Un possible maqui aTarrés

Tot sembla indicar que un vilatà del Tarrés, anomenat Francisco Xifré Roig, hagué format part d’algun escamot de maquis, possibilitat que hom podem contemplar a partir de la informació transmesa per Tarrés, Tessel·la nacional que reproduïm textualment:


“L’última notícia que tenim dels maquis per les rodalies de Tarrés és de gener de 1946, quan a les Borges Blanques és anihilada la partida del Patacó-Capità Pipa.
D’aquesta època ha de ser el testimoni de l’Àngel del Sabater, que assegura que el Siscu la Pura, que es creia a França, havia estat vist pels boscos de les rodalies, esquivant els possibles coneguts, integrat a una partida de maquis.
Molts diuen que la seva família en rebia regularment cartes i alguns asseguren que algun familiar va anar àdhuc a l’Ajuntament a preguntar si li farien res en el cas que volgués anar a veure la seva mare. A l’Ajuntament van tranquil·litzar-lo i es conta que mare i fill van poder veure’s a les nits d’amagat.
La mare del Siscu deixava entreoberta la porta de casa seva. Una nit la porta va quedar ajuntada com estava convingut, però ningú no va franquejar-la. No es va saber res més del Siscu. En cercles dels exiliats catalans a França es va comentar que l’únic maquis de Tarrés que coneixien va ser ajusticiat pels seus propis companys. La causa, segons uns, era un cert derrotisme i que parlava que volia deixar-ho tot i fugir cap a Barcelona, on sembla que una xicota l’esperava. Segons altres, es va apropiar de diners que provenien de “cops econòmics” que el seu escamot havia realitzat (...) els ajusticiaments dins dels escamots de companys considerats traïdors o desertors són freqüents i diríem que abundants. Tant el possible maquis, Francisco Xifré Roig, com l’informant, l’Àngel del Sabater són morts. Encara actualment vàries persones grans (Maria Pascual, Dolores Palau) del poble donen testimoni de que realment el Siscu de ca la Pura era un maquis que fou ajusticiat pels seus propis companys. El que es fa difícil és datar o concretar cronològicament el període en que succeïren els fets relatats.
La Dolores Palau (té més de noranta anys) recorda com el seu germà el Joan Palau Arbós (que fou molts anys secretari de l’Ajuntament del poble), va parlar amb el Francisco en una d’aquestes escapades nocturnes a casa seva i li digué: ‘no tornis a marxar que te la faran’ com avisant-lo del final tràgic que s’esdevingué.”

 

Per més informació: ARBÓS, Antoni; ARBÓS, Ramon Mª, Tarrés: “Viles i ciutats”, dins de Tarrés, Tessel·la nacional, 27, Lleida, Diputació de Lleida, 1999, pp. 171-172.

Informació: Ramon Maria Arbós

Text:  Ramon Maria Arbós i Cristina Mongay