Guerra i revolució

Col·lectivitzacions; l'església de la Verge del Miracle de Balaguer

Al gener de 1936 fou confiscada i cremada pels milicians. Poc després va quedar habilitada com a magatzem de materials de construcció requisats als patrons per la Col·lectivitat de Paletes[1].

 

Informació: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 79.

Equipaments; l'escola Pia de Balaguer

L’any 1933 es va aprovar la llei que prohibia als religiosos exercir l’ensenyament a partir del gener de 1934. Aquesta llei també deixava la porta oberta a aquelles famílies que voguessin, per compte propi, formar mútues, responsabilitzar-se de llogar els religiosos com a mestres i cercar locals per impartir l’ensenyança. Els pares escolapis i les germanes carmelites de Balaguer, de Linyola i de Camarasa es van agrupar formant la Mútua Maragall, que va llogar-se a ells mateixos l’edifici del carrer Miracle. La Guerra Civil va impedir l’inici del curs 1936-1937[1].

Les milícies republicanes utilitzaren l'església com a magatzem de totes les campanes de la comarca que es varen requisar per la seva fundició. L’any 1938, les tropes del general Franco van ocupar l’edifici per utilitzar-lo com a hospital pels ferits més greus i les classes es traslladaren a Casa Berenguer, situada a la plaça Mercadal. Durant el Cap de Pont la seva església fou l’única en la que se celebrava el culte. L’edifici va ser retornat als pares escolapis al març de 1939[2].

Actualment l'edifici és de propietat municipal i alberga diferents equipaments (biblioteca, escola de música, Casal de la Gent Gran, etc).

 

Documentació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó


[1]Jaume BARBOSA I MARTÍNEZ, Balaguer. Un llarg camí, ed. Alfa/Zeta, Lleida, 2009 pàgs. 158-159. 

[2]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 80.

Grafits i rètols pintats a Balaguer

 

Inscripcions franquistes a Mormur
Entre el tossal de Mormur i el camp d’aviació encara resta una inscripció gravada sobre pedra arenisca amb el símbol de falange. Probablement feta pel bàndol nacional a les vigílies de la seva entrada a Balaguer el 6 d'abril de 1938. Té unes dimensions de 2,90 metres en horitzontal per 2,50 m en vertical aproximadament. Es llegeix el següent: “Arriba España. Caídos por la Pàtria.

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Imatge: Josep Antoni Oliva

Equipaments; camp d'aviació de Balaguer

Ubicat a la Plana del Riu Corb, a uns 4 km. Al sud-est de Balaguer, en direcció a Menàrguens.(Rètol indicatiu al km. 163,5 de la carretera de Corbins a mà dreta).
La construcció d’aquest aeròdrom militar s’inicia a principis de 1937 i durà uns tres mesos. Estava format per tres pistes de terra (de 1250, 1200 i 810 metres de longitud), diverses fortificacions d’obra, dos dipòsits subterranis per a combustible i un refugi per al personal.
El 26 de març entrà en servei pel bàndol republicà amb la tasca de protegir les centrals hidroelèctriques d’Osca i Lleida.
El 27 de Novembre de 1937 els “Nataxes” de la 3ª Esquadreta del grup 30 bombardejaren la ciutat de Jaca (les bomb caigueren fora dels objectius ocasionat 22 morts civils).
A finals de març de 1938 iniciada l’ofensiva dels nacionals, el camp de Balaguer veié el pas de vàries Esquadretes en retirada.
El 30 de març de 1938 marxen de l’aeròdrom les darreres Esquadretes de caça. Hi restaren un caporal i quatre soldats per a vigilar-lo però degut a la manca d’ordres i la proximitat dels nacionals decidiren anar al camp d’aviació de Bellpuig.
A un quart de set de la tarda del 6 d’Abril de 1938 l’aeròdrom fou ocupat pels nacionals (6è Batalló del Regiment d’Infanteria “San Quintín” nº25 de la 54 Divisió Nacional) trobant totes les instal•lacions intactes. Estant a prop del radi d’acció de les armes enemigues, no el pogueren utilitzar fins a mitjans de gener de 1939, iniciada ja l’ofensiva de Catalunya.
El 28 de febrer de 1939 els avions abandonaren definitivament l’indret.
El 16 de novembre de 1940 es retornen els terrenys als seus antics propietaris.
L’any 1967 l’Ajuntament de Balaguer hi erigí una estela commemorativa amb la següent inscripció: Desde estos campos cuyo silencio rasgó la guerra, las alas azules de la aviación española mandaban en los cielos de España. García Morato, caballero andante del aire tuvo en ellos el nido de sus águilas. La paz de Franco los devolvió al silencio y serenidad del trigo y el pastor. La Ciudad de Balaguer como recuerdo, levantó esta estela el 6 de abrikl de 1967. Año XXIX de su Liberación.
Amb el canvi de regim el text es modificà, fent-lo vàlid per ambdós bàndols amb l’aprovació general dels aviadors que hi havien estat. Des d’aquests camps, el silenci dels quals esquinçà la guerra, els ocells d’acer que hi tenien el seu niu, remuntaven el vol tripulats per homes a la recerca de glòria i desitjosos de que la pau retornés a cobrir amb el seu mantell de silenci aquestes terres, on perdurarà sempre el record d’aquells que des d’aquí emprengueren el seu darrer vol. Un vol sense retorn. Que la guerra no torni mai més a trencar aquest silenci i la serenitat que ell enclou, i que en aquestes terres no deixi de créixer-hi el blat i el pastor de cantar-hi les seves balades de Pau.
L’Ajuntament de Balaguer i l’Associació de Veterans d’Aviació (ADAR) han organitzat diversos actes de record i homenatge; 1980, 1986,1996, 1997 i 2001.

 

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Bellcaire d'Urgell

A la cota 361 de Bellcaire d'Urgell, al voltant de l'anomenat " El Morinyol", s'hi troben línies de trinxeres construïdes pels nacionals, i i un búnquer republicà. També trobem diferents restes d'arqueologia bèl·lica a diferents parts del terme municipal, per exemple els referenciats a continuació: 

 

Búnquer franquista, construït al 1938 amb formigó.

 

Trinxres franquistes fetes amb terrs i pedres al 1938.

 

L'ANTIGA I NOVA ERMITA DEL PEDRÍS

Es tracta de l’indret més a l’est del Cap de Pont de Balaguer, on el 26 de maig de 1938 (ofensiva republicana sobre el Cap de Pont) s’hi lliuraren intensos combats. A l’entorn de les restes de la vella ermita queden restes de trinxeres pràcticament inapreciables.
Vegeu pàgines 221 i 222 del llibre Itineraris pel front del Segre.

 

Restes d'ermita situades a " El pedrís". L'ermita es trobava a primera línia de defensa franquista.

 

Informació i imatges: Montserrat Manchó

Creu als caiguts a Bellcaire d'Urgell

A uns 150 metres de la sortida del poble en direcció a Tàrrega, en l’antic creuament de Bellmunt es troba un creu amb una placa que commemora l’afusellament en aquest indret de 19 balaguerins a l’inici de la guerra, posteriorment traslladats a l’anomenat Panteó dels 19, al cementiri de Balaguer. La creu en l’actualitat està trencada i força malmesa degut a l’acció del temps.

 

Restes de la creu que es troba a la carretera de Tàrrega. Es va construïr després de la guerra en homenatge als repressaliats de Balaguer.

 

Informació i imatge: Montserrat Manchó

Grafit republicà a Penelles

Grafit del bàndol republicà al Castell del Remei. Data de 1938. " Pena de muerte al ladrón".

Imatge: Pol Galitó

Arqueologia bèl·lica; niu de metralladores a Térmens

Restes d'un niu de metralladores.

 

Imatge: Laura López

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Vilanova de Meià

Trinxeres, localitzades al Badrull i pertanyents al bàndol franquista. Es van construir l'any 1938 amb terra i pedres.

 

Imatge i informació: Pol Galitó

 

monument homenatge a les víctimes del Liceu Escolar de Lleida

Davant d'on es trobava l'edifici del liceu escolar, bombardejat durant la guerra per l'exèrcit franquista, el 10 de setembre de 2006 l'IME hi va ficar un monument en record d'aquelles víctimes, on anualment es realitza un homenatge a aquelles víctimes. l'any 2010 es va complementar el monument amb un panell informatiu.

Imatges; Conxita Mir

El Sueño Igualitario [ notícia publicada al diari La Vanguardia el 75é aniversari del bombardeig]

Lleida, 75 años después del bombardeo del Liceu Escolar

La masacre de la Aviazione Legionaria Italiana causó la muerte de medio centenar de alumnos y varios profesores en 1937

LA VANGUARDIA

Decidió la meteorología. El 2 de noviembre de 1937, las nubes que cubrían la localidad tarraconense de Flix decidieron el futuro de medio centenar de alumnos y varios profesores del Liceu Escolar de Lleida. En principio, las fuerzas aéreas sublevadas tenían como objetivo la localidad tarraconense, sin embargo, las nubes que la cubrieron hicieron que Lleida fuera el objetivo de los bombardeos. Todavía no se sabe si fue por casualidad o el Plan B fue premeditado. Durante el bombardeo que sufrió la ciudad ese día, parte del Liceu Escolar quedó destruido provocando la muerte de cincuenta niños y algunos profesores. En el mismo ataque, el Mercat de Sant Lluís también sufrió las consecuencias y perdieron la vida muchas mujeres y niños que esperaban su apertura.

Hasta hace pocos años, se creyó con total seguridad que la Legión Cóndor fue la causante de una de las crueldades más macabras a las que se ha visto sometida la capital del Segrià. Sin embargo, un estudio realizado por los periodistas Jordi Guardiola y José Carlos Miranda han dejado al descubierto que el terror fascista no llegaba de Alemania, sino de la Aviazione Legionaria Italiana.

Josep Piró, uno de los supervivientes del bombardeo en plena Guerra Civil en Lleida, que por aquel entonces contaba con doce años relata: “Sobre las 15.30 horas de la tarde empezaron los bombardeos. Fueron minutos y horas de sufrimiento bajo los escombros de lo que había sido nuestro querido colegio. Conseguimos salir sanos y salvos lleno de polvo y tierra. Fue el primer bombardeo de los fascistas contra población civil desarmada. El primero de muchos otros que han pasado a la posteridad. Esperemos que no se repita”.

Después de 75 años, Lleida sigue rememorando la historia con el objetivo de hacer un ejercicio de recuerdo para no caer en los errores del pasado. Nunca se podrá esclarecer si el bombardeo fue una casualidad o no, lo que sí quedará para la historia es que el Liceu Escolar de Lleida, fundado en 1906 por Frederic Godàs y Victorina Vila, supuso una muestra de modernidad entorno a un país y una ciudad obsoletas. Sus principios estaban basados en la igualdad, la libertad, la ayuda mútua y el saber compartir, aspectos que en la actualidad ya se marcan en las directrices de las escuelas.

El 26 de abril de 1937 en Gernika fue inmortalizado por Picasso, por lo que su proyección universal ha sido mucho mayor a la tragedia de Lleida. No obstante, desde la Paeria se intenta inmortalizar el momento con una escultura en lo que fue la sede del Liceu, inaugurada en 2006 y que lleva por nombre Memòria, Dignitat i Vida.

En total, la población leridana sufió alrededor de 250 bajas civiles en lo que fue la peor masacre moderna de la historia de la ciudad. “Los valores de la libertad, la democracia, la familia y la educación son los que representó el Liceu Escolar”, relata Àngel Ros, alcalde de Lleida. “Esperemos que no vuelvan a suceder tragedias de este tipo y que la educación siga creciendo en democracia”.