entitats socials i culturals i polítiques a Ivars d'Urgell

a) República:
- Ca la Rita (cafè d’esquerres) situat a l’Avinguda Primer de Maig (Font 3.1).
- Cal Violeta acollia els simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya. Es trobava situat al bell mig del Passeig Felip Rodés, just on ara hi ha l’Ajuntament de la vil•la.
- Cal Magí Corbella era la el cafè comunista d’Ivars, situat a la plaça Dr. Segarra just al cantó de l’Església, per desgrat dels sectors més catòlics del poble d’aleshores (Font 3.2).
- Cal Rubió seu del Centre Catòlic, situat a la plaça Homenatge a la Vellesa (Font 3.3).
- L’Ateneu, situat a l’actual Cal Salado, on actualment es troba la seu de la Loteria de l’Estat. Acollia bàsicament manifestacions culturals tals com obres de teatre i xerrades (Font 3.4).
- El Sindicat era un cafè que regentava la Cooperativa d’Ivars, fundada al 1915, i amb simpaties amb la Lliga. Situat al principi del carrer Ermita, també acollia teatre, amb representacions prou llibertines com perquè en Pere Segarra, fill d’una de les famílies més importants del poble, en manifestés el seu rebuig al seu dietari que recollim a l’apartat 5. L’edifici que l’acollia va ser demolit i en el seu lloc s’hi van construir pisos de protecció oficial de la Generalitat, a principis dels noranta.
Durant la República, a l’interior de l’Ateneu havien penjat un cartell que s’hi llegia:

Si Déu és bo,
és que no és omnipotent.
Si Déu és omnipotent,
és que no és bo.

b) Guerra civil:
Amb la vinguda de la guerra, la majoria dels propietaris amb més terra van fugir del poble. Les seves cases aviat serien ocupades per les formacions polítiques i socials hegemòniques al bàndol republicà. A continuació podem observar els nous centres creats durant la guerra (amb asterisc els que es trobaven en cases de grans propietaris emigrats).

Cal Magí Corbella Seu del Comitè d’Ivars
Cal Rubió* (Centre Catòlic) POUM i posteriorment el Comitè
Cal Blasi* CNT
Cal Carnisé* UGT i socialistes

Hospitals:
Pel fet de que Ivars es troba allunyat del front, s’hi va ubicar un hospital militar tot ocupant una masia que es troba aïllada al bell mig de la carretera d’Ivars a Barbens que és coneguda amb el nom de Cal Tous (Font 4). Durant la contingència bèl•lica hauria de rebre els ferits que provinguessin del front.
Els rumors situen a Iosif Tito, en la seva època com a brigadista, com un dels hospitalitzats a l’hospital.
Actualment, Cal Tous ha esdevingut una casa on hostatjar el turisme rural.

Centres d'acollida:
Durant la guerra, el cafè de Ca la Rita va ser preparat per acollir els refugiats republicans que fugien de l’ocupació de l’exèrcit rebel.

Altres:

A l’actual edifici de La Caixa, situat a la Plaça Bisbe Coll, durant la guerra s’hi va ubicar un cos de tren, amb la finalitat de reparar el material bèl•lic per dur-lo de nou a la contesa.

Entitats de la vida cívica de les diferents èpoques (sindicats, cafès, cooperatives, cors, etc.) des de la República fins la Transició:
Tradicionalment, el 17 de gener, dia de sant Antoni, a Ivars es feia una benedicció dels animals de tir de les cases. Però a la benedicció, l’any 1950 se li va sumar una altra celebració que consistia en la desfilada per tot el poble de diferents carrosses amb motius temàtics arrossegades primer per mules i més endavant per tractors.
Cada carrer agrupava els seus joves d’entre 16 i 24 anys i decidia un tema per la carrossa de l’any. Es reunien tots els vespres de novembre a gener a les diferents eres que haurien d’acollir la construcció de cada carrossa. Aquestes grans concentracions de gent en les diferents eres de cada carrer constitueixen un element de la cohesió social del poble.
Les carrosses s’acabaven just a la vigília del 17 de gener. Aleshores el capellà i el vicari del poble les beneïen quan es trobaven totes a la Plaça Dr. Segarra.
Els temes de les carrosses eren molt diversos i van des de temes bíblics (Arca de Noé), de professions (forners, recollidors d’oliva), contes populars (el Rei del nas vermell...), temes folklòrics (casa valenciana, pati andalús), fantàstics (món submarí, follets...) i de temàtica històrica, com pot ser una sorprenent carrossa sobre la decapitació en directe de Lluís XVI pels revolucionaris francesos (Font 5.2).
Al fons fotogràfic de l’Ajuntament trobem una gran varietat de fotografies de les carrosses, entre les quals destaca una recreació de la serra de Montserrat (Font 5.1), bastió del catalanisme catòlic, que a més duia gravades les quatre barres de la senyera. L’anotació de la fotografia correspon a l’any 1949, però sembla que l’arribada dels tractors al món de les carrosses es produís fins al 1953, data en que un altre arxiu particular ens situa l’origen de la fotografia.
En el seu moment van tenir un gran ressò social. L’any 1959 el mateix NO-DO es va personificar a la vil•la per filmar-ne un reportatge.
La pràctica de les carrosses es va anar abandonant als anys seixanta, coincidint amb l’aplicació de les noves tecnologies al camp i la conseqüent ampliació de la jornada laboral a l’hivern.

Informació i text: Josep M. Coll