament amb la totalitat de la Secció Jove. La resta continua fent funcionar l’Ateneu però no tornarà a ser el que era. A pesar de tot té vida i continua organitzant activitats fins entrada la democràcia quan els partits es menjen l’espai que havien ocupat aquestes entitats culturals. L’Ernest Solanes Ticó en fou l’últim president quan va desaparèixer l’entitat[17].

 

Acció Catòlica 

Estava instalada a la plaça Mercadal núm. 6, 2on. Més tard a causa de la multitud d'activitats que s'hi feien ocupà tot l'edifici.

 

CCOO

Es va muntar el 1968 paral·lelament amb la delegació de Lleida per la voluntat dels integrants del PSUC.

El 1971 CCOO acordà presentar militants a les eleccions del Sindicato Vertical per defensar millor els interessos dels treballadors i combatre al règim des de dins. Els candidats Gregori Gallego i Joan Rodés aconseguiren ser escollits president i vicepresident i respectivament de la Unión de Trabajadores y Técnicos del Sindicato Local Mixto de Balaguer [18].

La seu actual es troba al carrer Girona.

 

Falange Española Tradicionalista i de las JONS

A l'acabar la guerra la delegació comarcal es va instalar a l'edifici de l'ajuntament provisional, plaça Mercadal , 42 , 42 (casa Roures). Deprés es va traslladar al primer pis del núm. 6. de la mateixa plaça (antic local d’Esquerra Republicana de Catalunya). El delegat local i comarcal, entre novembre de 1941 i abril de 1946, era Alfonso Gilabert Clua[19].

 

PSUC

Durant la II República tingueren la seu primer al Barri Nou, després a la plaça de Sant Salvador i finalment al carrer d’Avall. A l’acabar la Guerra Civil es va dissoldre.

El 1965 el Partit a Balaguer es torna a organitzar. Felip Castell, a través de Joaquim Botines, ja estava en contacte amb el Partit a París i Barcelona, va conèixer a Josep Navau que tenia els mateixos ideals. Es van anar trobant i buscaven gent de confiança que tingués les seves idees. Van contactar amb Joaquim Botines, Marcel·lí Bergé i amb Joan Rodés. A partir d’aquí van entrar en contacte amb la direcció del Partit Comunista a través del Comitè de Lleida i crearen l’organització del PSUC a Balaguer. Poc després s’hi afegí Gregori Gallego.

Al ser il·legal,    es reunien sempre canviant de lloc per si la Guàrdia Civil els seguia els passos. El 1968 van muntar la Delegació de Comissions Obreres. Gairebé eren els mateixos que militaven al PSUC.

El Partit organitzava reunions a Balaguer i participava en les que es feien a Lleida. Per comunicar acords o protestes feien fulletons que després llançaven pels carrers perquè la gent s’assabentés del que passava. També organitzaven col·lectes i misses per ajudar a les famílies dels treballadors morts i detinguts a causa de les càrregues policials d’arreu d’Espanya amb la col·laboració d’alguns capellans progressistes contraris al règim [20] .

El 1979 el PSUC es va presentar a les primeres eleccions municipals democràtiques. La seva llista liderada per Gregori Gallego va guanyar obtenint 7 regidors dels 17 que té l’Ajuntament. Gregori Gallego fou nomenat alcalde.

 

3.- Durant el final del franquisme i la Transició

 Amics de l’ONU

Primerament es reunien al núm. 18 del carrer Teixidors (antiga casa de Domènec Carrové) i després al carrer Miracle, en un quart pis de l’edifici propietat del Josep Mª Monill.

Aquesta organització la varen crear el 1972 els que havien format part de la Secció Jove de l’Ateneu després de les disputes que hi va haver. A ella també s’hi afegí els catalanistes que marxaren de l’Ateneu. Primerament havien intentat organitzar-se com a filial d’Òmnium Cultural i també de Justícia i Pau però no va ser possible.

En aquesta nova entitat no hi havia Junta ni president, tot es decidia per mitjà d’Assemblees. Organitzaven concerts de música catalana, conferències, col·loquis i excursions.

L'associació va durar fins el 1976 en que, amb l’arribada de la democràcia i la formació dels partits polítics, es van dividir segons les seves afinitats ideològiques. Seria el nucli d’on sorgirien el grup dels Socialistes i el de Convergència Democràtica a Balaguer[21]. 

 

Convergència Democràtica de Catalunya

La majoria dels seu futurs membres balaguerins eren estudiants universitaris a Barcelona i van començar la militància catalanista en Cristians Catalans al finals dels anys 50 i principis dels 60 de la mà de Josep Espart Ticó, que tenia arrels balaguerines. 

El 17 de novembre de 1974 uns quants balaguerins (Monill, Vidal, Auberni, Pujades) varen acudir a Montserrat on es reunien diverses agrupacions catalanistes per unir-se en una de sola i crear Convergència Democràtica de Catalunya.

El 21 de gener de 1975 quan Pujol va fer una conferència a ESADE i anuncià l’intenció d’entrar en política, tres de Balaguer: Monill, Pujades i Auberni, varen ser els encarregats d’anar a buscar-lo a Banca Catalana, on treballava, i portar-lo a ESADE on feia la conferència.

Però la creació pròpiament dita de Convergència va ser al novembre de 1975 a l’església de sant Medir de Barcelona. Allí acudiren els primers militants de Convergència de Balaguer: Josep M. Monill, Romà Pujades, Jordi Vidal, Ramón Auberni, Ferran Espunyes, Josep Aznar, Josep Mª Trepat i Joan Condemines[22].

 

Convergència Socialista de Catalunya

Es va fundar a principis dels 70 sent una agrupació de petits partits. Quan arribaren les eleccions van decidir unir-se en un sol partit i passaren a anomenar-se Partit Socialista de Catalunya. A Balaguer el primers militants foren: Josep Puy, Jaume Casals, Xavier Liñan, Alfons Gilabert, Joan Dalmau, Jordi Auberni, Pere Rocaspana i li el que seria futur alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà[23].

 

Unió de Pagesos

A Balaguer aquest sindicat inicia la seva tasca entre març i abril de 1975 com a resultat de la feina feta durant molts anys per pagesos com Josep Navau que des de la seva militància al PSUC era l’encarregat dels afers relacionats amb la pagesia. A Unió de Pagesos entraren a formar part molts pagesos joves integrants de les Joventuts Comunistes. Al 1976 es va celebrar una assemblea i van ser elegits coordinadors Josep Pàmies i Jaume Blanch. Les seves reivindicacions més importants eren: preus més alts per la fruita i les cereals, una Seguretat Social agrària, un sindicat lliure i democràtic pel camp, llibertat de reunió i d’associació i un Estatut d’Autonomia per Catalunya[24]. 

 

4.- Actualment

 Casal Pere III- Ateneu de Balaguer

El Casal naix l'any 2003 com l'hereu de l'antic Ateneu de Balaguer . T´.  . Té l'objectiu de ser el punt de trobada de tots els independentistes. Durant tots aquests anys d'existència ha impulsat tota mena d'iniciatives per aconseguir una ciutat i una comarca més participatives i culturalment actives: xerrades, debats, taules redones, dinars-tertúlia, projectes d'integració social i de voluntariat, correllengües, alternatives lúdiques a les festes oficials, concerts, campanyes de dinamització lingüística, etc.[25]