Guerra i revolució

equipaments; estació de Sant Guim de Freixenet

Segons recullen les actes municipals, el Comité Local de Milícies Antifeixistes tingué la seu a l'estació de Sant Guim de Freixenet.

 

informació: Jordi Creus

Equipaments; Hospital de campanya i Camp de concentració de Cervera

Al maig de 1938, l’actual emplaçament de la Universitat de Cervera i les dependències de les escoles públiques, quedaren convertits en hospital militar, encara que en dates anteriors ja havia estat ocupat per a aquesta finalitat. A partir de l’ocupació franquista de la Ciutat (16 de gener de 1939) i fins al 7 de març del mateix any, l’hospital militar esdevingué camp de concentració. La informació d’aquest espai es completa amb l’apartat destinat als treballs en favor de la recuperació de la memòria històrica, on s’aporta la relació de víctimes censades a l’hospital militar i al camp de concentració.

Relació de morts del camp de concentració de Cervera. A partir del 16 de gener de 1936:
COGNOMS, Nom Edat Data mort Naturalesa/Veïnatge Font
1 VIVES CANT, Ramon 37 18-2-1939 Barcelona (Barcelonès) presoner RCD T. 50 f. 64
2 COROMINAS COROMINAS, Pedro 19 7-3-1939 Castelladral (Bages) presoner RCD T. 50 f. 78
3 CORTÉS BORRULL, Jaime 39 20-3-1939 Sant Just Desvern (Baix Llobregat) presoner RCD T. 50 f. 88
4 PAREDA BAGO, Pedro 18 8-4-1939 Borredà (Berguedà) presoner RCD T. 50 f. 94
5 ASTORT VILANOVA, Martí 26 22-4-1939 Barcelona (Barcelonès) presoner --
6 LLAURADÓ GUIU, Eduardo 55 11-11-1939 Granyanella (Segarra) presoner RCD T. 51 f. 16v

Tren hospital núm. 20
El tren hospital número 20 o també conegut com tren militar número 20, cobria la línia Lleida-Cervera-Manresa-Barcelona, en forma d’hospital mòbil. D’aquesta manera tenia la finalitat de traslladar als combatents ferits o malalts de les zones de front, bàsicament del front del Segre, fins als hospitals de rereguarda.

 

Font: Intineraris per espais de la guerra civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic.


Informació i text: Jordi Creus

Trinxera i galeria de mina als voltants de la Masia de Queralt

Galeria subterrània sota la Masia de Queralt, que comunicava diferents
equipaments militars i servia alhora de refugi antiaeri.

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Equipaments; refugi a la Pleta de Concabella

 

Imatge: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006

Camp d'Aviació de l'Aranyó

Una de les primeres tasques en l’organització de l’aviació militar a Catalunya va ser planificar la construcció d’una xarxa de petits aeròdroms per tot el territori, classificats segons la seva importància en permanents, semipermanents i eventuals. Entre aquests darrers va figurar el camp d’aviació o aeròdrom de l’Aranyó, també conegut com de Cervera.
El camp d’aviació de l’Aranyó va adscriure’s al 3r Sector de la Regió Aèria catalana, que integrava el Principat i una part de l’Aragó. Les obres de construcció van iniciar-se el 1937 i van durar uns set o vuit mesos. En les tasques hi van participar gent de la comarca, però també molts refugiats de guerra que podien obtenir així uns petits guanys diaris. L’aeròdrom tenia planta irregular, tot bifurcant cap a l’oest, amb dues pistes que es creuaven, d’uns 1.100 m x 200 m la que anava de nord a sud, i de 900 m x 200 m, la que es trobava orientada d’est a oest. Al sud de les pistes hi havia 3 edificis, estació radiotelegràfica i, davant seu, un refugi amb capacitat per unes130 persones. Estava preparat tant per caces com per bombarders.
Els serveis d’espionatge franquista informaven del moviment que hi va haver a l’aeròdrom durant els mesos d’abril, maig i agost de 1938. L’1, 2 i 3 d’abril, coincidint amb l’ocupació de Lleida i Balaguer per part de l’exèrcit de Franco, part de les instal.lacions d’aquests camps va traslladar-se a l’Aranyó. A l’aeròdrom s’hi accedia des de la carretera de Cervera a Agramunt, a l’alçada del km 8, per un camí construït expressament.
A banda del camp d’aviació de l’Aranyó, dins la mateixa comarca va construir-se un segon camp a Sanaüja.

2ª Esquadreta de Xatos (Polikarpov I-15) Grup 26 al camp d’aviació d’Anglesola el maig de 1938. La
mateixa esquadreta, comandada aleshores pel Tinent d’aviació Francesc Viñals Guarro (dreta), va
estar al camp de l’Aranyó el 25 de desembre un cop iniciada l’ofensiva franquista sobre Catalunya. [Arxiu
ADAR Barcelona/Fons Francesc Viñals]

 

 

 

Informació i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i  Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de memòria. Memorial Democràtic.

Equipaments: presó i camp de treball número 4 a Concabella

El dia 19 de maig de 1938 va arribar a Cervera una columna de presos procedent de la Model de Barcelona que tenia com a destí Concabella. La població va convertirse a partir d’aquell moment, i durant quatre mesos, en base del camp de treball núm. 4.
L’aparició dels camps de treball a Catalunya va començar a partir de l’abril de 1938 després que s’enfonsés el front d’Aragó i es fixés la línia de front en territori català. Controlats pel temible Servicio de Investigación Militar (SIM), els camps de treball es van crear amb la finalitat d’utilitzar els presos com a força de treball per a obres de fortificació de la reraguarda.
Els presos del camp de treball de Concabella van encarregar-se de les obres de fortificació d’un tram secundari de l’anomenada línia L-2 davant de Cervera, concretament el que passava per la Pleta de Concabella i la serra de Queralt. Els presoners –bàsicament militars, presos polítics i de guerra, eclesiàstics, membres de la CNT i de la FAI, brigadistes internacionals i delinqüents comuns- van ser repartits entre l’església parroquial, els baixos del castell, els baixos de l’anomenada era nova de cal Recasens, la pallissa de cal Bertrola i la capella de Sant Vicenç. La xifra total de presos va poder oscil—lar entre els 800 i els 1300, mentre que el nombre d’oficials i vigilants del camp rondava la cinquantena. Les condicions de vida i de treball dels presos eren duríssimes; hom calcula que el nombre de morts del camp hauria pogut superar el centenar. Després d’un periple per diferents indrets, el camp de treball núm. 4 va retornar a la Segarra a començament de gener de 1939 i durant 10 dies van treballar en obres de fortificació pels voltants de Torà.

Mur de tancament a l’indret conegut com era del Bertrola, amb obertures
tipus espitllera per la vigilància del camp.

 

Font: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Espais de Memòria. Memorial Democràtic

Informació, imatge i Text: Pla pilot del Memorial democràtic a les Terres de Lleida, 2006 i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.
 

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i búnquers a la Granja d'Escarp

- Trinxeres i petit Búnquer a la Punta del Fortí.

Aquestes varen ser construïdes per l'exèrcit republicà, l'any 1937, abans de la primera ofensiva dels feixistes al front del Segre, amb l'objectiu de defensar el front del Segre, després de la batalla de la Punta Roja, es van establir en aquestes trinxeres. Fent recular els feixistes fins a Escarp.

 Es tracta d'una línia de trinxeres d’un metre i mig d’alçada, que segueix tota la serra amb un petit búnquer mig tapat per la terra que ha cedit cap a l’interior, i que es poden localitzar en  un turó que s’alça damunt del poble i domina tota la línia del riu i la seua confluència amb el riu Cinca.

 

- Trinxeres i petit búnquer al Barranc de la Grallera.

Les trinxeres, situades en el turó anomenat Barranc de la Gallera, estan encarades al riu Segre. Aquestes estan força malmeses, com també ho està el búnquer que es situa al final de la línia de trinxeres.

 

Informació i text: Anna Saez

 

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Preixens

es troben trinxeres i restes bèl·liques per tot el terme municipal.

 

 

imatge; Aida Garròs

Vestigis de bombardejos a la Manresana

Hi ha constància que a la Manresana, poble amb el qual Sant Ramon ha format una conurbació, fou bombardejada el dies 27 i 29 de setembre, resultant la casa de la vila derruïda.

 

 

Informació i text: Jordi Creus

Equipaments; convent de les Germanes Cordimarianes de Balaguer

Equidistant entre l’hospital de ferits, greus situat a l’Escola Pia i el de ferits lleus, situat al col·legi Primo de Rivera es trobava el convent de les Germanes Cordimarianes (monges de la betlla).Aquest convent fou utilitzat durant el període del cap de pont com a quiròfan[1].
Actualment el convent només funciona com a residència per a les monges més ancianes.

 

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva, Montserrat Manchó i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.


[1]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, 1985, Lleida, pàg. 77.