Fosses comunes

Fossa civil al Prat del Gori (Llavorsí)

L'any 1985 fou posada una placa commemorativa al Prat del Gorí, lloc on foren assassinats 6 veïns del municipi  el 18 d'abril de 1938.

Informació: Manuel Gimeno

Imatge: Noemí Riudor

Fossa militar a Sant Romà d'Abella

A l'entrada del poble s''hi troba una fossa comuna amb morts del combat del maig de 1938. Segons el Mapa de fosses de Catalunya, a tocar del cementiri.

informació: Manuel Gimeno
 

Fossa civil a la Pobla de Segur

Al cementiri municipal s'hi troba un panteó amb 10 capellans assassinats durant la revolució.


informació: Josep Calvet

Fossa militar a Vallfogona de Balaguer

Es tracta d’una fossa comuna que conté soldats d’ambdós exèrcits els quals moriren en el front (els nacionals estaven ubicats entre el poble i el canal, mentre que els republicans tenien les seves posicions aproximadament a un quilòmetre del poble (a l’indret anomenat popularment El Regué). La fossa està sense senyalitzar.

Cal dir que al cementiri de Vallfogona, fins fa un anys encara es podia veure una rascada de bala a la façana del cementiri, relativa a l’afusellament d’un capellà als inicis de la sublevació militar.

 

Informació i text: Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni

Fossa civil al cementiri de Torà

Pel fet de que la vilà de Torà des de novembre de 1936 fou una localitat que acollí població refugiada, tema que tractarem en l’espai dedicat a les polítiques sobre la memòria, l’historiador Jordi Oliva té documentada la existència d’una fossa comuna al cementiri d’aquesta població, on hi foren enterrats la relació següent de refugiats:
ZURITA NARBONA, José 2 mesos Torà 5-4-1937 Casabermeja (Màlaga) refugiat RCD.T T. 16 f. 51
NÚÑEZ PASQUAL, Mariano[53] 26 Torà 24-7-1937 Bélmez (Màlaga) refugiada RCD.T T. 16 f. 60
RAMÍREZ GONZALEZ, Carmen[54] 1 Torà 17-9-1937 Pràvia (Astúries) refugiada RCD.T T. 16 f. 65
ÚBEDA MILLAN, Tomás[56] 76 Torà 2-1-1938 Villarrubia de los Ojos (Ciudad Real) refugiat RCD.T T. 16 f. 68
ZAFRILLA RUIZ, Cosme[57] 75 Torà 8-2-1938 Iecla (Múrcia) refugiat RCD.T T. 16 f. 72
AVENIA GÓMEZ, Maria Luisa[59] 21 dies Torà 10-6-1938 Pina d’Ebre (Saragossa) refugiada RCD.T T. 16 f. 81
GARCIA GUTIÉRREZ, Carmen[60] 80 Torà 15-6-1938 Madrid refugiada RCD.T T. 16 f. 82
GARGALLO SERRAT, Llibertat[61] 18 mesos Torà 29-6-1938 Artesa de Segre (Noguera) refugiada RCD.T T. 16 f. 84
REDONDO ALONSO, Fernando[63] 1 Torà 12-7-1938 Ribadesella (Astúries) refugiat RCD.T T. 16 f. 86
AVADIA VILLAGRASA, Francisco[64] 2 Torà 21-7-1938 Pina d’Ebre (Saragossa) refugiat RCD.T T. 16 f. 87

 

Informació i text: Jordi Creus i Jordi Oliva

Fossa militar a Linyola

L’historiador local, Joan Civit Esmatges, ens dóna a conèixer que durant la República es van enterrar set o vuit soldats republicans a l’exterior del cementiri, per després introduir-los-hi i erigir-hi una creu sobre el lloc on serien enterrats definitivament. Amb l’adveniment del franquisme, la creu es va retirar.

 

Fossa republicana al cementiri de la localitat. En ella s'hi troben soldats morts en l'ofensiva de maig de 1938.

Informació, imatge i text: Josep M. Coll

 

imatge; http://imagenesdememoria.blogspot.com.es

Fosses militars a Clariana de Cardener

En dos llocs del municipi van matar soldats republicans en retirada. En un lloc hi hauria només una persona, en l’altre, segons les fonts, de tres a una dotzena.

Informació: Esther Miralles

Fosses militars a Castellar de la Ribera

Al voltant del municipi, segons els veïns de la zona, hi ha diverses fosses comunes:

1) A la finca Rossinyol, fossa comuna amb 11-15 soldats republicans.

2) A un camp de la Casagolda, fossa comuna amb tres soldats republicans i a prop un altre d’enterrat.

3) A prop d’Orriols, fossa comuna amb 7 soldats republicans.

4) Darrera la Casanova, un soldat enterra A prop de la Masia, un soldat enterrat.

5) A prop de la Masia, un soldat enterrat.

6) A prop de la Masia, un que mataren  (se l’endugué el riu, la Ribera Salada).

 

Informació:  Esther Miralles

probable fossa de maquis a Sant Llorenç de Morunys

A finals dels anys 40 van ser morts dos maquis i, segons testimonis indirectes, van ser enterrats al cementiri de Sant Llorenç, probablement en una fossa comuna sense senyalitzar.

Informació i text: Esther Miralles

probable fossa civil a Sant Guim de Freixenet

El fet de que St. Guim de Freixenet fou una de les diverses localitats de la comarca que va rebre població refugiada un cop s’inicià l’ofensiva sobre Catalunya, fa suposar l’existència d’una fossa comuna al cementiri d’aquesta localitat, on hi foren enterrades les víctimes que recull el registre civil i que reproduïm en l’apartat destinat a polítiques de la memòria des de la Transició Democràtica.

 

informació i text: Jordi Creus