Espais de memòria de la guerra civil: arqueologia bèl·lica

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i búnquers a la Granja d'Escarp

- Trinxeres i petit Búnquer a la Punta del Fortí.

Aquestes varen ser construïdes per l'exèrcit republicà, l'any 1937, abans de la primera ofensiva dels feixistes al front del Segre, amb l'objectiu de defensar el front del Segre, després de la batalla de la Punta Roja, es van establir en aquestes trinxeres. Fent recular els feixistes fins a Escarp.

 Es tracta d'una línia de trinxeres d’un metre i mig d’alçada, que segueix tota la serra amb un petit búnquer mig tapat per la terra que ha cedit cap a l’interior, i que es poden localitzar en  un turó que s’alça damunt del poble i domina tota la línia del riu i la seua confluència amb el riu Cinca.

 

- Trinxeres i petit búnquer al Barranc de la Grallera.

Les trinxeres, situades en el turó anomenat Barranc de la Gallera, estan encarades al riu Segre. Aquestes estan força malmeses, com també ho està el búnquer que es situa al final de la línia de trinxeres.

 

Informació i text: Anna Saez

 

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Preixens

es troben trinxeres i restes bèl·liques per tot el terme municipal.

 

 

imatge; Aida Garròs

Trinxeres a la Sentiu de Sió

Podem trobar encara una trinxera dins el terme municipal, està situada al " tossal de les forques", darrera l'urbanització que porta el mateix nom. Aquesta està en molt bon estat, ja que entre l'estiu de 2007 i de 2008 es va netejar i rehabilitar. La podem trobar en les seguents coordenades: N4181334- E0186920.

 

 

Informació i imatges: Aida Garrós

Trinxeres a Montgai

- Restes de trinxeres que havien estat ocupades per  l'exercit republicà.  Situades a la serra de Montgai, en un monticle proper a una font natural ("La Font Amarga"). Formen part del PLEIN ( Pla d'Espais d'Interès Natural).

 

Boca trinxera 1: Molt ben construida, l'interior està recobert de maons. S'hi pot baixar, però fins a cert punt, perquè està plena de pedres, les quals taponen la resta de la trinxera.
Està situada a uns 500 metres de la línia de front.

 

Boca trinxera 2: en aquesta hi podem entrar més al fons, perquè té unes escales molt ben conservades; l'interior també està recobert amb mons. És tant accessible com l'anterior.

 

Boca trinxera 3: Excavada a la roca viva (no té totxos),  molt erosionat i tapada. És de molt difícil localització, perquè està recoberta de matolls i pràcticament entrerrada. No obstant, l'accès no és del tot complicat, tot i que més que les altres dues

 

 

També a la mateixa zona podem trobar un niu de metralladores, amb clars signes de degradació, ja que es troba cobert de vegetació i ple de sorra.

 

 

I al mateix indret, al peu del camí que duria a les trinxeres, es localitza aquesta cova- refugi a la retaguàrdia,

des d'on es divisa la cota dominada pel bàndol nacional.

informació i text; Llibertat Blanes i Servei d'Història.

Imatge: Llibertat Blanes

Arqueologia bèl·lica; búnquer a "El Bombo" de Balaguer

A finals d'abril i principis de maig de 1938, l'exèrcit rebel construí, dins de les restes d'una antiga torre del s. XIV, un búnquer-observatori que es coneix amb el nom "El Bombo". Fou lloc de comandament i observatori de l'artilleria franquista i tingué un paper destacat, juntament amb els observatoris auxiliars, com el campanar de l'església de Santa Maria, durant els 9 mesos que el front quedà estabilitzat. Des d'aquí es dirigí el foc de l'artilleria, situada a la zona del cap de pont, i els obusos de 155 mm emplaçats a Torre Galiano, que bombardejaven les poblacions i les concentracions de tropes republicanes que intentaren avançar, sense èxit, però amb l'objectiu d'ocupar-lo i continuar cap a Aragó[1].
L'espai del Bombo és de propietat municipal i actualment (2011) ha estat objecte d'una restauració integral per part de l'Ajuntament amb l'assessorament del Memorial Democràtic. Està obert al públic en horari de visites.

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Imatge: Josep Antoni Oliva


[1]Text extret del cartell del Memorial Democràric a la zona del Bombo
 

Equipaments; camp d'aviació de Balaguer

Ubicat a la Plana del Riu Corb, a uns 4 km. Al sud-est de Balaguer, en direcció a Menàrguens.(Rètol indicatiu al km. 163,5 de la carretera de Corbins a mà dreta).
La construcció d’aquest aeròdrom militar s’inicia a principis de 1937 i durà uns tres mesos. Estava format per tres pistes de terra (de 1250, 1200 i 810 metres de longitud), diverses fortificacions d’obra, dos dipòsits subterranis per a combustible i un refugi per al personal.
El 26 de març entrà en servei pel bàndol republicà amb la tasca de protegir les centrals hidroelèctriques d’Osca i Lleida.
El 27 de Novembre de 1937 els “Nataxes” de la 3ª Esquadreta del grup 30 bombardejaren la ciutat de Jaca (les bomb caigueren fora dels objectius ocasionat 22 morts civils).
A finals de març de 1938 iniciada l’ofensiva dels nacionals, el camp de Balaguer veié el pas de vàries Esquadretes en retirada.
El 30 de març de 1938 marxen de l’aeròdrom les darreres Esquadretes de caça. Hi restaren un caporal i quatre soldats per a vigilar-lo però degut a la manca d’ordres i la proximitat dels nacionals decidiren anar al camp d’aviació de Bellpuig.
A un quart de set de la tarda del 6 d’Abril de 1938 l’aeròdrom fou ocupat pels nacionals (6è Batalló del Regiment d’Infanteria “San Quintín” nº25 de la 54 Divisió Nacional) trobant totes les instal•lacions intactes. Estant a prop del radi d’acció de les armes enemigues, no el pogueren utilitzar fins a mitjans de gener de 1939, iniciada ja l’ofensiva de Catalunya.
El 28 de febrer de 1939 els avions abandonaren definitivament l’indret.
El 16 de novembre de 1940 es retornen els terrenys als seus antics propietaris.
L’any 1967 l’Ajuntament de Balaguer hi erigí una estela commemorativa amb la següent inscripció: Desde estos campos cuyo silencio rasgó la guerra, las alas azules de la aviación española mandaban en los cielos de España. García Morato, caballero andante del aire tuvo en ellos el nido de sus águilas. La paz de Franco los devolvió al silencio y serenidad del trigo y el pastor. La Ciudad de Balaguer como recuerdo, levantó esta estela el 6 de abrikl de 1967. Año XXIX de su Liberación.
Amb el canvi de regim el text es modificà, fent-lo vàlid per ambdós bàndols amb l’aprovació general dels aviadors que hi havien estat. Des d’aquests camps, el silenci dels quals esquinçà la guerra, els ocells d’acer que hi tenien el seu niu, remuntaven el vol tripulats per homes a la recerca de glòria i desitjosos de que la pau retornés a cobrir amb el seu mantell de silenci aquestes terres, on perdurarà sempre el record d’aquells que des d’aquí emprengueren el seu darrer vol. Un vol sense retorn. Que la guerra no torni mai més a trencar aquest silenci i la serenitat que ell enclou, i que en aquestes terres no deixi de créixer-hi el blat i el pastor de cantar-hi les seves balades de Pau.
L’Ajuntament de Balaguer i l’Associació de Veterans d’Aviació (ADAR) han organitzat diversos actes de record i homenatge; 1980, 1986,1996, 1997 i 2001.

 

 

Informació i text: Josep Antoni Oliva i Montserrat Manchó

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Bellcaire d'Urgell

A la cota 361 de Bellcaire d'Urgell, al voltant de l'anomenat " El Morinyol", s'hi troben línies de trinxeres construïdes pels nacionals, i i un búnquer republicà. També trobem diferents restes d'arqueologia bèl·lica a diferents parts del terme municipal, per exemple els referenciats a continuació: 

 

Búnquer franquista, construït al 1938 amb formigó.

 

Trinxres franquistes fetes amb terrs i pedres al 1938.

 

L'ANTIGA I NOVA ERMITA DEL PEDRÍS

Es tracta de l’indret més a l’est del Cap de Pont de Balaguer, on el 26 de maig de 1938 (ofensiva republicana sobre el Cap de Pont) s’hi lliuraren intensos combats. A l’entorn de les restes de la vella ermita queden restes de trinxeres pràcticament inapreciables.
Vegeu pàgines 221 i 222 del llibre Itineraris pel front del Segre.

 

Restes d'ermita situades a " El pedrís". L'ermita es trobava a primera línia de defensa franquista.

 

Informació i imatges: Montserrat Manchó

Arqueologia bèl·lica; niu de metralladores a Térmens

Restes d'un niu de metralladores.

 

Imatge: Laura López

Arqueologia bèl·lica; trinxeres a Vilanova de Meià

Trinxeres, localitzades al Badrull i pertanyents al bàndol franquista. Es van construir l'any 1938 amb terra i pedres.

 

Imatge i informació: Pol Galitó

 

Arqueologia bèl·lica; trinxeres i restes de camps de batalla a Castelldans

El terme de Castelldans és el segon més gran de la comarca de les Garrigues, amb una extenció en el territori molt important. Això significa que en el seu terme podem trobar diferents espais bèlics. En referència a aquests hem de dir que el terme de Castelldans és un espai de frontera natural entre la zona més muntanyosa de les Garrigues i l'inici de la plana que s'obre cap a l'Urgell. Per tant, des del municipi es podia tenir una visió i control sobre el territori froça gran. En aquest sentit, podem considerar el terme de Castelldans com tot un camp de batalla.

Vista des de la trinxera, on es pot veure part del terme de Castelldans que fou camp de batalla

 

Restes d'un búnquer situat en una trinxera de " Mas de Melons". Terme de Castelldans

 

Dins d’aquest ampli camp de batalla, trobem diferents trinxeres repartides en tot el terme. Tot i així on se’n té més presencia és a la Partida del Pla de les Moles, al Tossal del Mas de Melons, al Tossal dels Bessols, a cavall entre el terme de Castelldans i el Cogul, i a la Partida de Comaglora, direcció a Cervià de les Garrigues.

 

Imatge d'una de les trinxeres del terme de Castelldans

 

Pel que fa als altres instruments bèl·lics , veiem que també hi devia haver diversos búnquers i nius de metralladores, tot i que solament hem pogut constatar un nis al Tossal del Pla de les Moles, amb dos refugis individuals excavats a les roques.

 

Informació: Isidre Piñol i Aida Garrós

Imatges: Aida Garrós