Guerra i revolució

Búnquer situat a la " Roca Alta" pertanyent al bàndol republicà i fet amb formigó al 1938.

Imatge i informació: Pol Galitó

En el terme municipal de Preixens hi trobem dos búnquers de la guerra civil. Aquests estàn en molt bon estat ja que l'estiu passat els van netejar i rehabilitar.

Un es troba al costat dret de la carretera que va de Preixens a Castellserà. Situat a les següents coordenades: N4178746-E104458.

El segon bunquer es troba a la carretera que va de Preixens a Agramunt, també al costat dret d'aquesta i es veu a simple vista només passar-hi. Es situa a les coordenades: N4178918-E105295.

Des de l'ajuntament de Preixens, darrerament es va dur a terme la iniciativa de netejar i rehabilitar els bunquers millor conservats de tot el terme municipal, els quals hem referenciat anteriorment.

Informació i imatges: Aida Garrós

El pont que unia la zona de Seròs amb la zona del cap de piont, que era l'única via de subministrament entre les forces de reraguarda amb les de primera límnia. Era un pont nacional que els republicans no van poder volar en la seva retirada.

L'objectiu dels atacs republicans era eliminar el cap de pont i també el pont.  Aquest encara es conserfas i hi podem trobar imaopces de bales.

Al cap de pont se Seròs hi podem trobar les roques de sant formatge, un dels llocs de resistència franquista. Damunt mateix del poble de Seròs es troben en molt mal estat.

per a conèixer mñes sobre el Cap de Pont de Seròs es pot consultar l'obra de Josep Maria Minguella.

caràtula del llibre de Josep Maria Minguella

Informació: Oriol Riart

Text: Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

El santuari del Mircle , durant la guerra, hospital de refugiats. Hi havia dos metges, un d'ells ja és mort, l'altre és gran, viu a Manresa (Dr. Simeó Selga). Té algun manuscrit on explica l'experiència quan era el Santuari del Miracle era un hospital de tuberculosos, i també esmenta algun passatge de la guerra. Així mateix en el seu escrit denuncia l'afusellament en consell de guerra d'un dels guardies destinats a custodiar el santuari, que també havia sigut un dels acompanyants del bisbe Comelles quan aquest va escapar de Solsona.

Es creu que es van enterrar alguns morts al voltant del santuari, en fosses individuals. La majoria d'aquests espais no van ser senyalitzats i tan sols ho recorden els veïns més grans que encara viuen. D'altres van ser marcats només amb algunes pedres que amb el temps han anat desapareixent.

Informació: Esther Miralles.

Text: Esther Miralles i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.

A Cal Manga, just al costat del antic castell del municipi, la gent del poble va construir un refugi sota una penya amb sacs de fems i troncs. ( Font Sr. Esteve Rosell de Cal Bep ).

Informació i text: Sol Gasch