Fosses comunes

Fossa militar a Seròs

Una altra de les fosses comunes que hi hauria a terme de Seròs, s'ubicaria al " Barranc dels Lladons".
En aquesta fossa, segons Josep M. Minguella i Queralt Solé, hi haurien uns 350 cadàvers, pertinents a soldats de la 27a Divisió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

Fossa militar a Seròs

Una altra de les fosses comunes de la guerra civil  que trobaríem al terme de Seròs, es localitzaria a "La Plana del Llobà( o de la Lloba)".

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé, es tracta de unes tres-centes víctimes de la 27a Divisió de l’Exèrcit Republicà.

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

Fossa militar a Seròs

La fossa comuna es localitzaria en un indret anomenat com " La Plana de la Paueta".

 En aquest cas, Josep M. Minguella i Queralt Solé,  parlen d’uns quatre-cents cadàvers, pertinents a la 27a Divisió de l’Exèrcit Republicà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

 

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya

(1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

 

 

Fossa militar a Seròs

A la "Vall de Móra" o " Tossal del Percho", s'hi ubicaria una altra de les fosses comunes que es troben al terme de Seròs.

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé, es tractaria d’una fossa amb dos-cents cadàvers, pertanyents a la 135a Brigada de carrabiners, del XIIIè Cos de l’Exèrcit Republicà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945).Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya

(1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1989.

probable fossa militar a Seròs

Provablement, al "Barranc del Molí" hi trobariem una fossa comuna amb soldats víctimes de la guerra civil. Aquesta estaria ubicada a les coordenades aproximades de: 41.45316º N- 0.42422ºE

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé, es tractaria d’aproximadament 50 cadàvers pertanyents al Regiment de la Victòria, de la segona Brigada de la 13a Divisió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el cap de pont de Seròs”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

 

Fossa militar a Seròs

Al "Tossal de les Fluies", també conegut com el "Tossal de la Maneta", s'ubica una fossa comuna amb víctimes de la guerra civil.

Aproximadament estaria ubicada en aquestes coordenades: 41.49770º N – 0.64470º E

Segons Josep M. Minguella i Queralt Solé es tractaria d’una fossa amb 300 cadàvers de l’exercit nacional. Pertanyents al 9è Tabor de regulats de Larache.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts d'informació: 

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Seròs.

 

Fonts orals:

Oriol Riart Arnalot

 

- Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

MINGUELLA PIÑOL, Josep Maria: “ Notes sobre el Cap de Pont de Seròs”. Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1992.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 

Fossa comuna a Almacelles

Al cementiri d'Almacelles trobem un nínxol on descansen les restes de 19 víctimes afusellades al terme de Binefar el dia 20 d'abril de 1938.

El nínxol on descansen, el número 717, el dia tres de març de 1958.

Aquest es propietat d’un exiliat a Veneçuela, Tomàs Pujol Arfelis,  que el va cedir per  a que les víctimes referenciades hi fossin enterrades.                                                                        

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Relació de víctimes:

Jorge Piñol Amorós

José Capdevila Torres

José Penelles ?

José Aldabó Aldabó

Ramon Martí Forné

Miguel Viladegut Vilanova

Pedro Castellví  Vidal

Prudencio Alegre Biuren

Francisco ? ?

Mariano Royo Figuerola

Dolors Novell Roca

Maria Aldabó Poquet

José Tomàs Purroy

Antonio Martí Pascual

Antonia Martí Pascual

Sebastià Vilamajó Arqué

Maria Casas Arnó

José Castillo Purroy

Jaume Arnó Novell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segons treballadors de l’ajuntament d’Almacelles, a l’antic cementiri s’ubicava una fossa amb víctimes de la guerra civil.

 

En construir el nou cementiri algunes famílies varen traslladar les restes en nínxols i la resta van quedar on eren.

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Almacelles

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Fonts documentals:

Registre civil d’Almacelles

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

 

 

 

 

 

 

 

Fossa militar i civil a Alpicat

Al cementiri d'Alpicat s'hi troba una fossa amb restes de soldats, civils i ajusticiats de la Guerra Civil.

Originàriament la fossa es trobava a l’antic cementiri d’Alpicat, situat en el que actualment és el carrer del Nord.

imatge: Gonçal Vinagre, 1973.

Capella de l'antic cementiri d'Alpicat.


Imatge: Arxiu Gavín.

Es compta un total de 418 restes: 146 militars,  264 civils i 8 desconeguts.

Militars:

- 144 eren de l’exercit nacional: 141 varen morir a l’hospital o al front; 2 morts epraccident i un de bombardeig.

- 2 eren de l’exercit republicà: 1 va morir al front i l’altre ajusticiat.

Civils:

-26 morts abans de l’abril del 1938: 20 va morir  per bombardeig
3 per mort violenta i d’altres 3 per mort natural

- 238 morts de l’abril de 1938 a l’abril de 1939: 185 morts naturals, 38 ajusticiats i 15 morts per accident o per violència.

Desconeguts: 8

Els noms d’aquestes, així com la data de defunció, l’edat, el lloc de defunció, el lloc de naixement i la tipologia de víctima, apareixen relacionades al web: Morts de la Guerra Civil al Cementiri d’Alpicat. Civils, militars, ajusticiats.

La fossa, va ser traslladada al nou cementiri, construït després de la guerra, als volts de 1994.

Aquesta mesura uns  6 metres d’ample per 25 de llarg.

Les víctimes que s’hi van enterrar,  del març a l’abril de 1939, període en el que Lleida estava sota el control republicà, eren soldats i civils morts al front, així com també ajusticiats i  víctimes dels bombardejos.

De la fossa comuna d’Alpicat, segons Queralt Solé, 480 soldats van ser traslladats al Valle de los Caídos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

imatge: Conxita Mir

informació:

Cens de Fosses del Segrià.

Ajuntament d'Alpicat.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques: 

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

Fonts documentals:

Pàgina web: Morts de la Guerra Civilal Cementiri d’Alpicat. Civils, militars, ajusticiats...

www.alpicat.org

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

Fossa militar a Alcanó

Al cementiri del poble d'Alcanó s'hi troba una fossa comuna amb soldats combatents a la Guerra Civil.

Segons cita  Queralt Solé en el seu llibre sobre fosses comunes, en aquesta hi  havia aproximadament 20  soldats enterrats, tots de nacionalitat espanyola, pertinents a l’exèrcit rebel. Molts pertanyien a la CTV( Corpo Truppe Volontarie), i que posteriorment van ser traslladats a Saragossa.

- Relació de noms de persones presumptament inhumades a la fossa*:

Els Caiguts identificats enterrats en el terme municipal són els següents:

Gabino Lozano Pablo. Soldat ( 25/12/1938)

Mateo Martín Martín. Cabo (28/12/1938)

Hipólito Merín Galán. Soldat ( 02/01/1939)

Francisco Anduesa. Soldat ( 04/01/1939)

Pedro Acebo Fernández. Cabo ( 29/12/1938)

Francisco Hidalgo Rebollo. Soldat ( 29/12/1938)

Vicente Barrios. Soldat ( 29/12/1938)

Guillermo Villavica. Soldat ( 29/12/1938)

Dionisio Rodríguez. Soldat ( 25/12/1938)

José Taurón Martínez. Soldat ( 29/01/1938)

Pablo Larraniaga. Soldat (31/12/1938)

Teofilo Fuentes. Soldat ( 31/12/1938)

Cipriano Fuentes Mora. Cabo ( 26/12/1938)

Victoriano Amarica Casterrechea. Soldat ( 25/12/1938)

Manuel López Rodríguez. Soldat ( 25/12/1938)

 

*Font: pàgina 248 anotació 432: SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civila Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Amb tot, Queralt Solé apunta que més tard, s’exhumaren els voltants del terme d’Alcanó i les restes trobades s’enterraren també en la mateixa fossa. Aquests encara hi són però sense identificar.

 

Segons les actes de trasllat al Valle de los caídos, que consten al Fons del Govern Civil de Lleida,  les següents víctimes varen ser enterrades al cementiri d’Alcanó i varen ser traslladats al novembre de 1958:

Francisco Rimunde Heredia ( Lugo)

Jesús Bermudez Leal ( Lugo)

José María González Díaz (Lugo)

José Tourón Martínez (Ourense)

Rafel Vallelado Puertas ( Valladaolid) 

Aurelio García Encinas ( Valladolid)

Nicolas Francisco Villanueva ( Valladolid)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Veïns del poble també ens han comentat de l’existència d’una possible fossa comuna al entrar al cementiri, però d’aquesta no n’hi ha constància en cap lloc. De tota manera, en recollim una imatge:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià.

Ajuntament d'Alcanó.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

 Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

 

Informació i imatges: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

 

Fossa militar a Torrebesses

Al cementiri del municipi de Torrebesses  s'hi ubicava una antiga fossa de la guerra civil, de la qual avui només queden les làpides de les víctimes en forma de memorial, ja que la majoria d'elles varen ser traslladades a Saragossa.

Entre les víctimes trobades al registre civil i les làpides del cementiri hem pogut identificar 137 víctimes. Segons Queralt Solé, aproximadament 260.

Es tractava de soldats nacionals espanyols i italians. La majoria varen ser morts al terme de El Cogul, i van ser traslladats a Torrebesses. D’altres, en canvi ho van fer a a l’hospital improvisat per les tropes italianes al castell de Torrebesses.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els soldats italians enterrats a la fossa de Torrebesses foren traslladats a la ciutat de Saragossa i els soldats espanyols del bàndol nacional van ser recollits per les seves famílies.

 

La fossa, tot i que ara només queda el memorial en record seu, mitjançant les làpides de pedra situades al terra amb els noms de les víctimes, medeix 122 cm d’ample i 20 metres i 30 cm.  Està organitzat en forma de petites làpides individualitzades dels soldats enterrats anteriorment.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament de Torrebesses.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

 

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civil a Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

JANÉ PERIU, Josep: Introducció a la història de Torrebesses; Publicació Lleida : Diputació de Lleida, 2000

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya. (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

Fonts documentals:

Registre civil de Torrebesses.

 

Informació, imatges i text: Aida Garrós i Xavier Aguayo