- Inici
Pàgina principal
- Vestigis, memòries i simbols a les comarques de Lleida
Un llibre i dos webs
- CD catàleg bibliogràfic
Bibliografia de Lleida i la Franja
- Locals de lluita clandestina
Llibre de Ventura Margó Vives
- Víctimes de la Guerra Civil i la Repressió
Morts, represaliats i deportats
- Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del S.XX
Llibre i aplicatiu per a mòbils
- llocs de memòria amb història
col·lecció de DVDs UdL
- Diccionari biogràfic
Diccionari biogràfic de les terres de Lleida
Equipaments; l'escola Pia de Balaguer
L’any 1933 es va aprovar la llei que prohibia als religiosos exercir l’ensenyament a partir del gener de 1934. Aquesta llei també deixava la porta oberta a aquelles famílies que voguessin, per compte propi, formar mútues, responsabilitzar-se de llogar els religiosos com a mestres i cercar locals per impartir l’ensenyança. Els pares escolapis i les germanes carmelites de Balaguer, de Linyola i de Camarasa es van agrupar formant la Mútua Maragall, que va llogar-se a ells mateixos l’edifici del carrer Miracle. La Guerra Civil va impedir l’inici del curs 1936-1937[1].
Les milícies republicanes utilitzaren l'església com a magatzem de totes les campanes de la comarca que es varen requisar per la seva fundició. L’any 1938, les tropes del general Franco van ocupar l’edifici per utilitzar-lo com a hospital pels ferits més greus i les classes es traslladaren a Casa Berenguer, situada a la plaça Mercadal. Durant el Cap de Pont la seva església fou l’única en la que se celebrava el culte. L’edifici va ser retornat als pares escolapis al març de 1939[2].
Actualment l'edifici és de propietat municipal i alberga diferents equipaments (biblioteca, escola de música, Casal de la Gent Gran, etc).
Documentació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó
[1]Jaume BARBOSA I MARTÍNEZ, Balaguer. Un llarg camí, ed. Alfa/Zeta, Lleida, 2009 pàgs. 158-159.
[2]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 80.