Arqueologia bèl·lica; restes del camp de batalla a Tarrés

Al terme municipal de Tarrés no hi ha vestigis destacables del pas dels exècits durant el conflicte. El front passà molt ràpit per Tarrés.
En les muntanyes que dominen el poble i el terme com els Costers Morers o les Serres són encara visibles alguns “parapets” fets amb pedres irregulars i alguna petita trinxera. Però res de remarcable.
Ha estat freqüent, fins als nostres dies, la troballa de fragments de metralla d’obusos caiguts, casquests de bales o bales senceres, obusos, llaunes de menjar... restes sobretot pertanyents al moment que l’exèrcit republicà es retirava i les tropes franquistes s’aproximaven al poble.
Sembla que després de la desfeta de l’Ebre, Tarrés va ser centre d’una certa reorganització de part de la divisió del “Campesino”. Escampats per les cases, pallisses i cabanes del terme, es van concentrar uns tres mil soldats (Tarrés. Tessel•la nacional pp. 164-165.) A primers de gener de 1939, el front s’acostava més i més. L’artilleria de Franco preparava el terreny. Van caure molts obusos tot al voltant del poble. Oficialment es considera que Tarrés fou “alliberat” el vuit de gener de 1939, segons acta de la sessió de l’Ajuntament de cinc de gener de 1940.
Cal esmentar que l’exèrcit republicà, en la retirada, van volar el pont de la carretera N-240 que passa pel terme municipal.

Informació: Ramon Maria Arbós