Guerra i revolució

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i restes de camps de batalla a Castelldans

El terme de Castelldans és el segon més gran de la comarca de les Garrigues, amb una extenció en el territori molt important. Això significa que en el seu terme podem trobar diferents espais bèlics. En referència a aquests hem de dir que el terme de Castelldans és un espai de frontera natural entre la zona més muntanyosa de les Garrigues i l'inici de la plana que s'obre cap a l'Urgell. Per tant, des del municipi es podia tenir una visió i control sobre el territori froça gran. En aquest sentit, podem considerar el terme de Castelldans com tot un camp de batalla.

Vista des de la trinxera, on es pot veure part del terme de Castelldans que fou camp de batalla

 

Restes d'un búnquer situat en una trinxera de " Mas de Melons". Terme de Castelldans

 

Dins d’aquest ampli camp de batalla, trobem diferents trinxeres repartides en tot el terme. Tot i així on se’n té més presencia és a la Partida del Pla de les Moles, al Tossal del Mas de Melons, al Tossal dels Bessols, a cavall entre el terme de Castelldans i el Cogul, i a la Partida de Comaglora, direcció a Cervià de les Garrigues.

 

Imatge d'una de les trinxeres del terme de Castelldans

 

Pel que fa als altres instruments bèl·lics , veiem que també hi devia haver diversos búnquers i nius de metralladores, tot i que solament hem pogut constatar un nis al Tossal del Pla de les Moles, amb dos refugis individuals excavats a les roques.

 

Informació: Isidre Piñol i Aida Garrós

Imatges: Aida Garrós

  

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Bovera

Els camps de batalla a Bovera es situarien a la Vall d'en Cana i la serra de Matalescabres. Aquests espais, són pràcticament imperceptibles per aquelles persones que siguin foranis a la zona. Tot i així, si s’hi va acompanyat d’algun veí, hom pot observar molts llocs de memòria en el terme. Dins del camp de batalla era normal trobar-hi trinxeres i búnquers.

Prop d'un mas a la serra de Matalescabres hi ha una cova on s'hi amagaren 32 persones (entre les quals, la persona amb la qual hem parlat, Josep M. Vidal)  mentre el front va ser a Bovera; hi van entrar essent al bàndol republicà i quan van poder sortir-ne ja eren en terreny nacional.

En un tros d'aquest veí encara es conserva un petit mur de pedra o parapet construït pels soldats republicans per a la batalla; a prop d'aquest mur hi havia altres munts de pedres al lloc on perfectament hi podia haver hagut altres construccions similars.

 

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay

  

Placa commemorativa a Cervià de les Garrigues

El 18 de juliol de 1964 s’inaugurà el dipòsit d’abastament d’aigua del poble (actualment dipòsit vell). Per aquest motiu s’hi instal-là una placa commemorativa amb la següent inscripció: “Inaugurado el 18 de julio de 1964. En memoria de los 25 años de paz ganada y mantenida por Francisco Franco Bahamonde”. Actualment encara es pot veure el lloc on fou ubicada la placa però aquesta ja no es conserva.

Posteriorment, l’any 2002 fou substituïda per una altra que volia recuperar la memòria de tots els morts en el conflicte i que conté el següent escrit: “En memòria de tots els qui perderen la vida a causa de la malaurada Guerra Civil”.

 

Informació: Josep Rubió

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Cervià de les Garrigues

Actualment, al municipi de Cervià de les Garrigues encara es conserva diversos vestigis i espais que foren escenari de les confrontacions de la Guerra Civil. En referència a les trinxeres i nius de metralladores, n’hi ha escampades diferents pel terme, especialment de les primeres. Totes són de caràcter natural, acostumen a localitzar-se als serrals tot seguint la línia d’aquests i moltes d’elles estan en estat molt millorable o senzillament en ruïnes.


Cal destacar que encara existeixen o s’identifiquen diferents parapets individuals com a llocs de defensa o protecció però també llurs armes de foc, i s’hi localitza una possible trinxera o petit niu de metralladores construït de forma natural però resguardat amb un conjunt de pedres. Aquest element té forma circular – mesura 2 m. x 2 m. – i actualment la seva base gairebé està coberta per terra i altres restes naturals. La seva ubicació era dalt d’un serrall on hi conflueix la Partida de Vallxeca de Cervià de les Garrigues,  la Partida de l’Aranyó de Castelldans i la Partida de Miravall del terme municipal de Juneda.

 

Informació: Josep Rubió

Text: Josep Rubió i Cristina Mongay

Col·lectivitzacions a l'Espluga Calba

no coneixem amb exactitud les terres que en formaren part , però durant aquests anys es va constriïr un rentador i un escorxador (que ja el primer ajuntament franquista va vendre i per tant deixar perdre) a més de fer les escoles al castell.

 

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a l'Espluga Calba

Són diverses les troballes arqueològiques bèl·liques que encara es conserven o es sap que existien al municipi de l’Espluga Calba. Per exemple, a nivell trinxeres, se’n localitzà a les Granjes Faliu, Catalanes, Vallades, Masos, Tossal Gros, Les Forques, Coma Sant Pere – a la Muntanya del Roig – i al Mas blanc. Tot sembla indicar que les trinxeres de Catalanes foren excavades a la força pels presoners del camp de concentració núm. 3 del cim, el qual estava situat a la població veïna del Omells de Na Gaia. Aquestes encara presenten una llargada important – a ull, es desenvoluparien en uns cinquanta metres cadascuna – i estan excavades a la pedra.

 

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Vida quotidiana i records a Vinaixa

Existeix un edifici de dos pisos, amb planta baixa i coronat amb una torreta anomenat Cal Blanco. Malauradament, només presenta un bon estat de conservació la seva façana principal – la qual és deutora, evidentment, d'una intervenció recent –, ja que tota la seva estructura interior està molt degrada. Curiosament, conté un element ornamental que fa d’aquesta casa una de les més representatives de la vila: a cadascuna de les cares de la teulada de la torreta s’hi mostra una senyera, feta prenent com a base els mateixos maons de la torreta i rajoles groguenques.

 

Vista de la façana principal de Cal Blanco de Vinaixa, on hi destaca la presència de la bandera catalana

 

  VistaVista de la façana posterior de Cal Blanco que evidencia la necessitat de continuar-hi intervenint patrimonialment per tal de no perdre-la

 

Imatges i informació: Aida Garrós

Text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica a Arbeca

El  pas del canal d'Urgell els va faclilitar construir en les diferents bandes, búnquers, trinxeres i nus de metralladores.

Trinxeres:

Les trinxeres van ser destrosades amb les obres del Canal d'Urgell. En queda només una ( o les reste d'aquesta) a quatre quilòmetres dle poble, concretament al tossal de la Roca d'en Bota on trobem per tot el voltant restes de l'antiga trinxera.

 

Búnquers:

Com hem comentat anteriorment, la majoria d'aquests es trobaven a la llera del Canal d'Urgell, però fa uns quants anys, la comunitat de regants va encimentar  loes vores del canal per disminuir l'absorció d'aigua per part del terreny i es van destrossar tots els búnquers.

 

Informació: Aida Garrós

 

 

 


 

Búnquers a Juneda

A la partida de Miravall, en el terme municipal de Juneda, consta que s'hi troben restes de búnquers de Guerra Civil espanyola, així com diversos nius de metralladores que presenten un greu estat de conservació.

Informació: Isidre Pinyol

Text: Cristina Mongay

Vida quotidiana; records i memòria a el Cogul

Abans de la guerra, al poble hi havia uns 7 o 8 o 9 compradors privats que compraven el fruit i el venien a cooperatives veïnes; també hi havia un molí de propietat municipal, però només s'utilitzava per fer "l'oli del gasto"
Després de la guerra, aquest molí s'arrendà durant 5 anys a diferents persones.
Passat aquest temps, un veí del poble, el "Vilà", qui havia estat un dels arrendataris del molí del poble, construí el seu molí, i al mateix temps el poble fundà la cooperativa

 

Informació: Pau Palau