Fosses comunes

Fossa comuna a La Granja d'Escarp

A l'antic poble miner de Vallfera, avui abandonat i  pertinent a la Granja d'Escarp, s'ho troba una fossa comuna en un indret conegut com "Mas de la bassa",  a les coordenades aproximades de: 45.84450.8º N – 0.271203º E.

A costat del Mas s’hi troba un hospital de campanya on s’intentava curar als ferits en batalla, i els que morien els enterraven en un terreny de l’altra banda de camí, just davant.

La fossa està composta aproximadament  per vuit rengleres de vuit metres de llargi un d’ample i segons la historiadora Queralt Solé, s'hi van enterrar entre 7 i 8 víctimes de l'exercit republicà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         

Fossa comuna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hospital de campanya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mas de la Bassa

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Josep Guiu Jové

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

Informació: Anna Sàez, Aida Garrós i Xavier Aguayo

Imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

Fossa civil a Alguaire

La fossa, ubicada al cementiri d'Alguaire, es troba, -segons el llibre de registre del cementiri de l'ajuntament d'Alguaire-  a 53 metres de distància de la paret nord, 7 metre de distància de la paret sud, 17.5 metres de distància de la paret est i 38 metres de distància de la paret oest del cementiri.

Actualment aquestes mesures no són exactes ja que en el cementiri s’han produït reformes en els darrers temps per tal de procedir a ampliacions i les parets han sofert modificacions.

En el llibre de defuncions del registre civil d’Alguaire ( de 21/03/1938 a 15/06/1938)  hem trobat els registres de  Fausto Salvia Ribes i Sebastià Llobera Badia, víctimes civils que varen ser mortes el 12 d'abril de 1938 i que foren enterrats en l'esmentada fossa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Ajuntament d'Alguaire.

 

- Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civil a Lleida (1938-1945).Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

- Fonts documentals:

Registre civil de l'ajuntament d'Alguaire.

 

Informació i imatge: Aida Garrós

 

 

Fossa civil a Raïmat

Al cementiri de Raïmat, propietat de la família Raventós, hi trobem un nínxol amb restes de víctimes civils que va ocasionar el pas de la guerra pel nucli de població.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Als finals dels anys cinquanta es van trobar-les restes de les víctimes en un camp de conreu de Raïmat i l’ajuntament, juntament amb la família Raventós, propietària del cementiri, va decidir  posar-los en un nínxol, concretament al número 10. Aquest és el text que figura a la làpida: “ Pregueu a Déu per l’ànima de Joan Gual Puig, Pelegrí Medina López i Josep Moreno, víctimes de la revolució”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Maria Hernández Mazo. Encarregada del cementiri de Raïmat.

 

Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civil a Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la  Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

 

probable fossa civil a Alfarràs

En desconeixem la localització exacta de la fossa, i qui hi ha enterrat,  així com també les seves mesures, però segons l’alcalde de la localitat, Josep M. Torrelles Juvillà, aquesta es situaria al passadís principal del cementiri, just després de la làpida en record a Mossèn Lorenzo Saurina, que havia estat capellà del poble i que va morir al 1930.

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

 

- Fonts orals

Ajuntament d’Alfarràs

 

- Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62, Barcelona, 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelons, 1989.

 

Informació i imatge: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

Fossa civil a Almenar

Aquesta fossa es troba situada a la part antiga del cementiri d'Almenar.

Tal com figura a la làpida s'hi troben enterrades quatre víctimes civils: Jaume Casas Finestres, Celestí, Paris Bernaus, Josep Paris Minobres, Jaume Salse, junt amb la inscripció "Caídos por España". Els 4 van ser morts el 31 de març de 1938 a un indret anomenat Els Fondos d'Almenar i exhumats i traslladats posteriorment al cementiri des d'aquest indret.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

imatges: Aida Garrós

làpides memorials als fondos d'almenar imatge; Lídia Ballarín

informació; Ballarín Vidal, Lídia; La guerra civil a la població d'Almenar, treball final de màster, Universitat de Lleida, 2005.

Fossa militar a Llardecans

La fossa comuna que es troba situada al mig del cementiri de la població, des de darrera de la capilla principal fins al que era una antiga paret, que avui dia ja no hi és.

Guardaria les restes d'aproximadament 142 soldats republicans, segons apunta Queralt Solé en el seu llibre "Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939". Alguns d'aquests soldats varen ser més endavant, al 1958, traslladats al Valle de los Caídos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts:

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts orals:

Lluís Masip Seró. Encarregat del cementiri.

 

- Fonts hemerogràfiques i bibliogràfiques:

BARALLAT, M.; La repressió a la Postguerra Civila Lleida (1938-1945). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja Afers, 2008.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Edicions 62,Barcelona , 1985.

SOLÉ SABATÉ, J. M.; VILLARROYA, J.; La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), I i II, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

- Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons del Govern Civil. Signatura: 2176. Gobierno Civil/Secretaría General (1958-1966). Actas de inhumación y traslado de restos de soldados al Valle de los Caídos.

Fossa militar a Alcarràs

Fossa ubicada al cementiri d'Alcarràs, a les coordenades aproximades:  4604791ºN- 0.2933746º E ( ja que no coneixem la ubicació exacta de la fossa).

Segons Queralt Solé, aproximadament 120 víctimes nacionals, les quals van ser traslladades al Valle de los Caídos.

Segons l’ajuntament d'Alcarràs,  la fossa es situava al entrar a l’esquerra, tocant a la paret. Anys més tard, van enterrar més  gent sobre  el que va ser la fossa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cens  de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

 

Fonts:

Ajuntament d'Alcarràs

 

Fonts bibliogràfiques:

SOLÉ BARJAU, QUERALT;  Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Govern Civil.

 

Informació i imatge: Xavier Aguayo i Aida Garrós

 

 

 

 

Fossa militar a Maials

Avui en aquest nínxol situat al cementiri de Maials, es troben les restes d'algunes de les víctimes que varen ser enterrades en la fossa de l'antic cementiri del poble. Es parla d'aproximadament quaranta soldats nacionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les mides del nínxol són: Alçada: 85.5 cm; amplada: 79 cm; profunditat: aproximadament 2m.

El nínxol està cobert per un marbre on hi figura escrit: “ Caídos por Diós y por España: ¡Presentes!”.

 

La fossa original es trobava a l’antic cementiri de Maials,  aproximadament en aquestes coordenades: 41.36067º- 0.50697º. Imatges de la qual es poden veure en els fitxers adjunts al present document.

El dia 8 d’abril de 1961, es varen traslladar les restes de la fossa del cementiri vell al nínxol 65 de la fila 2 del cementiri nou. Posteriorment, el 13 de maig de 2003, les van traslladar en un nou nínxol, on estan actualment, situat al bloc 2001, 4rt pis,  nº76.

http://www.espaisdememoria.udl.cat/sites/default/files/Cementiri%20vell%205.JPG

Cementiri vell.

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts:

Fonts orals:

Conxita Otto Pardell i Sebastià Maré.

 

Fonts bibliogràfiques:

SALES PIÑEIRO, Francesc: Maials, història de la vila i del seu terme; Ajuntament deMaials, DL 1994.

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

Informació i imatges: Aida Garrós i Xavier Aguayo

 

 

probable fossa militar a Soses

 

 

Fossa situada al camí del Rei, aproximadament a les coordenades:  41.49770º N – 0.64470º E.

En aquesta, segons els veïns del poble, va ser enterrat sota una olivera un soldat republicà. Avui aquesta olivera encara es conserva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts:

Fonts orals:

Francisco Morreres Camí  i Miquel Ribes Palau.

 

Fonts bibliogràfiques:

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

Informació, imatge i text: Aida Garrós i Xavier Aguayo

probable fossa militar a Soses

Fossa comuna localitzada al camí de Torres de Segre, en un indret conegut com " La finca del Pairada", concretament a les coordenades de: 41.56306º N-  0.52743ºE. Aquesta medeix aproximadament un metre i mig de profunditat, un metre d'amplada i dos de llargada.

En aquesta fossa hi varen ser enterrats aproximadament vint soldats republicans, dos d'ells, procedents de Barcelona, varen ser exhumats i enterrats a la seva població natal un cop passada la guerra, gràcies al testimoni de la gent del poble que els va enterrar.

Aquestes víctimes varen morir a l'hospital instal·lat a la població, situat al carrer del Portal, nº28.

 

 

 

 

Cens de fosses del Segrià. Memorial Democràtic.

Fonts:

Fons orals:

Francisco Morreres Camí i Miquel Ribes Palau.

 

Fonts bibliogràfiques:

SOLÉ BARJAU, QUERALT; Els morts clandestins: les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya: 1936-1939. Catarroja, Afers, 2008.

 

Fonts documentals:

Arxiu Històric Lleida. Fons Govern Civil.

 

Informació, imatge i text: Aida Garrós i Xavier Aguayo