Espais de memòria de la guerra civil: arqueologia bèl·lica |

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Bovera

Els camps de batalla a Bovera es situarien a la Vall d'en Cana i la serra de Matalescabres. Aquests espais, són pràcticament imperceptibles per aquelles persones que siguin foranis a la zona. Tot i així, si s’hi va acompanyat d’algun veí, hom pot observar molts llocs de memòria en el terme. Dins del camp de batalla era normal trobar-hi trinxeres i búnquers.

Prop d'un mas a la serra de Matalescabres hi ha una cova on s'hi amagaren 32 persones (entre les quals, la persona amb la qual hem parlat, Josep M. Vidal) mentre el front va ser a Bovera; hi van entrar essent al bàndol republicà i quan van poder sortir-ne ja eren en terreny nacional.

En un tros d'aquest veí encara es conserva un petit mur de pedra o parapet construït pels soldats republicans per a la batalla; a prop d'aquest mur hi havia altres munts de pedres al lloc on perfectament hi podia haver hagut altres construccions similars.

Informació: Pau Palau

Text: Pau Palau i Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica; camps de batalla a Cervià de les Garrigues

Actualment, al municipi de Cervià de les Garrigues encara es conserva diversos vestigis i espais que foren escenari de les confrontacions de la Guerra Civil. En referència a les trinxeres i nius de metralladores, n’hi ha escampades diferents pel terme, especialment de les primeres. Totes són de caràcter natural, acostumen a localitzar-se als serrals tot seguint la línia d’aquests i moltes d’elles estan en estat molt millorable o senzillament en ruïnes.

Cal destacar que encara existeixen o s’identifiquen diferents parapets individuals com a llocs de defensa o protecció però també llurs armes de foc, i s’hi localitza una possible trinxera o petit niu de metralladores construït de forma natural però resguardat amb un conjunt de pedres. Aquest element té forma circular – mesura 2 m. x 2 m. – i actualment la seva base gairebé està coberta per terra i altres restes naturals. La seva ubicació era dalt d’un serrall on hi conflueix la Partida de Vallxeca de Cervià de les Garrigues, la Partida de l’Aranyó de Castelldans i la Partida de Miravall del terme municipal de Juneda.

Informació: Josep Rubió

Text: Josep Rubió i Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a l'Espluga Calba

Són diverses les troballes arqueològiques bèl·liques que encara es conserven o es sap que existien al municipi de l’Espluga Calba. Per exemple, a nivell trinxeres, se’n localitzà a les Granjes Faliu, Catalanes, Vallades, Masos, Tossal Gros, Les Forques, Coma Sant Pere – a la Muntanya del Roig – i al Mas blanc. Tot sembla indicar que les trinxeres de Catalanes foren excavades a la força pels presoners del camp de concentració núm. 3 del cim, el qual estava situat a la població veïna del Omells de Na Gaia. Aquestes encara presenten una llargada important – a ull, es desenvoluparien en uns cinquanta metres cadascuna – i estan excavades a la pedra.

Informació: Pau Palau

Text: Cristina Mongay

Arqueologia bèl·lica a Arbeca

El pas del canal d'Urgell els va faclilitar construir en les diferents bandes, búnquers, trinxeres i nus de metralladores.

Trinxeres:

Les trinxeres van ser destrosades amb les obres del Canal d'Urgell. En queda només una ( o les reste d'aquesta) a quatre quilòmetres dle poble, concretament al tossal de la Roca d'en Bota on trobem per tot el voltant restes de l'antiga trinxera.

Búnquers:

Com hem comentat anteriorment, la majoria d'aquests es trobaven a la llera del Canal d'Urgell, però fa uns quants anys, la comunitat de regants va encimentar loes vores del canal per disminuir l'absorció d'aigua per part del terreny i es van destrossar tots els búnquers.

Informació: Aida Garrós

Búnquers a Juneda

A la partida de Miravall, en el terme municipal de Juneda, consta que s'hi troben restes de búnquers de Guerra Civil espanyola, així com diversos nius de metralladores que presenten un greu estat de conservació.

Informació: Isidre Pinyol

Text: Cristina Mongay

Camps de batalla a el Cogul

es té constància d'enfrontaments en tord de l'indret conegut com "serra fosca"

Informació: Pau Palau

Arqueologia bèl·lica; restes del camp de batalla a Tarrés

Al terme municipal de Tarrés no hi ha vestigis destacables del pas dels exècits durant el conflicte. El front passà molt ràpit per Tarrés.
En les muntanyes que dominen el poble i el terme com els Costers Morers o les Serres són encara visibles alguns “parapets” fets amb pedres irregulars i alguna petita trinxera. Però res de remarcable.
Ha estat freqüent, fins als nostres dies, la troballa de fragments de metralla d’obusos caiguts, casquests de bales o bales senceres, obusos, llaunes de menjar... restes sobretot pertanyents al moment que l’exèrcit republicà es retirava i les tropes franquistes s’aproximaven al poble.
Sembla que després de la desfeta de l’Ebre, Tarrés va ser centre d’una certa reorganització de part de la divisió del “Campesino”. Escampats per les cases, pallisses i cabanes del terme, es van concentrar uns tres mil soldats (Tarrés. Tessel•la nacional pp. 164-165.) A primers de gener de 1939, el front s’acostava més i més. L’artilleria de Franco preparava el terreny. Van caure molts obusos tot al voltant del poble. Oficialment es considera que Tarrés fou “alliberat” el vuit de gener de 1939, segons acta de la sessió de l’Ajuntament de cinc de gener de 1940.
Cal esmentar que l’exèrcit republicà, en la retirada, van volar el pont de la carretera N-240 que passa pel terme municipal.

Informació: Ramon Maria Arbós

Refugi a Algerri

Refugi antiaeri ubicat al carrer del barranc del cementiri.

Va ser construit pels republicans per tal d’oferir refugi a la població, tot i no haver-hi línia de front i no haver sofert bombardejos (la gent del poble només recorda l’explosió de dues bombes).

Informació i imatge: Montserrat Manchó

Arqueologia bèl·lica; bunquers franquistes a Conca de Dalt

S'hi troben búnquers als pobles de Vilanoveta (bàndol nacional), Sant Corneli (bàndol nacional i republicà), Roc de Pessonada (bàndol nacional) i Hortoneda (bàndol Nacional).