Política, societat i cultura

Fonts documentals de Granyena de les Garrigues

L'arxiu municipal de Granyena és un fons públic on, s'hi conserva documentació relativa a la gestió municipal, sobretot del període franquista, tot i que també s’hi conserva documents de períodes anteriors, com  registres de la propietat del segle XIX o documentació del primer terç del segle XX. Aquest fon es troba en una habitació als baixos de l'ajuntament de Granyena.

A grans trets en l’arxiu hi ha els llibres de comptes municipals del període comprès entre 1936 i 1973, llibres d'actes del període 1961-67 i d'altres de més antics i  un fitxer amb el padró de 1962. entre la informació disponible hi ha caixes amb el títol de "variat", on s'hi pot trobar documentació sobre algunes eleccions del període franquista, padrons, registres de sortida de documentació, afiliació a FET y de las JONS, projecte de reg a la Vall Majó.

 

Informació: Pau Palau

  

Fonts documentals a la Granadella

Arxiu municipal: ell caràcter públic del fons es fa pal.lès en la tipologia de la documentació que el conforma: documentació relativa a fiscalitat, justícia, propietat, serveis públics i govern, amb documents de diferents èpoques des del segle XVII fins a l'actualitat, passant pel "llibre de la vila de la Granadella" datat el 1812, per circulars del període 1811-1815, i documents de 1820-23, l'època del trienni liberal; també s'hi conserva força documentació relativa a tot el segle XIX i primer terç del XX (judicis, amillaraments, censos, conciliacions, quintes,...) .

Així doncs, del període que ens ocupa, la documentació que trobem al fons és, bàsicament, relativa al govern municipal i a la justícia, i d'allò que he pogut identificar, en destacaria:

-22 llibres relatius als pressupostos municipals entre 1940 i 1965.
-registres d'entrada i sortida de la correspondència municipal del període franquista.
-una trentena de llibres de comptes municipals  dels anys 1930-33, 1964-67, 1970-76, 1979 i alguns altres de les dècades dels 40 i dels 50
-registre fiscal de 1963
-expedients d'obres del període 1961-75
-nínxols
-correspondència municipal  dels anys 50
-ingressos municipals de 1940
-abastiments dels anys 1944-45
cens industrial nacional
-quintes de 1942
-expedients de quintes 1931-35
-registre de sortida de documents de l'ajuntament de 1935
-estadísticas de vida local de 1947 a 1957
-amillaramiento de 1948-49 i 1953
-rectificacions als padrons de 1946 -49 i de 1951-54
- una caixa plena de llibres i llibrets sobre legalitat municipal franquista (hisenda local, caça, justícia local,...)
-correspondència de la Hermandad sindical  relativa a concessions d'adobs, circulars tècniques, censos,...
-documentació relativa al jutjat dels anys 1930-33
-conciliacions de 1947-48
-judicis de faltes de 1939 a 1945
-compareixences relatives a temes de terres i herències del període 1939-45
-registre civil dels períodes 1939-45 i 1966-73 (cartes, judicis de faltes, multes,acters de defunció, matrimoni, naixement, carnet de conduir, permisos d'armes,...)
-registre de sortida de documents de l'ajuntament de 1932
-cens de propietaris de 1934
-llibre de gastos de l'ajuntament del període 1957-59
-repartiment de la riquesa rústica de 1941
-empadronaments de 1950

A tota aquesta documentació cal sumar-hi alguns mapes i alguns censos

informació: Pau Palau

  

Fonts documentals a Bovera

la documentació que es conserva a l'arxiu municipal de l'ajuntament de Bovera correspon a:

llibres de Comptabilitat  "arqueos" des de 1897 a 1923.
Comptes i pressupostos de les escoles de 1882 a 1902.
"utilidades y comisiones" de 1922 a 1940.
expedients i subhastes d'arrendaments de 1862 a 1940.
padró municipal i rectificacions d'aquest de 1901 a 1939 i de 1940 a 1964.
14 llibres de quintos entre 1887 i 1985.
repartiments urbà/rústic de 1889 a 1953 i arbitri urbà/rústic de 1954 a 1965.
"apèndixs amillaramientos" de 1891 a 1930 (4 llibres), de 1941 a 1945 i de 1945 a 1959 (3 llibres).
cèdul.les personals de 1910 a 1942, faltant només el llibre de 1940.
matrícula industrial de 1810 a1921, de1924 a 1940 i de 1941 a 1959.
automòbils de 1941 a 1959.
carros i bicis de 1945 a 1963.
aigües de 1962 i de 1964 a 1972.
correspondència del consistori: sortides des de 1952 a 1969 i de 1963 a 1978 i entrades des de 1923 a 1929, de 1934 a 1939 i de 1939 a 1944.
carpeta "Prestación personal a favor del Estado".
Recogida de papel-moneda puesto en circulación por el enemigo.
Subsidio al combatiente (tiquets, comptabilitat, documentació,..).
exemplars de la "Revista  Moderna de Administración Local d'entre1951 i 1969.
Llibres de gastos i ingressos de l'ajuntament de 1915 a 1931, intervenció de pagaments i ingressos de 1931 a 1936 i de 1937 a 1956 amb l'única exepció del llibre cprresponent a 1938.
llibreta amb el títol "Olives i corresponent al període 1945-1954
llibres de comptes de l'ajuntament de 1963 a 1978
llibres d'actes de l'ajuntament des de 1922 a 1978, amb l'excepció dels anys entre 1944 i 1948.
comptes de la "delegación de auxilio social" FET y JONS entre 1939 i 1955

 

informació; Pau Palau

Persones rellevants a Bovera

Com a persona rellevant a la vila de Bovera, els vilatans actuals del municipi destaquen la figura del senyor Jaume Masip Masip. Segons un familiar llunyà del mateix, el senyor Masip era militant d’esquerres  i fou el responsable de la comptabilitat d'una cooperativa al poble fins que després de la guerra va marxar a França on segurament es va unir als maquis. Tot i això, les fonts es contradiuen amb un altre vilatans que assegura que abans de la guerra no hi havia cap cooperativa.

Se sap del senyor Masip que a partir de l’any 1944 fou pres pels alemanys i fou un dels ocupants del train fantôme, un tren que duia vagons de bestiar plens de presoners cap a Dachäu i que, degut a l'acció de la Resistence i dels bombardeigs aliats que inutilitzaren les vies per on havia de passar, va tardar 45 dies en arribar al seu destí. En record d'aquest episodi a l'estació de Sorgues, a la Provença, hi ha un monument commemoratiu on figuren els noms de tots els que van  fer aquell viatge fins a Dachäu, entre ells el d'en Jaume Masip Masip. La seva odissea però no havia d'acabar a Dachäu, ja que en fou un dels alliberats i, a més, rebé la més alta condecoració de la República Francesa, la Legió d'Honor.

 

Informació: Pau Palau i Cristina Mongay

 

  

Fonts documentals als Omellons

El fet que no hi hagi arxiu municipal fa que una gran quantitat de documents relatius a la població, la propietat, els jutjats, la gestió municipal,... s’hagin perdut.
De totes maneres sorprèn que els document més vell que es conserva a l’ajuntament sigui de la dècada de 1990!

A la cooperativa es conserva documentació des de la seva fundació, però no l’ha pogut veure ni consultar, pel que no puc valorar el seu estat de conservació, ni si es conserven documents de totes les èpoques, si en falten,..
No crec que hi hagués cap problema per tenir-hi accés en el cas que aquesta documentació volgués ser estudiada.
Per una altra banda, un veí del poble aficionat a tot allò relatiu a la guerra civil i que durant molts anys ha sortit a rastrejar amb el detector de metalls els camps de batalla, turons fortificats, trinxeres,...(sobretot de la zona del Pallars i de l’Ebre però també de les Garrigues o de Terol) conserva una considerable col.leció d’armament i objectes varis que va des de fusells, bales, bombes de mà i obusos a uniformes, cascs i fins i tot un sidecar o videos en que, un cop ja havien trobat quelcom interessant o important, simulaven de nou la troballa amb grans expressions d’alegria i sorpresa.
Pel que fa a l’accessibiltat a aquest fons, calidria abans parlar amb el seu propietari, que es va fer pregar una mica abans de deixar-se entrevistar i mostrar-me la seva col.lecció, però un cop hi va accedir ho va fer amb molt de gust.

Informació: Pau Palau

Personatges rellevants als Omellons

El senyor J. Gili,  alcalde dels Omellons durant la II República, fou un antifranquista del poble. Tot i que cap ciutadà dels Omellons ha sabut donar massa pistes de la trajectòria d’aquesta figura, es sap que mentre aquest va ser alcalde va construir els rentadors públics a la vora del Rinet i l’actual Carrer Pi i Margall. També en aquella època va constituir la societat La Germanor, al mateix moment s’aixecà la sala del ball.  

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Rey

Vida quotidiana; records i memòria a les Borges Blanques

Un dels llocs més representatius de la vila de les Borges Blanques és el seu Passeig del Terrall, caracteritzat pels seus jardins i pels seus petits monuments – com ara, el Monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, el Monument a la Sardana, el Monument a les Víctimes de Mauthausen i un molí d'oli del segle XVII –. Aquest passeig, es deutor del batlle del consistori Sr. Josep Arrufat i Giné, qui feu assecar i ajardinar al febrer de l'any 1863 l'antiga Bassa del Portal amb la qual s'abastia d'aigua a la població.

En aquest passeig, com no podia ser d'una altra manera, també hi ha un petit record d'aquest personatge en forma de monòlit geomètric en una de les cares del qual hi ha una fulla de ceràmica i una placa també de ceràmica de tons verds i crema amb la inscripció següent: “Els Amics del Terrall en record del batlle Josep Arrufat i Ginés, que l'any 1863 signà l'acord municipal per arranjar la bassa i convertir-la en el Passeig del Terrall. Primer de Maig de 2006”.

 

Monument en homenatge al batlle Arrufat de la societat cultural, esportiva i gastronòmica Els Amics del Terrall

Monument en homenatge al batlle Arrufat de la societat cultural, esportiva i gastronòmica Els Amics del Terrall.

 

Informació i text: Aida Garrós i Cristina Mongay

Imatge: Aida Garrós

Entitats polítiques i socials a Balaguer

   PARTITS POLÍTICS I ENTITATS DE LA VIDA CÍVICA DES DE LA II REPÚBLICA FINS LA TRANSICIÓ

 

1.- Durant la II República

 Acció Catalana Republicana

Nom que pren el Partit Catalanista Republicà a partir de 1932.  

 

Acció Popular

La seva seu social es trobava al carrer d’Avall, 34, baixos. Estava constituïda per socis que es definien pel seu catolicisme i antirepublicanisme. El Partit formava part de la Lliga, i els seus dirigents més destacats Camil Cava, Josep M. de Porcioles i Sebastià Armenter que també ho eren del Partit.

Dins d’Acció Social Popular hi hagué sempre divergències molt profundes pel fet de mantenir o no l’entitat al marge de la política. Aquestes divergències provenien de les simpaties que els socis tenien cap a les diferents formacions polítiques: els majoritaris a la de la Lliga, i els altres cap a Unió Democràtica o el carlisme. L’òrgan de l’entitat era la publicació “Acció”  i el seu director Camil Cava, amb Josep M. Santaeugènia  de secretari   [1].

 

 

Bloc Obrer i Camperol (BOC)

Fundat el 1931, era el resultat de la Federació Comunista Catalana-Balear i del Partit Comunista Català.

El B.O.C. va tenir una forta implantació a Balaguer i, encara que minoritària en el terreny electoral, va aconseguir jugar un paper molt important entre la pagesia a través de la Unió Agrària. La seva seu es trobava al carrer d’Avall. 

A les eleccions municipals de 1931 va presentar la següent candidatura: Josep Perles Fortuny, Antoni Marsinyach Mirada, Miquel Sauret Rodés, Domènech Viola Lafuerza, Tomàs Pàmies Pla, Josep Torremorell Caelles, Josep Fortuny Molins, Josep Cosialls Navalles i Francesc Perna Paniello.

El mes de setembre de 1931 aparegué el primer número de la publicació “Avant” òrgan del Partit a Balaguer. A partir de 1932 es publicarà a Lleida com a òrgan provincial del B.O.C.

El B.O.C. i la C.N.T. van celebrar, de manera unitària, el primer de maig de 1932 amb un míting al local de la C.N.T. i una manifestació per tota la població. El mes de juny del mateix any va sortir el primer número de la publicació humorística “Safareig”, impulsat pel grup de joves del B.O.C.

El 10 d’agost de 1932, assabentats de l’intent militar d’assalt a Madrid (Sanjurjada), la directiva local s’ofereix a l’alcalde Xavier Rúbies per defensar la República amb tots els mitjans dels que disposa. Tres dies després se celebra un míting al cinema Mundial. L’acte era una protesta contra el moviment sediciós i per a “salvaguardar les conquestes de la revolució”. La sala era plena de gom a gom.

La unificació del B.O.C. amb l’Esquerra Comunista va donar lloc a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)[2] .

 

Centre Català Republicà

Ocupava un habitatge de la casa on hi havia el cinema Balaguer. Més tard es traslladaren a unes dependències de la Fonda Nacional a la mateixa plaça Mercadal.

Successor del Centre Nacionalista Català. Arran dels fets de Jaca (desembre de 1930) el centre es clausurà per reobrir-se al febrer de 1931.

El 13 d’abril de 1931 es va crear un Comitè d’Enllaç per tal de coordinar l’acció política a tot el districte de Balaguer i va desplegar una intensa activitat. Aplegà a la gran majoria de catalanistes republicans i també més de quaranta entitats de la comarca del mateix caire. La primera junta de govern va estar formada per Domènech Carrové (president), Miquel Montardit (vicepresident), Salvador Bonet (secretari), Mateu Delsams (tresorer), Daniel Torruella (bibliotecari) i Francesc Porta i Artur Pujadas (vocals).

Aquell mateix any guanyaren les eleccions municipals fent un pacte amb el Centre Republicà Radical. Al mes de desembre també es constituí una secció femenina que tenia la seva seu a la plaça Mercadal núm. 42.

El 1932 s’adheriren a ERC i van tenir la revista “Pla i Muntanya” com a òrgan d’expressió[3] 

 

Centre Excursionista de Balaguer

Estava domiciliat al núm. 9 del carrer d’Avall fins que el 1931         es va traslladar a la plaça Mercadal núm. 48, 2on.

Va ser fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí inicialment amb un caràcter catalanista, cultural i científic, similar a d'altres centres excursionistes significatius de l'època. Comptava amb un important arxiu fotogràfic, un museu, unes memòries anuals i un butlletí, col·laborava en la publicació de la revista local Pla i Muntanya, i realitzava activitats de caràcter cultural i científic relatives a prehistòria, història, història natural i art fotogràfic. La Guerra Civil, la mort i l'exili dels seus membres n'interrompen l'activitat.

Coincidint amb el retorn de l'exili de Domènech Carrové s'intenta refundar-lo. En pocs mesos s'aconsegueix incorporar multitud de socis, i reiniciar les activitats. Amb menys d'un any d'activitat, el Centre acaba sent prohibit pel Règim franquista.

El Centre, malgrat la prohibició franquista continuaria als anys 50, encara que canviant de nom i rellevant els seus dirigents. A partir d'ara es dirà Agrupació Excursionista de Balaguer i adoptarà un caire més esportiu. En aquesta època es va assolir un nivell molt remarcable en Escalada, Alta Muntanya i Espeleologia amb el GREB -grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer- que va arribar, segons diuen, a ser el més important de Catalunya desprès del de Badalona. Durant l'existència de l'Agrupació s'editava un fulletó de règim intern, que mantenia informats als socis. Problemes d'ordre intern, i no pas polítics, provoquen el 1.979 una refundació amb el nom de Centre Excursionista de Balaguer que encara manté avui en dia[4].

 

Centre Republicà Radical

Tenia la seu a la Plaça Mercadal, 32 (“la casa del poble”).

Es creà 4 de febrer de 1906. En un primer moment es deia Centro de Unión Republicana, però a partir de la fundació del Partido Republicano Radical (Lerroux), canvià el nom. El Centre, es disputarà l’espai d’esquerres primer amb Centre Nacionalista Català i després amb Centre Català Republicà. L’aparició de partits com Bloc Obrer i Camperol li restaren influència. La seva activitat política continuarà fins a 1936.

Entre els militants més destacats hi trobem Pere Lasala i August López Menchero. Aquest darrer, el gener de 1936, serà un dels 3 que formaràn part del Consell Regional del Partit en representació de Lleida.

El Centre Republicà Radical i el Centre Català Republicà els darrers anys de la República, formaran una coalició electoral sota la denominació de Unió Republicana[5].  

 

Centro Tradicionalista

Va ser creat el 18 d’octubre de 1890 i tenia la seu a la plaça del Pou núm. 7, 1er.  Era conegut també amb els noms de: "Hermandat Tradicionalista" i "Círculo Carlista"[6].

 

Estat Català

El 1936, quan el partit s'escindeix d'ERC i es reorganitza, s'instal.len a la Casa rectoral de la Parròquia incautada[7]. 

 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

La seu del partit estava instalada a la plaça Mercadal      núm. 6, 1er [8].

 

Joventut Nacionalista de Balaguer

Fundat l’agost de 1914. El 1921 es traslladaren al Cafè Catalunya de la plaça Mercadal fins que un any després s’adheriren a Acció Catalana i ocuparen els baixos del núm. 32 de la mateixa plaça[9]. 


Lliga Catalana

Es creà a Balaguer l'1 de setembre de 1933. Tenia la seu a la plaça Mercadal, 40, 1er.  Eren membres de la Junta directiva: Antoni Villalba (president), Sebastià Armenter i Pere Renart (vicepresidents), Jaume Pratdepàdua (tresorer) i Camil Cava (secretari).

A la Comissió Gestora de l'Ajuntament el 1935 hi prenen part els següents homes de la Lliga: Andreu Viola, Domènec Agustí, Enric Roma i Climent Puig[10].

 

Partit Catalanista Republicà

Aquest partit neix de la dissolució i posterior unificació d’Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya. Els elements més esquerrans d’Acció Republicana no s’hi van integrar i van passar a formar part d’ERC. El 10 de maig de 1931, en una reunió celebrada a Pons es van elegir els representants regionals i els tres membres que havien de formar part del Consell General. El balaguerí Xavier Rúbies va ésser elegit membre d’aquests.

A partir del 12 de març de 1933 va passar a dir-se Acció Catalana Republicana[11]. 

 

Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)

Tots els membres del BOC passaren a formar part d'aquest partit. El seu local social es trobava en la plaça Mercadal núm. 36, 1er, 1a[12]

 

Sindicat de Treballadors de Balaguer

Fundat el 1931, estava situat al núm. 38 del carrer d’Avall. De les seves activitats sindicals només es coneix la negociació de les condicions de treball dels barbers de Balaguer i l’organització de conferències. No hi ha documentació a partir de 1934, any en que Felip Eroles n’era el seu secretari[13].  

 

UGT

A Balaguer només va tenir una presència testimonial. A inicis de la Guerra Civil se sap que es van instal·lar al pis del baró de Rocabruna que havia estat requisat[14].

 

Unió Democràtica de Catalunya

El partit, fundat el 1931, va tenir escassa influència a les terres de Ponent; a Balaguer es va constituir un petit nucli, els repesentsants del qual van assistir al seu IV Congrés [15]

 

 Unió Obrera d’Arts, Oficis i Indústries

Aquesta entitat es fundà el 1933 i tenia la seva seu al núm. 17 del carrer Sant Jaume. Estava integrada a la Federació d’Unions i Sindicats Obrers de Catalunya. De les seves activitats només es té notícia de l’organització de conferències sobre sindicació i de campanyes de defensa dels seus afiliats[16].

  

2.- Durant el franquisme

 L’Ateneu (el nom oficial era Centro Cultural y Artístico, Ateneo de Balaguer).

Primer es trobava damunt del Bar Solanes a la plaça llavors anomenada General Lallave. Quan va entrar la nova Junta, el 1967, es varen traslladar al local del carrer Miracle núm. 28, en un entresol damunt de la llibreria La Noguera propietat de Josep Espart.

Es va fundar al novembre de 1965 per gent de dretes (Pijoan, Canela) i no tenia gaire èxit. El seu primer president fou Antoni Sanuy Canela.

El 1967, els catalanistes (la majoria militants de Cristians Catalans) Josep Mª Monill, Jordi Vidal i Ramón Auberni es proposaren entrar a formar part de l’Ateneu i “copar” la Junta de gent catalanista. Aquests parlaren amb l’Antoni Bové, neutre ideològicament, per oferir-li el càrrec de president i així no despertar sospites davant del règim. Va acceptar i li van posar com a condició que tot s’havia de fer en català. Organitzaven conferències, cine-forum, debats, recitals, teatre, cursets de sardanes, classes de català, etc.

Les sessions de cine-fòrum, del que s’encarregava Josep Mª. Trepat, se celebraven al cinema Balaguer un cop al mes i varen tenir un gran èxit. Aquesta secció va anar adquirint una certa autonomia dins de l’Ateneu. El 1969 i per tal de federar-se, es va crear el “Cine Club Ateneu”, amb una Junta autònoma formada pel mateix Josep Mª. Trepat, Joan Marquilles i Andreu Clapés. En aquesta nova Junta va ser quan van entrar els comunistes a l’Ateneu.

L’Ateneu va muntar una Secció Jove formada per socis menors d’edat, el Jaume Casals n’era l’encarregat i el Josep Puy era el membre de la Junta que els representava. Les activitats que duien a terme eren de caràcter festiu i cultural. A més es tirà endavant la branca del Centre Excursionista Balaguerí amb diferents seccions. El 1970 es va llogar un nou local per als joves, davant del local de l’Ateneu, ja que no s’hi cabia.

Una mica més tard, l’Ateneu també creà una Secció Femenina que organitzava conferències i classes pràctiques de “coses de casa” destinades a les dones. En total, l’Ateneu va arribar a tenir al voltant de 400 socis fins que hi va haver una sèrie de divisions que els van portar a partir-se.

Les eleccions a Procuradors en Corts del Tercio Familiar de setembre de 1971, van suscitar una primera divisió en el si de l’Ateneu. Els dretans i alguns catalanistes van optar per fer campanya pel Simeó Miquel i els altres catalanistes per Joaquim Arana, mentre que els comunistes deien que no s’hi havia de participar. Les coses ja no van tornar a ser mai més com abans. Quan va ser l’hora de renovar la Junta, al gener de 1972, després d’aquestes divisions, s’hi afegí la prohibició de votar als menors d’edat (el Sector Jove en va quedar fora). El sector catalanista que havia recolzat l’Arana-Besa perd les eleccions a la Junta de l’Ateneu en favor dels que havien recolzat a Simeó Miquel i els comunistes. La crisi és tant important que bona part dels socis catalanistes marxen de l’Ateneu, juntament amb la totalitat de la Secció Jove. La resta continua fent funcionar l’Ateneu però no tornarà a ser el que era. A pesar de tot té vida i continua organitzant activitats fins entrada la democràcia quan els partits es menjen l’espai que havien ocupat aquestes entitats culturals. L’Ernest Solanes Ticó en fou l’últim president quan va desaparèixer l’entitat[17].

 

Acció Catòlica 

Estava instalada a la plaça Mercadal núm. 6, 2on. Més tard a causa de la multitud d'activitats que s'hi feien ocupà tot l'edifici.

 

CCOO

Es va muntar el 1968 paral·lelament amb la delegació de Lleida per la voluntat dels integrants del PSUC.

El 1971 CCOO acordà presentar militants a les eleccions del Sindicato Vertical per defensar millor els interessos dels treballadors i combatre al règim des de dins. Els candidats Gregori Gallego i Joan Rodés aconseguiren ser escollits president i vicepresident i respectivament de la Unión de Trabajadores y Técnicos del Sindicato Local Mixto de Balaguer [18].

La seu actual es troba al carrer Girona.

 

Falange Española Tradicionalista i de las JONS

A l'acabar la guerra la delegació comarcal es va instalar a l'edifici de l'ajuntament provisional, plaça Mercadal , 42 , 42 (casa Roures). Deprés es va traslladar al primer pis del núm. 6. de la mateixa plaça (antic local d’Esquerra Republicana de Catalunya). El delegat local i comarcal, entre novembre de 1941 i abril de 1946, era Alfonso Gilabert Clua[19].

 

PSUC

Durant la II República tingueren la seu primer al Barri Nou, després a la plaça de Sant Salvador i finalment al carrer d’Avall. A l’acabar la Guerra Civil es va dissoldre.

El 1965 el Partit a Balaguer es torna a organitzar. Felip Castell, a través de Joaquim Botines, ja estava en contacte amb el Partit a París i Barcelona, va conèixer a Josep Navau que tenia els mateixos ideals. Es van anar trobant i buscaven gent de confiança que tingués les seves idees. Van contactar amb Joaquim Botines, Marcel·lí Bergé i amb Joan Rodés. A partir d’aquí van entrar en contacte amb la direcció del Partit Comunista a través del Comitè de Lleida i crearen l’organització del PSUC a Balaguer. Poc després s’hi afegí Gregori Gallego.

Al ser il·legal,    es reunien sempre canviant de lloc per si la Guàrdia Civil els seguia els passos. El 1968 van muntar la Delegació de Comissions Obreres. Gairebé eren els mateixos que militaven al PSUC.

El Partit organitzava reunions a Balaguer i participava en les que es feien a Lleida. Per comunicar acords o protestes feien fulletons que després llançaven pels carrers perquè la gent s’assabentés del que passava. També organitzaven col·lectes i misses per ajudar a les famílies dels treballadors morts i detinguts a causa de les càrregues policials d’arreu d’Espanya amb la col·laboració d’alguns capellans progressistes contraris al règim [20] .

El 1979 el PSUC es va presentar a les primeres eleccions municipals democràtiques. La seva llista liderada per Gregori Gallego va guanyar obtenint 7 regidors dels 17 que té l’Ajuntament. Gregori Gallego fou nomenat alcalde.

 

3.- Durant el final del franquisme i la Transició

 Amics de l’ONU

Primerament es reunien al núm. 18 del carrer Teixidors (antiga casa de Domènec Carrové) i després al carrer Miracle, en un quart pis de l’edifici propietat del Josep Mª Monill.

Aquesta organització la varen crear el 1972 els que havien format part de la Secció Jove de l’Ateneu després de les disputes que hi va haver. A ella també s’hi afegí els catalanistes que marxaren de l’Ateneu. Primerament havien intentat organitzar-se com a filial d’Òmnium Cultural i també de Justícia i Pau però no va ser possible.

En aquesta nova entitat no hi havia Junta ni president, tot es decidia per mitjà d’Assemblees. Organitzaven concerts de música catalana, conferències, col·loquis i excursions.

L'associació va durar fins el 1976 en que, amb l’arribada de la democràcia i la formació dels partits polítics, es van dividir segons les seves afinitats ideològiques. Seria el nucli d’on sorgirien el grup dels Socialistes i el de Convergència Democràtica a Balaguer[21]

 

Convergència Democràtica de Catalunya

La majoria dels seu futurs membres balaguerins eren estudiants universitaris a Barcelona i van començar la militància catalanista en Cristians Catalans al finals dels anys 50 i principis dels 60 de la mà de Josep Espart Ticó, que tenia arrels balaguerines. 

El 17 de novembre de 1974 uns quants balaguerins (Monill, Vidal, Auberni, Pujades) varen acudir a Montserrat on es reunien diverses agrupacions catalanistes per unir-se en una de sola i crear Convergència Democràtica de Catalunya.

El 21 de gener de 1975 quan Pujol va fer una conferència a ESADE i anuncià l’intenció d’entrar en política, tres de Balaguer: Monill, Pujades i Auberni, varen ser els encarregats d’anar a buscar-lo a Banca Catalana, on treballava, i portar-lo a ESADE on feia la conferència.

Però la creació pròpiament dita de Convergència va ser al novembre de 1975 a l’església de sant Medir de Barcelona. Allí acudiren els primers militants de Convergència de Balaguer: Josep M. Monill, Romà Pujades, Jordi Vidal, Ramón Auberni, Ferran Espunyes, Josep Aznar, Josep Mª Trepat i Joan Condemines[22].

 

Convergència Socialista de Catalunya

Es va fundar a principis dels 70 sent una agrupació de petits partits. Quan arribaren les eleccions van decidir unir-se en un sol partit i passaren a anomenar-se Partit Socialista de Catalunya. A Balaguer el primers militants foren: Josep Puy, Jaume Casals, Xavier Liñan, Alfons Gilabert, Joan Dalmau, Jordi Auberni, Pere Rocaspana i li el que seria futur alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà[23].

 

Unió de Pagesos

A Balaguer aquest sindicat inicia la seva tasca entre març i abril de 1975 com a resultat de la feina feta durant molts anys per pagesos com Josep Navau que des de la seva militància al PSUC era l’encarregat dels afers relacionats amb la pagesia. A Unió de Pagesos entraren a formar part molts pagesos joves integrants de les Joventuts Comunistes. Al 1976 es va celebrar una assemblea i van ser elegits coordinadors Josep Pàmies i Jaume Blanch. Les seves reivindicacions més importants eren: preus més alts per la fruita i les cereals, una Seguretat Social agrària, un sindicat lliure i democràtic pel camp, llibertat de reunió i d’associació i un Estatut d’Autonomia per Catalunya[24]

 

4.- Actualment

 Casal Pere III- Ateneu de Balaguer

El Casal naix l'any 2003 com l'hereu de l'antic Ateneu de Balaguer . T´.  . Té l'objectiu de ser el punt de trobada de tots els independentistes. Durant tots aquests anys d'existència ha impulsat tota mena d'iniciatives per aconseguir una ciutat i una comarca més participatives i culturalment actives: xerrades, debats, taules redones, dinars-tertúlia, projectes d'integració social i de voluntariat, correllengües, alternatives lúdiques a les festes oficials, concerts, campanyes de dinamització lingüística, etc.[25]
 

 

 


1]Joan FARRÉ I VILADRICH, La vida associativa de Balaguer, darrer terç s. XIX-1936, La Noguera, Estudis n. 3, 1989, p. 29.

[2]J. FARRÉ, La vida ..., pp. 47-48.

[3]J. FARRÉ, La vida ..., p. 48.

[4]www.cebalaguer.cat

[5]F. FARRÉ, La vida ..., pp. 50-51.

[6]F. FARRÉ, La vida ..., p.51.

[7]Luís RÚBIES FIGUEROL, La Cabeza de Puente de Balaguer, ed. Dilagro, Lleida, pàg. 85. 

[8]MUSEU DE BALAGUER, Conviure amb la por. !938: el cap de pont de Balaguer, Museu de Balaguer, IMPIC, Balaguer, 2008, p.25.

[9]F. FARRÉ, La vida ..., p.53.  

[10]F. FARRÉ, La vida ..., p.55.  

[11]F. FARRÉ, La vida ..., p.55.  

[12]http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=93122&seccio=Comarcas&fecha=2009-08-14&sortida=00:00:01 

[13]J. FARRÉ, La vida ..., p. 42.  

[14]L. RÚBIES, La Cabeza ..., p. 85.

[15]F. FARRÉ, La vida ..., p. 56.  

[16]F. FARRÉ, La vida ..., p.44.

[17] Resum de vàries entrevistes fetes per Noemí TRULLOLS HOSPITAL a L’oposició al franquisme a Balaguer, ed. Pagès, Lleida, 2007. 

[18]Conxita MIR; Antonieta JARNÉ; Joan SAGUÉS, Enric VICEDO, Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida, Alfazeta, Lleida, 2010, p. 338-339. 

[19]Josep GELONCH I SOLÉ, Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista,  Cap. 9.1, Tesi doctoral, Universitat de Lleida, 2010, pp. 535-539.

 

[20]Antonieta JARNÉ MÒDOL, Estratègies de contestació a la Lleida franquista (1939-1977). Tesi doctoral, Universitat de Lleida, 1996, pp. 110-111.

[21] Resum de vàries entrevistes fetes per Noemí TRULLOLS a L'oposisció ...

[22] Resum de vàries entrevistes fetes per Noemí TRULLOLS a L'oposició ...

[23]Resum de vàries entrevistes fetes per Noemí TRULLOLS a L'oposició ...

[24] Noemí TRULLOLS, L'oposició ...,  

[25]   http://www.casaldebalaguer.cat  

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva

 

 

  

Entitats socials i polítiques a Cervià de les Garrigues

Entres les entitats històriques creades a Cervià de les Garrigues caldria destacar, per ordre d’antiguitat:

 

- El Casino Cerviense l’any 1866, el qual estava situat a la Plaça Major, just al segon pis del Cafè Xurill

- La societat coral La Ponsella, creada l’any 1902 al Centre Republicà o Fusión Republicana amb seu al Carrer Albi número 21.

- La coral El Rossinyol de les Garrigues, creada l’any 1911 que, adherida a la Federació de Cors Clavé, funcionà el 1986.

- El Sindicat Agrícola i la Caixa Rural l’agost de l’any 1914, amb la funció de difondre el cooperativisme en contra dels molins d’oli particulars. Aquest s’ubicava inicialment Carrer Pallot núm. 2 – actual Carrer Francesc Palau – i posteriorment al Carrer Albi.

- La Comissió municipal, creada a finals de 1938 sent encapçalada pel Sr. Jaume Riera Comas, nomenat per ordre del Conseller de Governació i Assistència Social.

- Creació de la Falange, tant la secció masculina com la femenina o Auxili Social. Tenia com a seu el cafè cal Xurill, antic nucli republicà i comunista.

- La Hermandad Sindical Local de Labradores y Ganaderos de Cervià, la qual fou activa des de 1940 al 1974 i tenia seu al Carrer Albi.

 

Informació: Josep Rubió

Vida quotidiana; records i memòria a Tarrés

A tall anecdòtic voldríem assenyalr la visita al poble de Francesc Macià.
El 26 d’abril de 1908 es rep una carta en què Macià avisa que els visitarà per fer-se càrrec de les necessitats del poble. El tres de maig següent, a dos quarts de sis de la tarda arriba el diputat. La seva visita s’havia anunciat amb pregó i tot el poble la va celebrar com una gran festa. Al foli 44 del llibre d’actes d’aquest any, trobem l’autògraf de Francesc Macià:
“Amichs meus os saludo de tot cor:
Sou un poble petit pero mol gran d’ànima; Sou fills de terra catalana. Ab tota l’ànima os agraheixo la vostra rebuda de la que sempre en recordaré. Ab los meus actes os hu demostraré.”

 

Per més informació: ARBÓS, Antoni; ARBÓS, Ramon Mª, Tarrés: “Viles i ciutats”, dins de Tarrés, Tessel·la nacional, 27, Lleida, Diputació de Lleida, 1999, p. 142

 

Informació: Ramon Maria Arbós