Guerra i revolució

Col·lectivitzacions a El Cogul

Hi hagué dues col.lectivitats: una de la UGT i l'altra de la CNT

Segons fonts orals, en una d'elles (suposo que la de l'UGT) les terres continuaren sent propietat dels seus amos i cadascú treballava la seva terra. Aixòi sí, tots havien de portar el fruit a la col.lectivitat, que tenia el magatzem a l'església.
També tenien un camió amb el que podien vendre el fruit o portar-lo a "xafar", en el cas de les olives, a l'Albagés.
En resum, podem dir que aquesta col.lectivitat funcionava més o menys com les cooperatives d'avui en dia.

Informació i text: Pau Palau

Fossa militar a el Cogul

els italians foren enterrats en una fossa comú al cementiri
Els soldats de l'exèrcit reublicà van ser enterrats per la gent del poble, però allí mateix on els trobaven. Els soldats nacionals morts foren duts a Torrebesses.

 

 

Creu franquista al cementiri de El Cogul.

 

Informació i imatge: Pau Palau

Camps de batalla a el Cogul

es té constància d'enfrontaments en tord de l'indret conegut com "serra fosca"

 

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; restes del camp de batalla a Tarrés

Al terme municipal de Tarrés no hi ha vestigis destacables del pas dels exècits durant el conflicte. El front passà molt ràpit per Tarrés.
En les muntanyes que dominen el poble i el terme com els Costers Morers o les Serres són encara visibles alguns “parapets” fets amb pedres irregulars i alguna petita trinxera. Però res de remarcable.
Ha estat freqüent, fins als nostres dies, la troballa de fragments de metralla d’obusos caiguts, casquests de bales o bales senceres, obusos, llaunes de menjar... restes sobretot pertanyents al moment que l’exèrcit republicà es retirava i les tropes franquistes s’aproximaven al poble.
Sembla que després de la desfeta de l’Ebre, Tarrés va ser centre d’una certa reorganització de part de la divisió del “Campesino”. Escampats per les cases, pallisses i cabanes del terme, es van concentrar uns tres mil soldats (Tarrés. Tessel•la nacional pp. 164-165.) A primers de gener de 1939, el front s’acostava més i més. L’artilleria de Franco preparava el terreny. Van caure molts obusos tot al voltant del poble. Oficialment es considera que Tarrés fou “alliberat” el vuit de gener de 1939, segons acta de la sessió de l’Ajuntament de cinc de gener de 1940.
Cal esmentar que l’exèrcit republicà, en la retirada, van volar el pont de la carretera N-240 que passa pel terme municipal.

Informació: Ramon Maria Arbós
 

Fossa militar a Alcanó

Al cementiri del poble d'Alcanó s'hi troba una fossa comuna amb soldats combatents a la Guerra Civil.

Segons cita  Queralt Solé en el seu llibre sobre fosses comunes, en aquesta hi  havia aproximadament 20  soldats enterrats, tots de nacionalitat espanyola, pertinents a l’exèrcit rebel. Molts pertanyien a la CTV( Corpo Truppe Volontarie), i que posteriorment van ser traslladats a Saragossa.

- Relació de noms de persones presumptament inhumades a la fossa*:

Els Caiguts identificats enterrats en el terme municipal són els següents:

Gabino Lozano Pablo. Soldat ( 25/12/1938)

Mateo Martín Martín. Cabo (28/12/1938)

Hipólito Merín Galán. Soldat ( 02/01/1939)

Francisco Anduesa. Soldat ( 04/01/1939)

Pedro Acebo Fernández. Cabo ( 29/12/1938)

Francisco Hidalgo Rebollo. Soldat ( 29/12/1938)

Vicente Barrios. Soldat ( 29/12/1938)

Guillermo Villavica. Soldat ( 29/12/1938)

Dionisio Rodríguez. Soldat ( 25/12/1938)

José Taurón Martínez. Soldat ( 29/01/1938)

Pablo Larraniaga. Soldat (31/12/1938)

Teofilo Fuentes. Soldat ( 31/12/1938)

Cipriano Fuentes Mora. Cabo ( 26/12/1938)

Victoriano Amarica Casterrechea. Soldat ( 25/12/1938)

Manuel López Rodríguez. Soldat ( 25/12/1938)

 

*Font: pàgina 248 anotació 432: SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civila Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Amb tot, Queralt Solé apunta que més tard, s’exhumaren els voltants del terme d’Alcanó i les restes trobades s’enterraren també en la mateixa fossa. Aquests encara hi són però sense identificar.

 

Segons les actes de trasllat al Valle de los caídos, que consten al Fons del Govern Civil de Lleida,  les següents víctimes varen ser enterrades al cementiri d’Alcanó i varen ser traslladats al novembre de 1958:

Francisco Rimunde Heredia ( Lugo)

Jesús Bermudez Leal ( Lugo)

José María González Díaz (Lugo)

José Tourón Martínez (Ourense)

Rafel Vallelado Puertas ( Valladaolid) 

Aurelio García Encinas ( Valladolid)

Nicolas Francisco Villanueva ( Valladolid)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Veïns del poble també ens han comentat de l’existència d’una possible fossa comuna al entrar al cementiri, però d’aquesta no n’hi ha constància en cap lloc. De tota manera, en recollim una imatge:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament d'Alcanó.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

 Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

 

Informació i imatges: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

 

Fossa comuna a La Granja d'Escarp

A l'antic poble miner de Vallfera, avui abandonat i  pertinent a la Granja d'Escarp, s'ho troba una fossa comuna en un indret conegut com "Mas de la bassa",  a les coordenades aproximades de: 45.84450.8º N – 0.271203º E.

A costat del Mas s’hi troba un hospital de campanya on s’intentava curar als ferits en batalla, i els que morien els enterraven en un terreny de l’altra banda de camí, just davant.

La fossa està composta aproximadament  per vuit rengleres de vuit metres de llargi un d’ample i segons la historiadora Queralt Solé, s'hi van enterrar entre 7 i 8 víctimes de l'exercit republicà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         

Fossa comuna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hospital de campanya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mas de la Bassa

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Josep Guiu Jové

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

Informació: Anna Sàez, Aida Garrós i Xavier Aguayo

Imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

Fossa civil a Almenar

Aquesta fossa es troba situada a la part antiga del cementiri d'Almenar.

Tal com figura a la làpida s'hi troben enterrades quatre víctimes civils: Jaume Casas Finestres, Celestí, Paris Bernaus, Josep Paris Minobres, Jaume Salse, junt amb la inscripció "Caídos por España". Els 4 van ser morts el 31 de març de 1938 a un indret anomenat Els Fondos d'Almenar i exhumats i traslladats posteriorment al cementiri des d'aquest indret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

imatges: Aida Garrós

làpides memorials als fondos d'almenar imatge; Lídia Ballarín

informació; Ballarín Vidal, Lídia; La guerra civil a la població d'Almenar, treball final de màster, Universitat de Lleida, 2005.

Fossa militar a Llardecans

La fossa comuna que es troba situada al mig del cementiri de la població, des de darrera de la capilla principal fins al que era una antiga paret, que avui dia ja no hi és.

Guardaria les restes d'aproximadament 142 soldats republicans, segons apunta Queralt Solé en el seu llibre "Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939". Alguns d'aquests soldats varen ser més endavant, al 1958, traslladats al Valle de los Caídos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Lluís Masip Seró. Encarregat del cementiri.

 

- Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona , 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

- Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

Fossa militar a Alcarràs

Fossa ubicada al cementiri d'Alcarràs, a les coordenades aproximades:  4604791ºN- 0.2933746º E ( ja que no coneixem la ubicació exacta de la fossa).

Segons Queralt Solé, aproximadament 120 víctimes nacionals, les quals van ser traslladades al Valle de los Caídos.

Segons l’ajuntament d'Alcarràs,  la fossa es situava al entrar a l’esquerra, tocant a la paret. Anys més tard, van enterrar més  gent sobre  el que va ser la fossa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cens  de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

 

Fonts:

Ajuntament d'Alcarràs

 

Fonts bibliogràfiques:

SOLÉ BARJAU, QUERALT;  Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Govern Civil.

 

Informació i imatge: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

Fossa militar a Maials

Avui en aquest nínxol situat al cementiri de Maials, es troben les restes d'algunes de les víctimes que varen ser enterrades en la fossa de l'antic cementiri del poble. Es parla d'aproximadament quaranta soldats nacionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les mides del nínxol són: Alçada: 85.5 cm; amplada: 79 cm; profunditat: aproximadament 2m.

El nínxol està cobert per un marbre on hi figura escrit: “ Caídos por Diós y por España: ¡Presentes!”.

 

La fossa original es trobava a l’antic cementiri de Maials,  aproximadament en aquestes coordenades: 41.36067º- 0.50697º. Imatges de la qual es poden veure en els fitxers adjunts al present document.

El dia 8 d’abril de 1961, es varen traslladar les restes de la fossa del cementiri vell al nínxol 65 de la fila 2 del cementiri nou. Posteriorment, el 13 de maig de 2003, les van traslladar en un nou nínxol, on estan actualment, situat al bloc 2001, 4rt pis,  nº76.

http://www.espaisdememoria.udl.cat/sites/default/files/Cementiri%20vell%205.JPG

Cementiri vell.

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts:

Fonts orals:

Conxita Otto Pardell i Sebastià Maré.

 

Fonts bibliogràfiques:

SALES PIÑEIRO, Francesc: Maials, història de la vila i del seu terme; Ajuntament deMaials, DL 1994.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo