Guerra i revolució

S’hi allotjà la Companyia del Batalló de Treballadors número 126, format per presoners de guerra que estaven destinats a la reconstrucció d’infraestructures de la localitat

Informació i text: Jordi Creus

Malgrat que en els llibres d’actes no hi ha res que podria fer pensar en que Vila-sana pogués haver acollit durant la guerra un camp de presoners, tant la bibliografia com la memòria oral ho proven. En concret, la República va instal·lar un accessori del camp de presoners dels Omells de na Gaia a l’església del municipi, on el llicenciat en història i professor de secundària Lluís Felip ens diu que van dedicar els presoners a desmuntar el campanar de l’edifici petri. Veure Francesc BADIA, Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, pàgs. 59-64.

Informació i text: Josep M. Coll

Per l'acta del 31 d'agost del mateix any sabem que al passat mes de març van arribar de Madrid cent refugiats, i que n'acabaven d'arribar 170, evacuats de guerra del front d’Euskadi. L'Ajuntament es queixa que aquesta arribada s'hagués produït sense prèvia consulta ni avís, i finalment només trenta es quedarien al submunicipi d'Ares, mentre que la resta se'n retornaria a Balaguer.

Informació i text: Josep M. Coll

Bombardeig de l’aviació franquista sobre Barbens el 6 de gener de 1939

El dia de Reis de l’any 1939 es van deixar caure dues bombes a Barbens que van provocar sis víctimes mortals. La primera de les quals una anciana que s’havia anat a refugiar a Cal Delfín, on a la façana de tàpia encara avui queden restes de metralla. Les altres cinc van ser mortes tres-cents metres al nord de la primera, mentre intentaven refugiar-se dins una cicla. La gran proximitat del lloc on havien caigut les dues bombes respecte al polvorí situat a Cal Tiranyo fan pensar que no fos aquesta última casa la destinària original del bombardeig.

Cal Delfin, una de les dues masies víctimes de l'aviació franquista a Barbens

Informació i imatge: Josep M. Coll

El santuari del Mircle , durant la guerra, hospital de refugiats. Hi havia dos metges, un d'ells ja és mort, l'altre és gran, viu a Manresa (Dr. Simeó Selga). Té algun manuscrit on explica l'experiència quan era el Santuari del Miracle era un hospital de tuberculosos, i també esmenta algun passatge de la guerra. Així mateix en el seu escrit denuncia l'afusellament en consell de guerra d'un dels guardies destinats a custodiar el santuari, que també havia sigut un dels acompanyants del bisbe Comelles quan aquest va escapar de Solsona.

Es creu que es van enterrar alguns morts al voltant del santuari, en fosses individuals. La majoria d'aquests espais no van ser senyalitzats i tan sols ho recorden els veïns més grans que encara viuen. D'altres van ser marcats només amb algunes pedres que amb el temps han anat desapareixent.

Informació: Esther Miralles.

Text: Esther Miralles i Servei d'Història, Documentació i Patrimoni.